Publicada

No cal tenir gaire per ser gran. Això li passa a Sant Martí d’Empúries, un poble de la Costa Brava que amb tot just 50 habitants guarda un dels tresors més especials de Catalunya.

Aquí no només s'hi troba un Bé Cultural d'Interès Nacional, sinó també les úniques ruïnes grecoromanes de tota Catalunya. I el curiós és que el seu traçat és medieval.

Costa de creure que un lloc tan estratègic per a la Grècia clàssica i l'Imperi romà hagi quedat avui en una pedania de L’Escala, a Girona.

La seva ubicació al costat del mar la va fer crucial en el seu dia i va marcar el seu desenvolupament, alhora que explica bona part del seu passat.

De colònia grega a capital medieval

La seva història es remunta al segle VI abans de Crist. Cap a l'any 575 aC, els grecs van fundar una colònia focea en aquest lloc.

Aquesta terra es coneixia com a Paliàpolis, que significa «ciutat vella». Estava assentada en un illot separat de la península per les aigües del riu Fluvià, però era estratègica.

Una illa unida a Catalunya

Amb el pas del temps, els sediments van anar unint aquell terreny al continent. L'antiga illa va quedar integrada a la costa i els seus voltants es van transformar en terres fèrtils.

La població va mantenir la seva importància durant segles, també en època romana. Després de l'abandonament d'Empúries al segle IX, Sant Martí va arribar a convertir-se en la capital del comtat d'Empúries.

Tanmateix, les invasions, els saqueigs i els conflictes van anar debilitant el nucli. A finals del segle XII va perdre el títol de ciutat i va entrar en una etapa de declivi.

Curiosament, de l'època grecoromana només en queden les ruïnes i, de l'època medieval, el traçat de carrers estrets i empedrats i la seva muralla.

Cases medievals i modernistes

Moltes cases conserven també inscripcions que daten dels segles XV al XVIII, a més de balcons i porticons de fusta.

De l'antic castell del segle XIII, en canvi, només en queden un portal i part d'un dels seus murs, aixecats en part amb carreus reutilitzats de construccions anteriors.

Un altre edifici destacat és l'església de Sant Martí. El seu origen es remunta a un temple preromànic documentat l'any 926, tot i que la construcció actual data de 1538. És d'estil gòtic tardà i té elements defensius.

Al poble també crida l'atenció la Casa Forestal, un edifici modernista de 1910 atribuït a l'enginyer José Reig Palau. Es va construir per allotjar els treballadors encarregats de repoblar les dunes de l'Empordà i destaca per la seva torre i ornamentació.

Platges i ruïnes grecoromanes

Ara, en canvi, Sant Martí d’Empúries és conegut per les seves ruïnes i les seves platges. Aquesta pedania compta amb diverses platges, des de trams urbans fins a zones de dunes i petites cales.

Per conèixer-les, es pot seguir el Camí de Ronda, aturar-se al moll grec i acostar-se a les ruïnes d'Empúries, on es conserven restes de les antigues ciutats grega i romana, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.

Notícies relacionades