El refugi de Carlos Herrera a la Costa Brava: 662 habitants, 9 quilòmetres de sender i 8 platges
El periodista assegura que aquí va arribar a sentir l'"èxtasi i la felicitat"
Altres notícies: El mercat ambulant ideal per visitar els dissabtes: 12 parades de fruites i verdures, llocs de bacallà i una llegenda de la cultura popular catalana
Notícies relacionades
- El refugi de Yolanda Ramos: 8.295 hectàrees de natura, 2.500 anys d'història i una ruta modernista
- El tren espanyol que arriba fins a una verge: 12,5 quilòmetres, cims de 3.000 metres i 1.000 metres de desnivell
- El refugi d'Aldo Comas: un molí del segle XVII, desenes d'animals i connexió amb la natura
Carlos Herrera estima Andalusia. És d'allà i la porta al cor, però això no treu que no gaudeixi d'altres regions d'Espanya.
Fa uns anys, es va deixar veure per Catalunya i ha acabat enamorat. Ho va explicar ell mateix als seus oients.
Va fer una ruta a peu per la Costa Brava, equipat amb unes "bones Chiruca" i preparat amb unes "bones cames i un bon pal per recolzar-se", explicava a la ràdio.
Per a ell va ser com un refugi al costat del mar. Va arribar a sentir l'"èxtasi i la felicitat", afirmava.
Un sender exigent
No li ha estat del tot fàcil. Admet que hi ha zones del camí que són abruptes, que hi ha alguna que altra "pujada exigent" i que s'ha d'estar alerta a les pedres i arrels que es creuen pel sender. Tot i així, li ha valgut la pena.
"Des de dalt la vista ho recompensa tot i després baixar, amb algun que altre accident, fins a un dels pobles més bells de la Costa Brava que és Calella de Palafrugell".
Carlos Herrera, enamorat de Calella
Aquesta zona, que és com un Cadaqués a lo gran, compta amb una identitat pròpia, unes cales que enamoren i unes tradicions que atreuen cada any a centenars de milers de visitants locals, nacionals i internacionals.
"Calella de Palafrugell convida a moltíssimes coses: a passar el dia de Sant Joan, a escoltar una havanera, a prendre el sol i a menjar-se algun producte oceànic de la zona". Tot suma en aquest petit poble de 662 habitants.
Que la xifra no espanti a ningú: el lloc sembla tret del paradís. A la sorra densa de Port Bo, les petites embarcacions reposen.
Les vivendes dels pescadors, amb els seus arcs de volta, observen la quietud, a pocs metres del mar.
Com és el lloc
Al fons, un entramat de carrers estrets i peatonals convida a ser explorat pel turista més curiós.
Destacant entre els sostres blancs, es troba la torre de l'església, atenta vigilant amb cert toc maternal. I com a marc, els penya-segats escarpats, els pins i la riba abrupta.
Vuit platges idíl·liques
És una estampa que mostra la majestuositat d'aquest antic poble pesquer. I aquest és només un dels encants de Calella.
En total, vuit platges envolten aquestes aigües cristal·lines de Port Bo. Són cales íntimes, protegides, amb sorra daurada o pedres, perfectes per nedar, assaborir una paella o entonar cançons populars que recorden aquells emigrants que van triomfar a Cuba.
![El espacio natural que parece Montserrat, el Congost de Fraguerau](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/568175.jpg?p=w:320\/h:240&h=LqVTU3-R"])
El camí dels Americans, que creua Calella, Llafranc i Llofriu, també celebra la seva herència. I, més enllà, el mirador de Manel Juanola i Reixach, en honor al creador de les pastilles Juanola, originari de Palafrugell. Una altra panoràmica espectacular la brinda la punta dels Burricaires, entre Port Pelegrí i La Platgeta.
En aquest sentit, per gaudir de vistes àmplies i fer una mica d'esport, a Calella és imprescindible caminar pel sender de ronda, que segueix la costa marcada pels senyals blancs i vermells del GR-92.
Més enllà de Calella
Fins a Tamariu són 9 quilòmetres, que pots fer en unes dues hores. El trajecte et porta primer per Llafranc, després cap al far de Sant Sebastià i, d'allà, cap al tram més salvatge, amb una parada a Cala Pedrosa.
Amb tots aquests al·licients, a molts els sembla molt normal que Carlos Herrera quedés completament enamorat.
