Publicada

Rosalía i Bad Gyal són les dues cantants catalanes més internacionals del panorama actual. Molts han volgut enemistar-les, però aquest darrer any han demostrat que no és així.

Durant la seva gira LUX la motomami va convidar al seu confessionari a Alba Farelo, desmentint així tots els rumors que circulaven sobre la seva mala relació i mostrant complicitat.

Els enfrontaments només són al cap d'aquells que no poden veure dues artistes locals triomfar, però igual que va passar abans amb Blur i Oasis, qualsevol pot gaudir de la música de Bad Gyal i Rosalía sense que això impliqui cap traïdoria a ningú.

Elles, a més, es respecten i tenen dos estils molt marcats i diferenciats, igual que les seves carreres. Fins i tot tenen arrels separades, tot i compartir el camí de l'èxit.

Pobles a la distància

Si bé ambdues són de dos pobles de Barcelona, aquests estan separats per 62 quilòmetres. Rosalía és d'una localitat del Baix Llobregat propera al Penedès, envoltada de vinyes i masies. Bad Gyal, en canvi, és d'una vila costanera del Maresme amb un passat lligat a la navegació i al comerç amb Amèrica.

Aquest fet diferencial segur que va determinar la seva carrera i la seva manera de veure el món, però també la seva formació ha estat molt diferent.

Els estudis de Rosalía

Rosalía va passar bona part de la seva infància vinculada a Sant Esteve Sesrovires. Als quatre anys va començar a rebre classes de dansa a l'escola Ses Dansa, on va aprendre jazz modern i va continuar formant-se fins als 15 anys.

La catalana va fer també allà alguns dels seus primers passos sobre un escenari, fins que el 2009 va participar en un festival de l'Entitat Cultural Flamenca del municipi, una de les experiències que van marcar els seus inicis.

Després va continuar els seus estudis musicals a Barcelona, al Taller de Músics i l'Escola Superior de Música de Catalunya.

El seu treball de final de carrera acabaria convertint-se en la base d'El mal querer, l'àlbum de 2018 que la va projectar internacionalment. Abans havia publicat Los Ángeles, juntament amb el productor Raül Refree.

El poble de la 'motomami'

I mentre tot això es coïa, Rosalía gaudia dels paisatges de Sant Esteve Sesrovires, un territori de suaus ondulacions que ha afavorit tradicionalment l'agricultura.

Els camps de conreu i les vinyes formen part del seu paisatge, i la producció de vins i caves segueix tenint presència a la localitat.

Terra de vins i masies

Entre les seves construccions més representatives hi ha diverses masies, com Can Julià de la Riera, avui dedicada a activitats artístiques, i Can Farràs.

També destaca l'església parroquial del poble, aixecada entre 1889 i 1891 sobre un temple anterior del segle XVII. Dissenyada per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, combina elements neogòtics i neoromànics.

Per la seva banda, Alba Farelo, coneguda com Bad Gyal, és de terra marítima, però va tenir contacte amb la fama molt aviat per ser filla de l'actor Eduard Farelo.

Això no va fer que els seus primers contactes amb la música arribessin tard. Reconeix que va ser a casa on va passar, i a l'escola, on gaudia portant la veu cantant a les classes de música.

La formació de Bad Gyal

Però la cantant de Chulo no va estudiar música com ho va fer Rosalía, sinó que va començar els estudis de Disseny de Moda a Barcelona. No els va acabar.

La música seguia trucant a la porta de Bad Gyal i va deixar la carrera per dedicar-se a la música. I li va funcionar.

Els discos d'èxit

El 2016 va publicar Pai, una versió en català de Work, de Rihanna i Drake, que es va difondre per internet i va posar el seu nom al mapa de l'escena urbana.

Després van arribar treballs com Slow Wine Mixtape i Worldwide Angel, abans de publicar el seu primer àlbum, La Joia, el 2024.

Va ser així com les seves carreres es van creuar. Entre Motomami, Lux, Pai i La Joia, Bad Gyal i Rosalía es creuaven fins i tot amb les seves actuacions als Estats Units. Una, lluny de les vinyes de Sant Esteve Sesrovires; l'altra, separada del Mediterrani de Vilassar.

I és que el poble del Maresme manté els seus orígens com a nucli de pescadors i del comerç marítim. Però no només això.

Vila marinera i cases indianes

Durant el segle XIX, nombrosos veïns van emigrar a Amèrica a la recerca de fortuna. Alguns van tornar i van construir habitatges senyorials que encara es poden veure als seus carrers.

Can Cuyàs, Ca la Duana i Can Bassa-Sitges són alguns exemples d'aquest patrimoni indià. La localitat compta a més amb el Museu Enric Monjo, dedicat a l'escultor nascut al municipi, i amb el Museu de la Marina, centrat en la història de la pesca i la navegació.

Dos paisatges diferents, un d'interior i un altre vora el mar, que van donar a dues estrelles molt diferents, Rosalía i Bad Gyal, però a qui les uneix una amistat i respecte.

Notícies relacionades