Més de 1.500 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona es planten contra el nou conveni

Una part significativa de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha fet un pas inèdit al marge dels sindicats per plantar cara al nou Acord de Condicions Laborals (ACL) 2025-2028 que el govern municipal vol ratificar aquest divendres al ple de l'Ajuntament.

Els agents han presentat un escrit formal acompanyat de 1.545 signatures adreçades a l'alcalde Jaume Collboni i a tots els grups municipals, en què sol·liciten expressament que no s'aprovi l'acord en els termes actuals i reclamen una revisió completa que respecti “la legalitat vigent i els drets de la plantilla”.

La iniciativa ha estat avançada per la periodista Anna Punsí i suposa una mobilització sense precedents dins del cos policial barceloní.

Contraris al nou conveni

Per canalitzar el rebuig, els agents s'han desmarcat dels sindicats, en els quals asseguren haver perdut la confiança, i han constituït una Associació Professional d'Agents de la Guàrdia Urbana, actualment en procés d'inscripció administrativa.

Segons exposen a l'escrit, al qual ha tingut accés Crónica Global, la protesta respon tant al contingut de l'acord com al procés de negociació, que consideren opac i accelerat.

Diversos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) en un acte institucional a Montjuïc Guàrdia Urbana de Barcelona

El moviment dels agents busca també desmentir públicament les afirmacions realitzades pel tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, qui va defensar recentment a la Comissió de Seguretat que el nou conveni és “el que ha tingut un suport més ampli en dècades”.

Què diuen les xifres?

Les xifres, però, dibuixen un escenari molt diferent.

Els tres sindicats que han signat l'acord --UGT, CCOO i CSIF-- van obtenir 1.525 vots a les darreres eleccions sindicals, mentre que els policies contraris al conveni ja sumen 1.545 signatures, una diferència que els agents consideren clau per evidenciar que el suport no és tan majoritari com sosté el govern municipal.

Part de l'escrit formal enviat a l'Ajuntament de Barcelona Cedida

A l'escrit, els signants alerten a més d'una crisi de confiança transversal dins del cos, que no es limita a la base policial. Al malestar dels agents s'hi afegeix la recent creació d'associacions professionals de sergents i caporals, la qual cosa, al seu parer, demostra que el rebuig a l'acord afecta diferents nivells jeràrquics.

La Guàrdia Urbana reconeix una intervenció clau contra el tràfic d'armes a Barcelona

Un acord "imposat"

Els policies insisteixen que la seva oposició no es limita a una qüestió econòmica. Denuncien que s'ha imposat un calendari laboral “sense preguntar a qui l'haurà de patir” i sense oferir alternatives.

“No hem participat en res”, lamenten fonts de la plantilla, que també recorden el dèficit estructural d'efectius que arrossega la Guàrdia Urbana des de fa anys.

Aquest dèficit, subratllen, obliga a recórrer de manera habitual a hores extres per sostenir el servei ordinari, una realitat que xoca amb alguns dels canvis introduïts en el nou conveni.

Diverses furgonetes de la GUB, en una imatge d'arxiu Guàrdia Urbana de Barcelona

La carta del cap 

Aquest episodi arriba dies després que el cap de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, enviés una carta a tota la plantilla apel·lant al “compromís professional” dels agents “amb independència del moment i el context”.

A l'escrit, Velázquez advertia que adoptarà les “mesures necessàries” per garantir el correcte funcionament del servei públic quan sigui imprescindible i expressava la seva preocupació per l'acumulació d'indisposicions mèdiques en dates especialment sensibles, com Cap d'Any o la cavalcada de Reis, quan —remarcava— “la professionalitat del cos és especialment necessària”.

I reconeixia també que hi ha agents les expectatives dels quals no s'han vist satisfetes, una percepció “llegítima” que, segons afirmava, ha de ser escoltada amb respecte.

La carta de Pedro Velázquez a la plantilla de la GUB Cedida

Les 35 hores setmanals

De la mateixa manera, el comandament policial recordava que el passat 18 de desembre es va signar el nou ACL, que qualificava com una “millora objectiva”.

Entre els principals avenços, destacava la reducció de la jornada a 35 hores setmanals, la qual cosa suposarà unes 250.000 hores menys de servei disponible a l'any. “Més que mai hem de vetllar per l'òptima gestió de cada hora de treball amb el màxim rigor, eficàcia i responsabilitat”, assenyalava.

Tanmateix, aquest punt de l'acord és un dels que ha generat més controvèrsia amb la plantilla: "tots sabem que la jornada de 35 hores en un cos policial és pràcticament impossible. A canvi, ens donen més dies de festa, però no quan nosaltres els volem", assegura un dels agents que signa l'escrit. 

Llibertat per al conductor que va envestir un agent de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella

Malestar reconegut 

Des de CSIF i des de la pròpia plantilla s'insisteix que el nou conveni ha estat signat per tres sindicats, UGT, CCOO i el mateix CSIF, tot i que amb una representativitat molt desigual dins del cos policial. 

CSIF és actualment el sindicat amb més implantació a la Guàrdia Urbana, mentre que UGT i CCOO concentren la major part de la representació del conjunt de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona, però no específicament del cos policial. 

Des d'UGT, un dels sindicats signants, admeten l'existència de malestar en part de la plantilla i reconeixen que, tot i no comptar amb una representació majoritària dins de la Urbana, van intentar “negociar fins al final” amb l'Ajuntament, defensant l'acord com un primer pas.

Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant un dispositiu Cedida

Esperen que es freni

Amb aquest teló de fons, i tot i que l'acord compta amb l'aval formal dels sindicats signants, una part rellevant de la plantilla ha decidit fer un pas al marge de les estructures tradicionals.

Mentrestant, els agents mantenen el seu pols polític i sindical i reclamen in extremis que el ple municipal d'aquest divendres freni la ratificació del conveni i obri un procés real de revisió abans d'aprovar un acord que, adverteixen, podria acabar als tribunals.

En paral·lel, el Sindicat Independent de la Policia Local (SIP FEPOL) ha convocat una concentració divendres al matí a la plaça de Sant Jaume, per “alçar la veu durant el ple municipal perquè tots els polítics sàpiguen que aquest nou acord no compta amb l'aprovació de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona”.

Què diu l'ajuntament?

Des de l'Ajuntament de Barcelona, en canvi, continuen defensant el nou Acord de Condicions Laborals com un pacte històric, assegurant que ha estat avalat per una àmplia majoria de la taula negociadora, amb 13 dels 15 representants que han participat en les converses obertes des del passat mes de gener.

El govern municipal subratlla que l'acord no només millora les condicions laborals del conjunt de la plantilla, beneficiant directament a més de 15.000 treballadors municipals i a les seves famílies, sinó que també té un impacte directe en la millora dels serveis públics i de l'atenció a la ciutadania, amb una repercussió positiva per al conjunt dels veïns de la ciutat.