De tant en tant apareixen notícies com aquesta: la policia ha de controlar una rave il·legal que s'allarga diverses jornades.
L'última ha estat a Catalunya, en un lloc que sembla ideal per celebrar aquest tipus de festes, ja que no és la primera vegada que passa.
El lloc escollit és una finca agrícola de Llardecans, a la província de Lleida. Aquest lloc ha tornat a convertir-se en escenari d'una festa rave il·legal.
La celebració ha reunit al voltant de 300 vehicles, molts procedents de França i Itàlia, i ha obligat els Mossos d'Esquadra a controlar els accessos per evitar que arribin més participants.
Festes reincidents
No és la primera vegada que passa. Es tracta de la segona festa d'aquestes característiques que se celebra en cinc mesos al mateix terreny.
En ambdues ocasions, segons la informació policial, no s'han registrat incidents. El terreny està situat a uns dos quilòmetres del nucli urbà i no sembla molestar els veïns.
Un petit poble de Lleida
Cal tenir en compte que són pocs: 444 habitants, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En qualsevol cas, la notícia ha posat el focus sobre aquest petit municipi del sud del Segrià.
Tot i que pugui semblar inhòspit i, potser per això, propici per a les raves, Llardecans té molts punts d'interès.
Llardecans
El seu passat medieval, una església barroca, les restes d'una antiga fortalesa i una farmàcia històrica són els seus principals atractius, més enllà d'aquestes festes.
La història de Llardecans també és destacable: està vinculada a la repoblació cristiana de les terres de Lleida.
Un castell medieval
El nucli es va desenvolupar a finals del segle XIII al voltant d'una fortalesa d'aquella època. Va ser sota la influència del llinatge dels Santcliment.
El castell va tenir una posició destacada en diferents episodis militars d'aquella època i de la història catalana.
La història del lloc
Durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472, la fortalesa va tenir una funció estratègica, però també va tenir protagonisme durant l'ocupació francesa de principis del segle XIX.
D'aquell castell gairebé només en queden alguns vestigis. Amb el pas del temps, el municipi va anar creixent al voltant de la fortalesa i el seu nucli històric.
L'antiga Vila Closa conserva el traçat de la població medieval i diverses cases de pedra construïdes entre els segles XVI i XIX.
Als seus carrers es troba també l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu, aixecada al segle XVIII sobre les restes d'un temple romànic anterior.
Els atractius del lloc
La seva façana barroca i el seu campanar destaquen entre les construccions del nucli històric i entre les esglésies de la zona.
Tot i que un dels elements patrimonials més curiosos es troba fora del centre. És l'Arc d'Adà, una resta arquitectònica de l'antic assentament d'Adar que conserva un gran arc apuntat i restes d'una construcció fortificada.
La farmàcia més antiga de Catalunya
Però si es parla de Llardecans és, sobretot, per ser el municipi que amaga la farmàcia més antiga de Catalunya, coneguda com Ca l'Apotecari.
Oberta el 1846, està considerada la més antiga de Catalunya que es conserva en el seu emplaçament original després de gairebé dos segles d'història.
Ca l'Apotecari, la farmàcia més antiga de Catalunya
Però el poble és conegut per altres raons. El seu desenvolupament té a veure amb l'agricultura, especialment amb el conreu de l'olivera, que acabaria marcant l'economia i el paisatge d'aquesta localitat.
L'expansió de l'oliverar va adquirir importància durant el segle XVIII, quan Procopi de Bassecourt en va impulsar el conreu i va afavorir l'aparició de nombrosos molins d'oli.
Oliveres centenàries
Aquesta tradició agrícola encara es reconeix a l'entorn del municipi. Tot l'entorn de Llardecans està dominat per aquests conreus d'oliveres i de secà, especialment d'ametllers.
Amb aquests conreus també van aparèixer construccions de pedra seca conegudes com a cabanes de volta.
Refugis d'agricultors
Eren refugis utilitzats pels agricultors per resguardar-se durant les jornades de treball, dels quals se'n conserven més de 50.
Aquestes construccions constitueixen una mostra de l'arquitectura rural tradicional de la zona.
Finalment, cal destacar la seva gastronomia. Els calaixets són un dels productes estrella del lloc i no són gaire coneguts.
Aquest dolç artesanal, que forma part de la rebosteria del poble, és de color blanc i té forma irregular. S'elabora amb clara d'ou muntada, sucre i ametlla local, i és una de les senyes d'identitat de la rebosteria de Llardecans.
Notícies relacionades
- El refugi de Mònica Terribas: 1.000 anys d'història, una universitat de 1717 i un campanar de 50 metres
- El poble medieval ideal per recórrer a peu amb una llegenda terrorífica: un monestir del segle XI, vistes al pantà de Sau i una misteriosa història d’un nadó momificat
- El refugi d'Anna Simon: un poble de 982 habitants, un monestir mil·lenari i una àvia pastora