Mònica Terribas torna al periodisme d'investigació que tant li agrada. Ha realitzat un documental sobre l'Opus Dei per a HBO que ja dóna que parlar.
La periodista estima la seva professió i no para quieta, sempre arrelada a la seva terra i a la seva ciutat natal.
Fa poc, la catalana confessava en un programa de televisió els meravellosos records que té de Cervera, la ciutat de Lleida on va passar nombrosos estius.
D'allà, a més, era la seva mare i era feliç. Recorda especialment la plaça de Santa Anna, on jugava a la botifarra quan era petita i on durant un temps també va ballar sardanes. Els assajos es feien en un local de la mateixa plaça.
Els records de Terribas
També allà va començar la seva carrera laboral, però no com a periodista. Als 15 o 16 anys, va treballar com a dependenta en una botiga on “venia sostenidors i llenceria”.
La ciutat que Terribas recorria durant aquells estius, i que és el seu refugi d'infància, és avui una localitat que commemora els seus primers mil anys d'història.
Una ciutat amb 1.000 anys d'història
Els seus orígens es remunten a l'any 1026, en plena Edat Mitjana. Allà, a l'actual capital de la Segarra, es va crear un assentament, dalt d'un turó, que quedava entre els mons cristià i musulmà.
Aquest enclavament va obligar a fortificar la zona. D'aquella època encara es conserven les muralles, tot i que les que es mantenen dretes són principalment dels segles XIV i XV.
El circuit va arribar a sumar gairebé 3 quilòmetres, amb un fossat de 8 metres d'amplada, a més de torres, merlets, passos de ronda i altres elements defensius.
L'estructura de la ciutat medieval encara es pot reconèixer en recórrer el carrer Major, que serpenteja seguint la forma del turó.
Un poble marcat per la guerra
Al llarg d'aquest eix apareixen cases senyorials i edificis que recorden el passat d'una localitat que va tenir una importància molt més gran de la que podria suggerir la seva mida actual.
Un dels grans capítols de la història de la ciutat va arribar després de la guerra de Successió. El 1717, Felip V va fundar la Universitat de Cervera, una institució que es va convertir en el centre d'ensenyament superior de Catalunya durant bona part del segle XVIII.
Una universitat mil·lenària
L'edifici universitari és avui un dels grans símbols de Cervera. La seva arquitectura té un marcat caràcter monumental, amb una planta rectangular i torres als angles. A l'interior destaquen el paranimf, la capella i el retaule barroc de Jaume Padró.
La universitat va deixar de funcionar com a centre universitari a Cervera quan la institució va ser traslladada a Barcelona al segle XIX.
Cervera
L'edifici, però, segueix tenint usos educatius i acull actualment, entre altres institucions, l'Institut Antoni Torroja i la UNED.
Més enllà d'això, la universitat va modificar completament la ciutat. L'arribada de professors, estudiants, treballadors i noves activitats va transformar durant dècades la ciutat i la seva economia.
Santa Maria
A poca distància es troba l'església de Santa Maria, un dels principals edificis gòtics de Cervera.
La seva construcció va començar a finals del segle XIII, va continuar durant el XIV i va quedar acabada al XV.
Un campanar
El temple està integrat en el teixit urbà i el seu campanar queda encaixat entre l'església i la Paeria.
La torre arriba aproximadament als 50 metres d'alçada, una xifra que explica que sigui un dels elements més visibles del perfil de la ciutat.
Al seu interior conserva sis campanes, que encara són voltejades manualment pels campaners de Cervera.
El campanar també es pot visitar mitjançant les visites guiades que organitza Turisme de Cervera. Des de dalt s'obté una panoràmica de la plaça Major i de bona part de la ciutat.
Què més veure a Cervera
La plaça Major és un altre dels punts imprescindibles del recorregut. Allà es troba la Paeria, l'edifici de l'Ajuntament, al costat d'un conjunt de cases porxades que formen un dels espais urbans més característics del nucli antic.
A això s'hi sumen els seus carrers, plens d'històries i llegendes. La més coneguda de totes és el Carreró de les Bruixes, o carreró de les Bruixes.
Poble de bruixes
L'espai es va anar formant a mesura que les cases tancaven els espais entre els seus balcons i els antics horts.
El seu aspecte estret i sinuós va acabar alimentant les històries relacionades amb les bruixes que suposadament s'hi amagaven i escapaven per allà per entrar i sortir del castell.
Aquesta mitologia forma part de l'origen d'una de les seves festes més estimades avui dia, l'Aquelarre de Cervera.
Se celebra l'últim dissabte d'agost i combina foc, música, espectacles, correfocs, màgia i elements vinculats a les bruixes i al món esotèric.
La Cervera de Terribas
I enmig d'aquest patrimoni es va criar Mònica Terribas. Entre la plaça de Santa Anna, les partides de botifarra, els assajos de sardanes i les bruixes.
També en un poble carregat d'importància en la història de Catalunya i una font de coneixement gràcies a la seva universitat.
Notícies relacionades
- La fira d'automòbils antics ideal per visitar el 26 de setembre: gran mercat de recanvis, cotxes d'època i ambient festiu vora el mar
- Aquests són els murals catalans que enlluernen a Nova York: 12,5 metres de llargada i una història marcada per Lenin
- El refugi de Michael League a Catalunya: més de 500 habitants, l'església barroca de Santa Maria i carrers medievals