El refugio de Pau Cubarsí
Viatges

El refugi de Pau Cubarsí: 183 habitants, una església de 1.000 anys i un volcà

El futbolista del FC Barcelona es va desvincular de la coneguda fusteria de la seva família

També et pot interessar: Gran paella popular per a 800 persones a 3 euros amb música i ambient festiu del 9 a l'11 d'octubre a Roda de Berà

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Pau Cubarsí ja és molt més que una gran promesa, és una de les estrelles de la Selecció Espanyola i un jugador clau del FC Barcelona.

El seu carisma, la seva humilitat i la seva precoç irrupció a l'elit han convertit el jugador en una de les figures del moment i un dels culers més estimats.

Luny dels focus, el central troba el seu refugi en un petit poble de Girona on amb prou feines viuen 183 persones.

Entre camps, masies i camins rurals es troba Estanyol, el lloc on va créixer el futbolista.

Connexió familiar

Allà segueix estant vinculada a la seva família una fusteria que, durant generacions, ha donat forma a mobles i projectes de tota la comarca.

És també un lloc que guarda una història molt més antiga, amb una església d'origen medieval, restes iberes i un antic volcà als seus voltants.

Futbol i natura

Estanyol és una petita entitat de població integrada al municipi de Bescanó. No té ajuntament propi i els seus veïns no arriben als 200, segons el darrer cens.

En aquest entorn va créixer Cubarsí, fill d'una família de fusters. El seu camí cap al futbol professional va començar en un lloc on ni tan sols hi havia un camp de futbol al mateix poble.

Estanyol

Estanyol WIKIPEDIA

La vida d'Estanyol ha estat tradicionalment vinculada a l'agricultura i a la ramaderia.

La fertilitat de les seves terres volcàniques va permetre durant segles desenvolupar aquestes activitats, mentre que la seva mida reduïda ha mantingut una relació estreta entre els veïns.

Una història de més de mil anys

Les primeres referències documentals a Estanyol apareixen a l'any 922, quan ja es menciona l'existència d'una fortalesa medieval a la zona.

D'aquell antic castell amb prou feines en queden alguns vestigis, tot i que permeten recordar la importància estratègica que va tenir aquest enclavament durant l'Edat Mitjana.

L'església

La localitat va ser durant segles un municipi independent. El 1846, després de les reformes del període isabelí, Estanyol va ser incorporat a l'ajuntament de Bescanó juntament amb altres pobles veïns.

El pas del temps no ha esborrat els seus orígens. Al centre del poble es troba la església parroquial de Sant Andreu, un temple d'origen medieval esmentat des de l'any 882 i reconstruït el 1704 sobre una església anterior.

L'edifici actual és de pedra i compta amb un campanar de torre que domina el perfil d'Estanyol.

Al costat de l'església també es conserva un templet obert tradicional català on antigament es resava per allunyar les tempestes.

Restes d'un poblat iber

El passat d'Estanyol es remunta encara més enrere. Al turó conegut com a Puig de Can Cendra, situat als afores del poble, s'han trobat restes d'un poblat iber dels segles IV i III aC.

Entre les troballes apareixen fragments de ceràmica, monedes i fins i tot joies d'estil hel·lenístic.

El telègraf

Són vestigis que permeten conèixer la presència humana en aquest territori molt abans de l'aparició del nucli medieval. Al mateix turonet s'aixeca a més una torre de telegrafia òptica del segle XIX.

És la Torre del Telègraf, que va formar part d'una xarxa de comunicacions visuals utilitzada abans de l'arribada del telègraf elèctric.

La natura és un altre dels elements que envolten Estanyol. Als voltants es troba el volcà de la Crosa, al qual es pot arribar mitjançant diferents rutes de senderisme que parteixen de L'Estanyol.

L'entorn permet recórrer a peu els camins rurals que connecten el poble amb altres punts d'aquest territori.

Què veure

També es troben a prop les capelles rurals de Sant Pere i Sant Bartomeu.

A pocs quilòmetres de Girona, Estanyol ofereix així un paisatge allunyat del soroll de la ciutat i marcat per camps, masies i camins entre zones de vegetació.

La fusteria dels Cubarsí

La relació de Pau Cubarsí amb Estanyol no es limita al lloc on va créixer. La seva família està vinculada a una fusteria del poble.

Aquest negoci que sempre va portar la família del jugador forma part també dels llocs relacionats amb la història del futbolista.

Podria haver estat el seu futur professional, però Cubarsí va prendre un altre camí i es va convertir en un dels joves centrals amb més projecció del futbol espanyol.

Amb 18 anys acabats de fer, ja havia conquerit la seva primera Lliga. Mentre la seva carrera esportiva creix lluny de Girona, Estanyol continua sent el petit nucli de 183 habitants on va començar la seva història.