Al cor del Barri Gòtic, entre el bullici dels turistes i les botigues de records, s'amaga un oasi de pau inesperat.
N'hi ha prou amb creuar el llindar de la Catedral de Barcelona perquè el soroll de la ciutat s'apagui. Tanmateix, el silenci del claustre sovint es trenca per un so peculiar.
Guardianes amb plomes
No són cants gregorians ni l'eco de les campanes, sinó el grall potent d'uns ocells que campen al seu aire.
Es tracta de les famoses oques de la Catedral. Són blanques, impol·lutes i sorolloses, i habiten l'estany central envoltades de palmeres i magnolis.
La xifra exacta
El que molts visitants passen per alt és que el seu nombre mai no varia. Sempre hi ha exactament 13 exemplars, ni un més ni un menys.
Les 13 oques de la Catedral de Barcelona
Aquesta xifra no obeeix a raons d'espai ni a la casualitat biològica. És un homenatge matemàtic carregat de simbolisme religiós i tràgic.
La llegenda de la nena màrtir
Les oques són allà per honorar la memòria de Santa Eulàlia, l'antiga patrona de Barcelona abans de l'arribada de la Mercè.
Segons la tradició, Eulàlia era una jove cristiana que vivia al que avui és el barri de Sarrià durant l'època romana.
Pastora dels afores
La història explica que la nena tenia una debilitat especial pels animals. Es dedicava a pasturar oques a les finques de la seva família, als afores de la muralla romana.
Tres exemplars de les oques de la Catedral de Barcelona
El seu amor per aquests ocells és el primer motiu pel qual, segles després, la Catedral va decidir acollir-les al seu interior com a símbol viu de la santa.
Tretze anys, tretze tortures
Però el nombre 13 fa referència directa al seu final. Eulàlia tenia només 13 anys quan va ser denunciada per professar la fe cristiana durant la persecució de Dioclecià.
Es va negar a renunciar a les seves creences davant el governador romà Dacià. Com a càstig, va ser condemnada a patir 13 martiris terribles, un per cada any de la seva curta vida.
L'horror del martiri
La llegenda detalla càstigs espantosos. Des de ser tancada en un barril ple de claus i vidres (que van rodolar costa avall per l'actual Baixada de Santa Eulàlia) fins a la crema a la foguera.
Finalment, va ser crucificada en una creu en forma d'aspa (creu de Sant Andreu), que avui és l'emblema principal de la Catedral i de la diòcesi barcelonina.
Un sistema d'alarma eficaç
Més enllà de la llegenda, la presència d'oques en recintes sagrats o militars té una explicació pràctica que es remunta a l'antiguitat.
Les oques són animals extremadament territorials i tenen un oïda finíssima. Davant la presència d'estranys, reaccionen amb gralls estridents i agressivitat.
Vigilants contra lladres
A l'edat mitjana, i seguint la tradició romana de les oques del Capitoli, aquests ocells funcionaven com una alarma biològica perfecta.
La seva missió terrenal era alertar els sacerdots i guardians si entraven intrusos o lladres al claustre durant la nit per robar les joies del temple.
La cripta sota l'altar
La connexió entre els ocells i la santa és física i espiritual. Mentre les oques vigilen a dalt, les restes de Santa Eulàlia descansen pocs metres més avall.
El cos de la màrtir es troba enterrat a la cripta de la Catedral, situada just sota l'altar major, en un espectacular sarcòfag d'alabastre.
La rivalitat de les patrones
Santa Eulàlia va ser la patrona única de Barcelona fins al segle XVII. Va ser llavors quan la Mare de Déu de la Mercè va guanyar protagonisme després, com diu la llegenda, de salvar la ciutat d'una plaga de llagostes.
Avui comparteixen el títol de copatrones. De fet, es diu que quan plou durant les festes de la Mercè, són les llàgrimes d'Eulàlia, que plora de gelosia per haver estat oblidada.
Un atractiu turístic mundial
Actualment, les 13 oques són, juntament amb la Moreneta, els icones més venerats de Catalunya. S'han convertit en un imant per a les càmeres de viatgers d'arreu del món.
El claustre no és només un lloc de pregària, sinó un escenari viu. Allà conviuen la història d'una mort tràgica amb la bellesa d'un estany que desborda vida.
Tradicions que perduren
Cuidar d'aquests ocells és una responsabilitat sagrada per al Capítol. Si alguna oca mor per malaltia o vellesa, és reemplaçada immediatament per mantenir la xifra màgica.
Així, el grall de les 13 guardianes segueix ressonant cada dia. És el recordatori etern que Barcelona no oblida la nena que va desafiar Roma fa 1.700 anys.