Joan Manuel Serrat / EFE
Vida

Joan Manuel Serrat recorda el que va suposar la ràdio en la seva infància: "En temps foscos i freds, era un racó on la meva família es reunia"

Per al català, la ràdio és molt més que un aparell, fins al punt que considera que la seva vida no hauria estat la mateixa sense la ràdio

Antonio Orozco, sobre la seva infància: “Jo em volia dedicar a la música i el meu pare no volia, no li semblava normal”

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Dilluns passat, la primera edició dels Premis Toresky de Ràdio Barcelona - Ser Catalunya es va convertir en un escenari d'homenatge per a diverses figures públiques. Entre els guardonats va destacar especialment el cantautor Joan Manuel Serrat, la trajectòria del qual està íntimament lligada a les ones radiofòniques des dels seus inicis.

Com ja ha comentat el cantautor en altres ocasions, la ràdio per a ell ha estat i és part de la seva vida. Al català li ha tocat viure temps difícils, on aquest mitjà de comunicació els feia estar al costat de la seva família.

Per això, ser homenatjat amb aquest premi significa molt per a Serrat, ja que és un emotiu retorn a les seves arrels més profundes i a la seva infància. "Aquest premi té a veure amb el meu primer contacte amb la professió i la música i la ràdio. Tenir un reconeixement de dins, de casa, té quelcom especial", va assegurar el cantautor.

Tant és així que per a Serrat és molt més que un simple pas per la ràdio. Per a ell la ràdio és molt més que un aparell, fins al punt que considera que la seva vida no hauria estat la mateixa sense la ràdio. "Sense ella la meva vida hauria estat d'una altra manera; sóc fill de la guerra i la ràdio".

En rememorar la seva infància, Serrat destaca el paper de l'aparell com un refugi de calidesa humana enmig de la precarietat de l'època. Va recordar amb emoció que "quan els temps eren foscos i feia fred, la ràdio era un racó on la meva família es reunia per escoltar radionovel·les, que ja no es fan, o escoltàvem obres de teatre".

Aquell aparell no només unia la família a la llar, sinó que actuava com un nexe amb un món exterior menys asfixiant que la realitat quotidiana d'aquell moment. Serrat va afegir que "la vida es feia a la ràdio i els discos dedicats ens obrien finestres que portaven aires més frescos que els que feien en una època de depressió i postguerra".

Finalment, la ràdio també va ser l'escola fonamental on es va forjar la seva vocació artística abans de consolidar-se com una llegenda de la música. El cantant ha compartit que, quan va fer els seus primers passos en aquest art, "la ràdio era un lloc perfecte per a qui volia aprendre", tancant així un cercle de gratitud amb el mitjà.