El único pueblo mágico de Cataluña, Vilaller
Viatges

L'únic poble màgic de Catalunya: carrers medievals, quatre portes i una presó del segle XVII

La Vila Closa es remunta al segle XII i estava envoltada per una muralla que aprofitava les pròpies façanes exteriors de les cases com a part del seu sistema defensiu

Altres notícies: El mercat ambulant ideal per visitar cada dilluns: menys de 20 parades, fruita fresca, productes de proximitat i més de 600 anys d'història

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Els pobles d'Espanya s'han repassat una i altra vegada per la seva història, el seu patrimoni i el seu valor cultural.

Aquesta vegada, el focus està en una localitat catalana que forma part de la xarxa Pueblos Mágicos de España.

Es parla molt de la llista dels pobles més bonics d'Espanya, però més enllà de la bellesa, sempre tan subjectiva, hi ha l'encant, la història i la màgia d'aquests municipis. Catalunya també té un d'aquests pobles.

Per ser rigorosos, en té només un. Es tracta de Vilaller, una localitat del Pirineu de Lleida que conserva un nucli medieval, restes de la seva antiga muralla, quatre portes d'accés i una presó del segle XVII.

Què són els Pueblos Mágicos

La pròpia xarxa Pueblos Mágicos de España manté el municipi dins de la seva relació de localitats el 2026.

Una de les millors formes de conèixer Vilaller és recórrer a peu el seu nucli antic. Allà apareix la denominada Vila Closa, una antiga vila emmurallada els carrers de la qual conserven bona part de l'estructura medieval.

Esquema medieval

La Vila Closa es remunta al segle XII i estava envoltada per una muralla que aprofitava les pròpies façanes exteriors de les cases com a part del seu sistema defensiu.

Encara queden alguns trams visibles i antics portals d'accés, que permeten fer-se una idea de com era aquella població tancada.

Les cases es recolzaven unes en altres i formaven bona part del perímetre defensiu, mentre que les portes controlaven els accessos a l'interior.

El procés d'agrupament de la població es va produir a l'Edat Mitjana, quan els habitants es van concentrar al voltant d'aquest nucli per disposar d'un espai més protegit. Vilaller va acabar convertint-se a més en la capital de la Baronia de Barravés.

El nucli de Vilaller

El resultat és un nucli antic en el qual el passeig permet trobar les restes d'aquella estructura sense necessitat d'allunyar-se massa del centre.

Un dels elements més singulars del recorregut és l'antiga presó, construïda al segle XVII i considerada la més antiga de Lleida.

L'església

L'edifici formava part del sistema judicial de la Baronia del Valle de Barravés i es conserva com un dels espais històrics més destacats del municipi.

Molt a prop apareix també la església de Sant Climent, un temple barroc del segle XVIII aixecat sobre l'emplaçament d'una església romànica anterior.

Té tres naus i un campanar de planta octogonal que sobresurt sobre les cases del nucli.

El passeig pot continuar fins al pont de pedra sobre el Noguera Ribagorçana. La construcció, aixecada al segle XVII, va patir una important riuada el 1963 que va destruir part dels seus arcs.

El pont sobre el riu

El pont conserva així una altra part de la història de Vilaller i connecta el patrimoni construït amb el riu que travessa el municipi.

El patrimoni de Vilaller no acaba a la Vila Closa. En diferents punts apareixen també les ermites de Sant Mamés i de la Verge de Riupedrós, aquesta última documentada des del segle X.

Un entorn màgic

També forma part del patrimoni local l'Om del Trinquet, un arbre centenari situat a l'entorn del nucli urbà, a més d'altres elements que permeten ampliar el recorregut més enllà dels carrers medievals.

A les afores es troba el Fossar Vell, l'antic cementiri, el portal del qual conserva una decoració realitzada amb la tècnica del trencadís i peces de vaixella antiga.

I per a aquells que vulguin continuar caminant, Vilaller compta amb diferents itineraris pels voltants.

Entre ells hi ha el Camí del Silenci i el Camí de l'Obago, a més de recorreguts que s'endinsen al vall de Barravés. Tot ho fa màgic.