Junqueras no és només el cognom del president d'ERC. És també una mostra de com hi ha errors que perduren. L'etimologia de vegades segueix camins marcats per errors i malentesos; així també es fa una llengua.
Un exemple d'això és el cognom Junqueras. El seu origen es remunta als llocs plens de joncs. El seu plural correcte seria jonqueres, però algú va decidir escriure-ho tal com sona, junqueras, i la resta és història.
El líder d'ERC, Oriol Junqueras
Marsé
No és l'únic cas així. De fet, són legió. Un altre personatge il·lustre, Juan Marsé, també conté un error ortogràfic en el seu cognom.
El que hauria d'haver estat una ce, és una essa. Però que no s'alegrin els Marcè: ells també deuen el seu cognom a un error ortogràfic. L'origen d'aquest nom de família és el nom propi Mercè, així que s'hauria d'haver escrit amb e.
Diccionari paraules
Balletbó
No té res a veure amb un ballet de bona qualitat, com suggereix la seva ortografia. El més probable és que faci referència a un alcalde, batlle, que és bo. És clar que l'ordre dels factors ha alterat el producte i, de sobte, Balletbó ha esdevingut cognom.
No és l'única teoria de la seva procedència. Una vall petita i bona (vallet bo) o fins i tot un vellet de bon cor (vellet bo) podrien explicar també el seu origen. En qualsevol cas, hi ha una certesa: neix d'un error.
Sert
Els catalanoparlants saben que el so de la essa té moltes grafies: doble essa, c trencada, ce, fins i tot la zeta... Sí, cadascuna té els seus matisos, unes són sordes i altres sonores, però és el so de essa al cap i a la fi.
I això explica l'error que conté el cognom Sert, un cas semblant al de Marsé (també perquè és un altre cognom famós de la cultura catalana, en aquest cas per l'arquitecte Josep Lluís Sert). No és altra cosa que una malformació de la paraula cert. Encara que qui ho va escriure així, no va encertar.
Fló
A diferència del castellà, en català no totes les lletres es pronuncien sempre. Un exemple d'això és la paraula flor: encara que s'escriu igual que la paraula en castellà, en català la darrera lletra no es pronuncia.
Això és el que explica l'origen del següent cognom d'aquesta llista. Una incorrecta transcripció va fer caure la r i accentuar la o.
Milà
Seguim amb els personatges il·lustres. Aquest cognom prové d'un dels grans noms de la burgesia catalana. Tenen una casa al mig del Passeig de Gràcia i dos periodistes de reconegut prestigi, Lorenzo i Mercedes.
Efectivament, tot apunta que algú va escriure incorrectament el cognom Milà, potser traçant la “i” de forma poc clara, cosa que hauria derivat en Melà. Tot i així, existeixen teories que suggereixen que podria procedir de Meià, concretament de Vilanova de Meià, un municipi de la comarca de la Noguera fundat al segle XII per Ramon de Meià. En qualsevol cas, l'error sembla tenir el seu origen en una confusió tipogràfica.
Gubern
El cognom del famós crític cinematogràfic català, Román Gubern, també té un lloc en aquesta llista. Perquè sí, és un altre error ortogràfic.
Qualsevol catalanoparlant l'identifica d'una ullada: es tracta d'una derivació de govern, que en català s'escriu govern. És a dir, que aquest cognom neix no d'un, sinó de dos errors ortogràfics.
Soley
És sospitós que un cognom català tingui una i grega, sobretot si no va acompanyada de la ena, que és la lletra que la precedeix per compondre el so ny. Quan la trobis en un cognom, pensa malament i encertaràs: prové d'un error.
Un solei o solell, d'on surt aquest nom, és un espai on toca el sol o fins i tot s'hi està calentó. En canvi, un Soley no és més que un cognom que s'ha guanyat un lloc en aquesta llista.
Recasens
L'origen d'aquest cognom també es troba en un nom, però no català, germànic: Ricosind, que significa camí poderós.
El seu camí, però, més que poderós, ha estat erràtic. Amb els anys, el nom es va transformar en cognom i es va escriure Requesens. Però qui ho va escriure Recasens va anar un pas més enllà, perpetuant un error ortogràfic.
La paraula catalana que va desaparèixer del diccionari espanyol: ara no té traducció
Pocurull
Rima amb Rull i Turull, però té un origen diferent. Alguns creuen que és un error, altres una derivació, la veritat és que és un substantiu comú a l'edat mitjana que es va deformar tant que va arribar a ser cognom.
Es dedueix que l'origen està en la paraula poculull, el significat de la qual és petitet. Poculull va ser un cognom que ja està extingit, en canvi, es manté el seu germà defectuós Pocurull.
Marsal
L'últim cognom d'aquest peculiar llistat que procedeix, de nou, d'un error a l'hora de transcriure el so essa en català i que ve d'un nom propi, Marçal.
Es tracta d'un nom propi que fa referència al mes de març i que el pas dels anys ha deformat i convertit en cognom.