Catalunya conserva racons que semblen aturats a la Edats Mitjana. Un d’ells es troba a la comarca d’Osona.
En aquest indret desconegut hi ha un antic monestir romànic, que s’aixeca sobre una península rocosa envoltada pel riu Ter i les aigües del pantà de Sau.
El lloc és Sant Pere de Casserres, un dels conjunts monumentals més imponents de l’interior de Barcelona.
Entre boscos, cingles i camins al costat de l’embassament, aquest enclavament amaga una història tan inquietant com peculiar.
D’on ve la llegenda
La llegenda urbana explica que aquí un nadó va parlar després de morir i el seu cos, momificat, va ser venerat durant segles.
La tradició diu que, a l’Edat Mitjana, una família noble feia anys que esperava descendència. Finalment va tenir un fill, però va néixer mort o va morir poc després del part.
Un monestir sobre una tomba
L’extraordinari va arribar després. El recent nascut hauria parlat per demanar que l’enterressin en un lloc concret i anunciar que allà s’hi havia de construir un monestir.
Per trobar-lo, el seu cos va ser col·locat sobre una mula que, sense ningú que la guiés, va avançar fins a aturar-se a l’emplaçament actual del cenobi.
Visita a Sant Pere de Casserres
Més enllà del relat popular, el monestir benedictí apareix documentat des del segle XI i es va convertir en un dels centres religiosos importants de la zona.
La seva ubicació, sobre una estreta península rocosa, també va contribuir a convertir-lo en un lloc singular.
Què veure a Sant Pere de Casserres
Això és només una llegenda, però el conjunt monàstic existeix i és el principal atractiu patrimonial de l’enclavament.
La seva arquitectura romànica permet conèixer com funcionava una comunitat benedictina medieval i conserva bona part de les dependències originals.
Els detalls del monestir
D’entre els seus espais destaquen l’església, el claustre, les antigues estances dels monjos i les dependències destinades a les activitats quotidianes de la comunitat.
El monestir manté l’estructura característica d’aquests recintes religiosos, organitzats al voltant dels espais comuns i de pregària.
El seu emplaçament també ofereix una de les imatges més reconeixibles del pantà de Sau.
L’edifici queda envoltat per l’aigua i la vegetació, amb vistes als cingles i boscos que caracteritzen aquest tram del riu Ter.
La inquietant llegenda del nadó momificat
Però què en queda, de la llegenda urbana? Molt més que el relat. Els veïns de la zona expliquen que, durant segles, el suposat cos del nen de la llegenda es va conservar momificat al monestir i es va convertir en objecte de veneració popular.
Els veïns acudien al que anomenaven Nen de Casserres, per demanar protecció per als recent nascuts, fertilitat i favors relacionats amb la salut.
Processons prohibides
També protagonitzava processons quan hi havia sequera: els fidels traslladaven la petita mòmia pels voltants per demanar que tornés a ploure.
La situació va ser tal que l’Església, que mai va reconèixer el nen com a sant, va acabar prohibint les cerimònies vinculades al seu culte.
Amb el temps, el cos va desaparèixer de la vida pública i no existeix una explicació clara sobre el seu parador.
Dubtes sobre el relat
Algunes versions apunten que va ser retirat per les autoritats eclesiàstiques, mentre que altres sostenen que es podria haver perdut durant els períodes d’abandonament del monestir.
Els historiadors consideren probable que existís un cadàver infantil conservat al recinte, tot i que no hi ha proves concloents sobre la seva història. El que sí que queda és el monestir, la història i un imponent paisatge sobre el pantà de Sau, que bé mereixen una visita.
Notícies relacionades
- El refugi de Mònica Terribas: 1.000 anys d'història, una universitat de 1717 i un campanar de 50 metres
- La ruta circular ideal per recórrer a peu aquesta tardor: 13 quilòmetres, una cascada de 80 metres i un laberint d'esquerdes naturals
- El castell medieval encantat ideal per visitar a Halloween i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional: sorolls misteriosos, una habitació maleïda i una torre de 25 metres