José María Sanz Beltrán, conegut artísticament com a Loquillo, és català. Ho ha dit sempre, ho defensa amb molt d'orgull. Li pesi a qui li pesi.
Tot i així, fa anys que el cantant ha trobat el seu refugi lluny de Catalunya. Se'n va anar durant l'època del procés i no hi ha tornat.
El català viu feliç a Laguardia, una petita vila històrica de la Rioja Alabesa de 1.500 habitants que conserva un nucli històric d'origen medieval protegit per una muralla.
Els seus carrers estrets i empedrats, tancats al trànsit rodat en bona part del recinte, mantenen una configuració molt diferent a la dels grans centres urbans.
On és
Laguardia es troba, a més, en un entorn marcat per les vinyes, però també per la història.
Elevada sobre un turó, el seu nom ja indica que aquesta localitat va néixer estretament lligada a la seva funció defensiva.
Vila emmurallada
La vila conserva bona part de les muralles que envoltaven l'antic nucli i que encara marquen l'estructura del nucli històric.
Dins del recinte, les habitatges tradicionals se succeeixen al llarg de carrers estrets i empedrats.
Entre elles apareixen cases pairals i antics palauets, molts d'ells reconeixibles per les seves façanes de pedra i els escuts d'armes, i d'altres adaptades al pas del temps sense perdre els elements característics de l'arquitectura tradicional.
Però no només queden aquests habitatges. També hi ha edificis monumentals i de gran importància, com l'església de Santa Maria dels Reis.
L'església
El temple va començar a construir-se a finals del segle XII i la seva construcció es va perllongar durant diversos segles.
El seu principal element artístic és el pòrtic de Santa Maria dels Reis, una peça gòtica realitzada a finals del segle XIV que manté bona part de la policromia que va rebre posteriorment, durant el segle XVII.
Patrimoni del lloc
Les escultures i els colors que encara es conserven converteixen aquest pòrtic en una de les peces més destacades del patrimoni de Laguardia.
Però una part fonamental de la història de Laguardia no està a la vista, i això la fa encara més interessant.
El subsòl del nucli històric està travessat pels anomenats calats, antigues coves excavades sota els habitatges que durant segles s'han utilitzat per elaborar, guardar i envellir vi.
Aquestes galeries formen una autèntica xarxa subterrània sota els carrers i les cases de la vila. La seva existència està directament relacionada amb la tradició vitivinícola de la Rioja Alabesa.
El vi, protagonista
Els calats permetien mantenir unes condicions adequades de temperatura i humitat per conservar el vi, aprofitant les característiques del terreny i la profunditat de les excavacions.
I és que l'activitat vinícola continua sent un dels elements que defineixen Laguardia i el seu entorn.
El paisatge
Les vinyes que envolten la vila formen part del paisatge quotidià i canvien d'aspecte al llarg de l'any, des dels tons verds de l'estiu fins als colors vermellosos i daurats de la tardor.
L'agricultura i, especialment, la producció de vi han marcat durant generacions l'economia i la identitat d'aquesta zona d'Àlaba.
També la gastronomia està vinculada a aquesta tradició. Els carrers i places del nucli històric concentren restaurants, bars i tavernes on el vi de la comarca comparteix protagonisme amb la cuina tradicional.
El refugi de Loquillo
Això és fonamental per a un rocker de pura raça com és Loquillo, acostumat durant dècades als escenaris de tota mena, també en els seus inicis, amb les seves actuacions en tavernes i altres locals musicals.
Per això Laguardia és el seu refugi. Està allunyat de la seva terra natal, però en un espai que comparteix similituds amb Catalunya, com són la tradició vinícola i un passat medieval. Potser això també el fa sentir-se com a casa.
Notícies relacionades
- El poble medieval ideal per a una escapada a l'octubre: 2.500 habitants, 3,5 quilòmetres de platja i una torre de 15 metres
- La fira d'artesania ideal per visitar del 2 al 4 d'octubre: productes de proximitat, inflables per a nens i zona de pícnic
- El poble medieval del Pirineu ideal per recórrer a peu, descobrir un conjunt arquitectònic medieval i degustar unes riques galetes Birba
