Publicada

Hi ha pobles que, per molt petits que puguin semblar, estan carregats d'una quantitat d'històries que sorprenen. És el cas d'un pintoresc poble de Lleida de només 6.976 habitants, Almacelles.

En els seus escassos 50 quilòmetres quadrats, aquest racó del Segrià conté en el seu interior una arquitectura única i una història fascinant, però si alguna cosa el fa únic és que està dissenyat seguint els criteris propis de la Il·lustració.

Almacelles ja existia abans. Hi ha una pedra de l'època romana datada del segle I que encara es conserva al museu de la ciutat. En l'època andalusina ja existia i va ser Ermengol d'Urgell qui la va conquerir. Durant l'època d'Alfons I es va repoblar, però va quedar ràpidament abandonada. Durant segles.

Per aquesta raó, quan es parla d'Almacelles i els seus orígens, molts comencen la seva història al segle XVIII. Amb la voluntat de Carlos III de repoblar tota la península, va treure les terres a subhasta i un noble de Barcelona, Melcior de Guàrdia i Matas, se'n va fer amb elles.

Disseny il·lustrat

El barceloní va emprendre llavors l'empresa de reconstruir el municipi i donar-li un lloc a Catalunya. I ho va fer. Va contractar el destacat arquitecte Josep Mas Dordal i li va encarregar que dissenyés una localitat que seguís els preceptes de la racionalitat pròpia de la Il·lustració.

El resultat va ser una meticulosa retícula ortogonal, on els carrers rectes s'entrecreuen de manera perpendicular, creant una estructura urbana ordenada i simètrica.

La plaça

Destaquen les cases senyorials d'estil neoclàssic, una gran plaça central i la majestuosa església consagrada a la Mare de Déu de la Mercè, datada del segle XVIII i mostra impressionant de l'art sacre de l'època.

En endinsar-se en la resta de carrers d'Almacelles, els visitants són rebuts per la imponent Plaça Major, on l'església i l'ajuntament ocupen llocs destacats.

Almacelles AJUNTAMENT

Un altre punt important és el carrer de la Mercè, on es conserven encara avui cases originals del procés de repoblació (les antigues cases porxades), amb façanes estandarditzades que reflecteixen el ràpid creixement de la vila en aquell moment.

Però, sens dubte, el palau, presidint el conjunt, brilla amb llum pròpia, tant que ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat, consolidant la identitat històrica d'aquesta vila il·lustrada.

Arquitectura i modernitat

Actualment, qui visita Almacelles pot gaudir d'aquest traçat i monuments i conèixer tots els seus secrets al museu que porta el nom de l'arquitecte que la va dissenyar. És clar que hi ha molt més, perquè no només captiva amb la seva arquitectura històrica, també ofereix espais naturals i recreatius per gaudir en família.

El Parc de l’Aigua, inaugurat el 2003, n'és un exemple. Dedicat a un altre moment històric del municipi, l'arribada de l'aigua potable el 1910 gràcies al canal de Catalunya i Aragó, aquest parc és un oasi de tranquil·litat amb les seves escultures de ferro i les seves àrees verdes.

Què més veure

D'altra banda, el Parc Europa, inaugurat el 2013, és un veritable museu a l'aire lliure que convida a un viatge per la història del continent.

Finalment, cal destacar el tossal del Vilot, on s'han descobert restes d'antigues cases medievals i s'ha habilitat un parc amb panells informatius. Aquí, els visitants poden submergir-se en el passat mentre gaudeixen de la bellesa natural que envolta el poble.

El compromís d'Almacelles amb la cultura i l'art es manifesta a través dels seus nombrosos murals urbans, que decoren les parets de les cases i les portes de la ciutat.

Artistes locals com Oriol Arumí han deixat la seva empremta a la comunitat, però també d'altres que, a través de diferents murals, han representat des de figures emblemàtiques fins a escenes quotidianes amb un toc de creativitat única. N'hi ha de dedicats a Messi, al Tetris i al Barça.

El llibre d'Almacelles

D'altra banda, tota aquesta història que té al darrere també ha donat lloc a un llibre com Cugula, en què l'escriptor, Oscar Lalana i Foj, parteix d'un terrible succés històric per parlar amb tot luxe de detalls sobre el municipi que l'ha vist créixer.

La seva barreja de ficció amb dades històriques ha arribat a despertar fins i tot l'interès de l'Institut d’Estudis Ilerdencs, que li ha comprat 50 exemplars.

Notícies relacionades