Durant molt de temps, una part important de la plantilla a Espanya ha viscut una situació que es donava per feta: quan un festiu queia en dissabte, aquell dia es 'perdia' sense generar descans addicional.
Era una realitat, especialment, freqüent entre qui treballa de dilluns a divendres, ja que el calendari no els retornava aquell dia lliure. A diferència del que sol passar quan la festivitat coincideix amb un diumenge i es desplaça al dilluns.
Resolució del Tribunal Suprem
Aquest escenari, però, acaba de donar un gir després d'una nova interpretació del Tribunal Suprem. La resolució de l'Alt Tribunal posa fi a una qüestió que venia provocant diferències clares entre treballadors segons el seu torn, el seu horari o l'organització de la jornada.
La doctrina fixa que el dret al descans anual ha de ser equivalent per a tots els empleats, sense que la distribució de dies treballats pugui traduir-se en més o menys festius gaudits. En la pràctica, això implica que un festiu no pot quedar neutralitzat pel simple fet de coincidir amb un dia lliure habitual.
Article 37
El Suprem sosté que hi ha una separació essencial que no es pot ignorar: els festius laborals i el descans setmanal són dos drets diferents i no es poden compensar entre si com si fossin intercanviables.
En analitzar l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors, el tribunal recorda que les festes laborals són retribuïdes i no recuperables, per la qual cosa no s'han de diluir dins dels dies de descans ordinari.
Amb aquest criteri, la sentència conclou que si una festivitat estatal, autonòmica o local coincideix amb una jornada en què el treballador ja no tenia obligació d'acudir al lloc --per exemple, un dissabte en el cas d'horaris de dilluns a divendres--, l'empresa ha d'oferir una compensació en forma d'un dia lliure addicional.
L'objectiu és evitar el que els jutges descriuen com a greuges comparatius, és a dir, situacions en què alguns empleats acaben gaudint de més dies de descans que altres per una qüestió purament de calendari.
Calendari laboral i festius
El canvi obliga ara moltes companyies a revisar com elaboren els seus calendaris laborals i com comptabilitzen els festius. Fins ara, era habitual que les festivitats en dissabte no generessin cap ajust, una pràctica que el Suprem considera contrària al sentit de la normativa laboral.
A partir d'aquesta nova jurisprudència, quan un festiu coincideixi amb un dia de festa, s'haurà de concedir un altre dia de descans; tot i que això no signifiqui necessàriament moure la data al dilluns de manera automàtica.
Punt d'inflexió
Per als treballadors, aquesta doctrina reforça una idea clau: ningú no hauria de perdre dies festius per una coincidència amb el seu descans setmanal. Per a les empreses, suposa una obligació clara de compensació que pot afectar la planificació interna, els torns i la negociació del calendari anual.
Amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem marca un punt d'inflexió en la gestió de festius a Espanya i obre la porta a canvis immediats en milers de quadrants laborals.