Óscar Tusquets, l'últim amic viu de Dalí: "Era la persona més original, creativa i divertida que he conegut"

“Sóc l'últim amic viu de Dalí”. Amb aquesta frase es presenta l'arquitecte Óscar Tusquets Blanca en el documental nominat al Goya, Déu ho veu.

La frase pot sonar una mica pretensiosa i fins i tot un gest de vanitat, però és real. La mort de Lluís Llongueras ha fet que el també dissenyador català sigui una de les poques persones encara vives properes al geni surrealista.

No ho sabies: aquest conegut racó de Besalú sembla medieval, però és molt més actual

Poques vegades l'arquitecte ha fet tanta bandera d'això. Ell és conegut per la seva feina o, més ben dit, feines, perquè també és pintor i escriptor.

El film, dirigit per Àlex Guimerà i Guillem Ventura, ha servit perquè molts coneguin aquest home del renaixement català. Una figura clau per entendre la història més recent de Catalunya.

L'originalitat de Dalí

Tusquets ha passat gairebé 84 anys coneixent el món. Calcula que ha sopat amb unes 50.000 persones al llarg de la seva vida, però Dalí ocupa un lloc especial en la seva memòria.

La seva amistat amb el pintor va ser decisiva i profunda. "Era la persona més original, creativa i divertida que he conegut. Superava la seva obra", recorda Tusquets sobre l'artista surrealista.

Sense herència

És una llàstima que, com reconeix Tusquets, "no queda ningú viu que fos amic de Dalí". Una realitat carregada de dolor i nostàlgia.

Tot i així, l'arquitecte recorda aquell primer moment en què el va conèixer. La trobada amb Dalí no va ser casual. Tusquets el va conèixer “per culpa de Correa”, recorda en una entrevista amb La Vanguardia.

“Federico celebrava el seu sant el 18 de juliol i això li feia molta gràcia, així que feia unes festes per tot el que donava. Anava per Cadaqués convidant la gent que trobava pel carrer i, un dia a finals dels 60, es va topar amb Dalí i em va convidar”.

Aquest gest marcaria l'inici d'una amistat que duraria dècades. “Dalí, que va aparèixer puntual acompanyat d'Amanda Lear, em va dir que li interessava molt la meva obra”.

Primera trobada

L'arquitecte no s'ho podia creure. “Em va sorprendre perquè jo només havia fet la casa familiar a Cadaqués”. Però això li va ser suficient al pintor per adonar-se del talent de Tusquets.

De l'admiració van passar a l'amistat. “Vam congeniar i em va convidar a que anés a veure'l a la seva casa de Portlligat l'endemà”, recorda. “No podia deixar passar aquesta oportunitat i hi vaig anar”, afegeix.

El naixement d'una llarga amistat

La segona trobada va ser millor que la primera. “Vam xerrar un parell d'hores i em vaig convertir en un habitual de la casa, que estava plena de models, contractats per una agència”, indica.

Què feien per allà aquestes persones? Poc se sap, sembla que eren farciment. “Dalí feia un cas relatiu” als models. “Els tenia per allà, però parlava amb mi”, assevera Tusquets.

Aquests són tots els festius de febrer a Catalunya: Candelera, Carnaval i macroponts de quatre dies

A poc a poc la seva relació va anar a més. Van arribar a fer col·laboracions junts, alguna d'elles molt recordada per tothom, icònica fins i tot, com el Rostre de Mae West utilitzable com a saló.

Aquesta obra, realitzada a principis del segle XX, és una portada que transformava la cara de la famosa actriu en una sala d'estar: els cabells es convertien en cortines, els ulls oferien vistes de París, el nas era una xemeneia i els llavis, un sofà.

Col·laboració fonamental

Tusquets recorda com va sorgir la idea de reproduir el quadre a mida real: “Se'm va acudir que podríem reproduir el quadre a mida natural”. La resposta de Dalí no podia ser més surrealista i directa: “Collonut”.

Tot va encaixar. “Acabem de comprar la peixateria que està al costat del Teatre-Museu Dalí a Figueres i allà hi ha espai per muntar-ho”, li va deixar anar l'artista.

Diversió assegurada

La creació va ser una aventura compartida, marcada per la improvisació i la complicitat. “Ens ho vam passar pipa”, riu Tusquets. Dalí, segons ell, feia de la necessitat virtut i resolia qualsevol inconvenient sense complicar-se massa.

“En ampliar els ulls de Mae, que eren dues imatges de la torre Eiffel i del riu Sena, es va produir molt gra. ‘Fantàstic. No hi ha problema. Això serà un quadro puntillista’, va dir Dalí. Es va posar a pintar i li va quedar genial”, prossegueix en la seva explicació de l'obra.

L'arquitecte i dissenyador Óscar Tusquets EP

Avui, aquell retrat monumental de Mae West és una de les estrelles del Museu Dalí de Figueres. “La combinació del meu racionalisme i la bogeria de Dalí era fantàstica. Si ens haguéssim conegut abans, el museu seria molt millor”, fantasia Tusquets.

L'arquitecte també reconeix la influència que Dalí va tenir en ell i en la seva obra. Un amic li va fer notar aquesta influència. D'aquí va néixer el nom de la famosa cadira Gaulino, una de les peces de disseny més conegudes de Tusquets.

El documental

Més enllà de l'anècdota, la relació amb Dalí va deixar una empremta inesborrable en la vida de l'arquitecte. “Salvador Dalí era el tio més divertit i intel·ligent que he conegut mai”, indica amb enyorança.

Tusquets, en el documental i en entrevistes, rescata aquell Dalí íntim, irrepetible i proper, i el converteix en un mirall de la seva pròpia trajectòria artística.

Altres influències

Tot i que no va ser l'únic que el va inspirar, sempre cita referents com Gaudí o Carlo Mollino; sens dubte, va ser el geni surrealista a qui més estava unit.

La possibilitat de poder rememorar aquells moments i compartir-los amb la gent en el documental Déu ho veu és un luxe per a aquells que el puguin veure.