El poble de muntanya ideal per recórrer a peu i que sembla tret d'un conte: 1.000 habitants, tres rius i cims de 2.900 metres
El poble està marcat per l'aigua, els seus beneficis i l'extracció de minerals
Altres notícies: Venen una aldea per 2,2 milions: 138 hectàrees, diverses masies del segle XVII, piscina i una església
Notícies relacionades
- El mercat ambulant ideal per visitar cada dimarts: més de 300 parades, 90 anys d'història i molta varietat
- El refugi de Jordi Sánchez: 9.700 veïns, una torre del segle XI i una font modernista en una ciutat-jardí
- La fira de videojocs ideal per visitar del 9 a l'11 d'octubre: un recinte de 14.000 metres quadrats, videojocs en català i més de 80 activitats
Hi ha pobles de muntanya que serveixen com a punt de partida per descobrir un territori molt més ampli. Aquest n'és un. Té menys de 2.000 habitants, està travessat per tres rius i es troba envoltat per alguns dels cims més alts del Pirineu oriental. És Ribes de Freser, al Ripollès.
El nucli es troba a uns 912 metres d'altitud i va néixer al costat de l'antic castell de Sant Pere i l'església de Santa Maria. La seva ubicació, a la confluència del Freser, el Rigard i el Segadell, ha marcat la forma del poble i també bona part de la seva història.
L'aigua ha determinat la història d'aquest lloc, precisament per la presència d'aquests tres rius que travessen els carrers del municipi. Els tres cursos conflueixen a l'entorn de la localitat i han condicionat tant el creixement urbà com algunes de les activitats econòmiques desenvolupades durant segles.
El Freser és el principal d'aquests rius. El Rigard arriba des de l'oest i el Segadell des del sud, fins a trobar-se a la vall. La relació amb l'aigua també és econòmica.
Rius i muntanyes
L'any 1903 va començar a Ribes la producció d'energia hidroelèctrica aprofitant les aigües dels rius Freser i Núria, una famosa vall propera. Ara, aquí s'embotella aigua mineral.
Més enllà de l'aigua, hi ha la natura verda. Ribes de Freser es troba en una zona de transició entre la vall i l'alta muntanya, amb nombrosos camins que permeten sortir a peu cap a cotes superiors.
Pics de fins a 2.900 metres
L'entorn forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que protegeix una extensa àrea del Pirineu oriental. Les rutes permeten endinsar-se progressivament en un paisatge molt més muntanyós que el que es troba dins del mateix nucli.
Entre els grans cims de la zona destaca el Puigmal, de 2.909 metres. També sobresurten el Bastiments, amb 2.881, i el Noufonts, de 2.861 metres. És clar que, si hi ha una muntanya que marca, és la vall de Núria, a la qual només es pot accedir des de Ribes, on es pren el cremallera que hi arriba.
Carrers de Ribes de Freser
L'estació de Ribes Vila conserva vagons històrics utilitzats en el recorregut cap a Núria, entre ells un antic cotxe saló decorat amb materials nobles.
Des d'allà també surten itineraris a peu. El Camí dels Orígens connecta Núria amb Ribes de Freser en una etapa de 14,5 quilòmetres que baixa des de la vall fins al municipi.
El Granòfir
Un altre dels elements més recognoscibles del paisatge urbà és el Granòfir de Ribes, una formació rocosa d'origen volcànic que sobresurt sobre la població. Els seus tons rogencs i les seves formes irregulars fan que sigui fàcilment visible des de diferents punts de la vall.
Sobre un petit turó es troben les restes del castell de Sant Pere, relacionat amb els orígens medievals de la localitat. De la fortificació es conserven elements de diferents èpoques.
L'església i la guerra
El castell no és l'únic testimoni històric del nucli. L'església de Santa Maria conserva tres absis de la construcció romànica original.
És l'únic que queda d'aquella època. El temple actual es va realitzar entre 1940 i 1945 i va ser projectat per l'arquitecte Josep Danés. El problema, una vegada més, va ser la Guerra Civil. Durant aquest període, l'antiga església va quedar pràcticament destruïda.
![Una calle del Raval](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/569436.jpg?p=w:320\/h:240&h=gjfcUoUr"])
Però entre aigua, muntanyes i arquitectura hi ha el passat econòmic i no es pot parlar de Ribes sense fer esment a la mineria. De les muntanyes que envolten el municipi s'han extret durant anys materials com ferro, níquel i coure.
A partir del segle XIX, tot va canviar. La industrialització va transformar l'economia local. Van aparèixer centrals hidroelèctriques, instal·lacions vinculades a la producció de paper i activitats relacionades amb el sector tèxtil.
Les fonts
L'aigua, que ja havia condicionat l'assentament, es va convertir llavors en un dels principals recursos per a aquestes noves indústries.
L'abundància de fonts i surgències va afavorir l'aparició d'establiments relacionats amb les propietats de l'aigua de la zona i amb el turisme de salut. El poble va atreure nombrosos turistes.
Rutes a peu
Però que l'entorn del Pirineu no faci creure que és un poble d'alçada. És força pla i es pot recórrer a peu sense necessitat d'allunyar-se gaire del nucli urbà.
Hi ha itineraris que segueixen els cursos d'aigua i d'altres que guanyen alçada cap a les muntanyes de la Vall de Ribes. Un d'ells permet recórrer l'entorn de les antigues centrals hidroelèctriques entre Ribes de Freser i Fustanyà. L'itinerari té uns 4,5 quilòmetres i mostra com l'aigua ha format part tant del paisatge com de la història econòmica de la localitat.
