Moltes vegades, arribar a l’èxit i ser una persona famosa no vol dir que la vida hagi estat fàcil. De vegades, resulta que és més complex del que molts arriben a imaginar.
És habitual escoltar esportistes d’elit, cantants, etc., explicar com han hagut d’afrontar, a una edat primerenca, deixar la seva zona de confort i les seves famílies enrere per arribar on són avui.
El cantant Joan Manuel Serrat ha parlat en diverses ocasions de la seva infància, que no va ser fàcil, sinó més aviat dura. Així ho va reflectir a la primera edició dels Premis Toresky de Ràdio Barcelona - Ser Catalunya: “Quan els temps eren foscos i feia fred, la ràdio era un racó on la meva família es reunia per escoltar radionovel·les, que ja no es fan, o escoltàvem obres de teatre”.
Aquell aparell no només unia la família a la llar, sinó que actuava com un nexe amb un món exterior menys asfixiant que la realitat quotidiana d’aleshores. Serrat va afegir que “la vida es feia a la ràdio i els discos dedicats ens obrien finestres que portaven aires més frescos que els que corrien en una època de depressió i postguerra”.
Malgrat les dificultats i, a diferència d’altres artistes, no va ser un nen que destaqués musicalment, però sempre va tenir el suport dels seus. El català ho reflecteix a la seva cançó “La meva infantesa”, on recull la infància que li va tocar viure: “La meva infantesa és l’olor de pólvora de les revetlles de Sant Joan i el gust del berenar de pa amb xocolata”.
No obstant això, encara que no va ser una infantesa senzilla, sí que va ser feliç. Per a ell, una de les persones més importants és la seva mare, a qui ha dedicat altres dels seus temes: “Hi ha cançons que neixen com un quadern obert. 'Cançó per a la meva mestra'”.
Segons recull The Objective, Serrat assegura que la seva mare “era el territori dels afectes. Ella portava amb si la memòria dels morts, dels desapareguts, però també l’alegria de la supervivència i el cant. A més, era una dona forta, l’eix de la casa”.
Joan Manuel Serrat defineix la seva mare, Ángeles Teresa, com una de les persones que més ha estimat i estimarà, dedicant-li l’emotiu “Sonet a la mare”. En ell evoca la seva olor a “farigola i cuina”, destacant la senzillesa, la saviesa i l’amor incondicional que ella li va transmetre, sintetitzant la visió de la mare com la seva veritable "pàtria".