Publicada

Hi ha pobles que desapareixen a poc a poc fins que només en queden les cases, una església i les petjades de qui hi va viure.

Alguns sobreviuen amb prou feines, amb alguns pocs veïns. D'altres directament es deixen perdre. Són fantasmes del territori.

Alguns intenten ressuscitar com poden. De tant en tant surt algun nucli urbà que convida a anar-hi a viure gratuïtament a canvi del manteniment d'algun dels seus espais. I després hi ha els que surten a la venda.

És el cas d'Esblada, un petit nucli del municipi de Querol, a l'Alt Camp (Tarragona), que apareix en un portal especialitzat en la venda d'aldees.

Quant costa

L'anunci indica que la població fantasma compta amb 14 edificacions i 82 hectàrees de terreny i fixa un preu de 280.000 euros més honoraris.

Es descriu com una finca d'uns 1.900 metres quadrats construïts i s'adverteix que la major part de les construccions es troben en estat ruïnós i necessiten una rehabilitació completa.

Pros i contres

El conjunt es divideix en dues grans zones. D'una banda hi ha l'antic nucli de població, format per les esmentades 14 construccions. De l'altra, una extensió de terreny coberta majoritàriament per bosc.

L'anunci indica a més que la finca disposa d'electricitat i que actualment no genera ingressos per cultius o explotació.

També s'assenyala que una part està incorporada a un coto de caça i que podria destinar-se a activitats ramaderes si es volgués.

El mateix anunci contempla la possibilitat de rehabilitar o reconstruir els antics habitatges per a determinats usos, entre ells habitatge rural, turisme rural, restauració, activitats hoteleres, educació en el lleure o usos vinculats a l'àmbit agrari.

Cases en ruïnes

Per tant, tot i estar semi en ruïnes, possibilitats sembla que en té. Cal estar disposat a pagar el preu pel qual es ven.

Esblada pertany al terme municipal de Querol i es troba en una zona muntanyosa de l'Alt Camp.

Església en peu

El nucli està avui pràcticament despoblat i els antics habitatges han quedat reduïts a construccions en diferents graus de ruïna.

El conjunt conserva, però, un dels seus elements més importants: l'església de Sant Jaume d'Esblada.

El temple té origen romànic i apareix documentat com una construcció del segle XII. Compta amb una sola nau, un absis semicircular i un campanar de planta quadrada.

Un dels detalls més visibles és el rellotge de sol situat sobre la porta d'entrada. La data de 1914 que hi apareix es relaciona amb una de les restauracions realitzades a l'edifici.

Del temple al poble

L'església mai no va tenir consideració de parròquia i va dependre tradicionalment de la de Querol.

La seva presència explica també l'estructura de l'antic nucli, que es va desenvolupar al voltant d'aquest petit temple. Malgrat tot, Esblada segueix en ruïnes.

Segona ocasió

Hi ha hagut intents de recuperar-la, òbviament que es va tornar a posar al mercat el 2014. Entre les causes de la pèrdua de població hi va haver el tancament d'una fàbrica d'insecticides i la industrialització de la producció de carbó vegetal.

Aquell any, el poble va tornar a aparèixer als mitjans per la seva venda. El 2014 va sortir a la venda per primera vegada per 280.000 euros.

L'anunci va despertar l'interès de compradors estrangers i de possibles inversors, tot i que el cost de reconstruir les cases suposava un obstacle afegit.

Poc després hi va haver un primer intent de recuperar Esblada. Un grup de famílies va començar a treballar en un projecte per comprar el nucli i convertir-lo en una comunitat estable.

El projecte per tornar-li la vida

Tot semblava anar sobre rodes. El 2016, la iniciativa va prendre forma amb la creació de la Cooperativa Esbladenca.

El grup estava integrat per 11 adults i sis nens i pretenia instal·lar-se a l'antic poble per reconstruir els habitatges i desenvolupar-hi una comunitat basada en criteris de sostenibilitat.

Primeres aproximacions

L'operació va arribar a comptar amb un preacord de compra. El projecte contemplava que les pròpies famílies participessin en la reconstrucció de les cases, amb ajuda d'arquitectes i voluntaris, i apostava per tècniques de bioconstrucció i materials com la fusta i la palla.

També es plantejava assolir una certa autosuficiència energètica mitjançant energies renovables i desenvolupar un projecte educatiu propi basat en la pedagogia lliure.

Per aleshores, les famílies feia anys que treballaven en la iniciativa i dos d'ells negociant amb l'entitat propietària. Però l'operació no es va arribar a completar. La venda que mai es va arribar a tancar

El preu

El problema va aparèixer just abans de formalitzar la compra. Segons va explicar la mateixa cooperativa, l'entitat propietària va modificar les condicions i va exigir que els compradors assumissin l'IVA de l'operació.

El canvi alterava els comptes del projecte. La cooperativa tenia previst destinar uns 250.000 euros a l'adquisició i calculava a més una inversió aproximada de 30.000 euros per habitatge per iniciar la reconstrucció.

Abandonament i resurrecció

Les sis famílies implicades van decidir finalment abandonar l'operació i dissoldre la cooperativa. L'intent de recuperar Esblada va quedar així paralitzat després d'anys de negociacions.

L'anunci que actualment roman publicat recupera aquelles mateixes dimensions i torna a fixar un preu de 280.000 euros. Tindrà més sort ara?

Notícies relacionades