El poble més bonic per recórrer a peu aquesta tardor i conèixer un nucli històric de cases blanques protegit com a Bé d'Interès Cultural

Hi ha pobles que semblen trets d'una postal i Catalunya en té un d'icònic. Cases blanques, carrers empedrats i petits racons que han conservat el seu aspecte durant segles.

Molts ja el coneixeran, és Cadaqués, un dels municipis més coneguts de la Costa Brava, a l'Alt Empordà (Girona).

Aquest antic poble de pescadors, que no arriba als 3.000 habitants, és conegut per la seva relació amb Salvador Dalí, però també amb la jet set catalana i internacional, que hi passa les vacances.

Tots aquests elements formen part del seu atractiu, però en té molts més. Sense anar més lluny, el nucli antic de Cadaqués va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995, en la categoria de Conjunt Històric.

La imatge del poble

És clar que aquest és un dels molts reconeixements. Anteriorment, el 1972, ja havia rebut el reconeixement de paratge pintoresc i se'n podrien esmentar molts altres.

És clar que, amb aquestes casetes blanques, que contrasten amb el gris de la pissarra utilitzada en molts dels seus carrers, com no premiar aquest lloc,

El nucli antic

Aquestes formen un entramat irregular que s'enfila des del mar fins a la part més elevada del poble i recorden el seu passat medieval, encara que en queda poc d'això.

El nucli antic va estar envoltat per una muralla, però gairebé només se'n conserva un dels seus portals. Això sí, des d'allà es pot pujar pel carrer del Call fins a l'església de Santa Maria de Cadaqués, situada dalt d'un turó.

Des dels seus voltants s'obté una panoràmica de la badia, amb la silueta d'es Cucurucuc i el far de Cala Nans al fons.

I és que la seva ubicació és immillorable. El municipi està envoltat per les muntanyes del Cap de Creus i separat de l'interior per un relleu accidentat.

Una arribada particular

Això té els seus contres. Per arribar-hi per carretera cal superar un traçat de corbes que travessa les muntanyes abans de baixar cap al mar.

L'altra opció, no apta per a totes les butxaques, és accedir-hi amb embarcacions.

Quan hi anar

Durant l'estiu, l'arribada de visitants transforma l'activitat del municipi. A la tardor, en canvi, els carrers recuperen part de la seva tranquil·litat habitual, especialment entre setmana.

És aleshores quan recórrer a peu el nucli antic permet aturar-se a les seves façanes, petits passatges i racons que recorden el passat mariner de la localitat.

Més enllà de les cases blanques, l'entorn natural també ha contribuït a la fama de Cadaqués.

Cadaqués es troba en un golf format pel Cap de Creus, un tros de terra guanyat al mar, amb uns penya-segats espectaculars i roques amb formes capritxoses que van inspirar Dalí.

El paisatge que va inspirar Dalí

El geni surrealista va trobar en una roca de la cala de Culleró la gran inspiració per a El gran masturbador, una de les seves pintures més reconegudes. Tot i que no ha estat l'únic que ha vist altres formes en aquest racó.

Hi ha alguns penya-segats o illots de la zona amb noms com “el camell”, “l'àguila” o “la tortuga”, pel seu semblant a aquests animals.

El triangle cultural de Cadaqués

I amb tanta gent inspirada i racons evocadors, l'art s'acumula al lloc. Aquí hi ha prop d'una vintena de galeries i fins a tres museus, cadascun més interessant.

Un d'ells és el Museu Municipal de Cadaqués, un espai públic dedicat a preservar la memòria històrica i artística de la vila. Aquí hi ha records de Dalí, però també d'altres famosos que van passar pel municipi, com Richard Hamilton o Marcel Duchamp.

També hi ha l'Espai Cap de Creus, el més allunyat del nucli urbà, situat al far del cap. Aquí hi ha més coneixement natural que artístic, però no per això resulta menys interessant.

El museu Dalí

I, finalment, el més conegut: la Casa-Museu de Salvador Dalí de Portlligat, un petit nucli poblacional de Cadaqués que dóna nom a la cala on es troba aquest antic taller del pintor.

Aquesta va ser l'única residència estable de l'artista empordanès. Aquí va viure i treballar des de 1930 fins a la mort de Gala el 1982.

Un espai únic

La casa va ser concebuda des del principi com una obra d'art. N'hi ha prou de veure aquella estructura laberíntica creada a partir d'una sèrie de barraques de pescadors que el geni surrealista va anar unint i modificant.

Visitar-la permet entrar a l'univers més íntim de Dalí, accedir als seus tallers i a la seva biblioteca i descobrir alguns dels objectes extravagants que decoraven la seva vida diària.

Després hi ha les platges. La costa de Cadaqués ofereix una gran varietat de caletes, des de la principal, amb els seus còdols, fins a les més petites i amagades.

D'entre les zones de bany destaquen Ses Ielles, Sant Lluís, Portlligat, Jonquet o Portdoguer, a més de cales més aïllades com Culip, Portaló, Seca o Francalós, molt apreciades per senderistes i navegants.

Gastronomia variada

I, finalment, un atractiu amb el qual Santorini no pot competir amb Cadaqués: la taula. Publicacions internacionals com National Geographic han assenyalat aquest municipi com un dels llocs on es menja millor a Espanya.

Aquí hi ha des d'alta cuina fins a xiringuitos de gran nivell. Un d'ells és el Marítim, un establiment obert el 1935 que va ser l'epicentre de la gauche divine i refugi de personatges com Gabriel García Márquez, Umberto Eco o Kirk Douglas.

Estrelles Michelin

D'altra banda, els xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas (del triestrellat Disfrutar) hi han obert Compartir, un restaurant que ofereix cuina de proximitat centrada en el producte fresc i el concepte de plats al centre.

Tot i que, per a una experiència més desenfadada, locals com el xiringuito Blue a la platja de Ses Oliveres o la tradicional Casa Anita ofereixen des d'arrossos amb llamàntol fins a les clàssiques anxoves de L’Escala, sempre amb el mar com a teló de fons.