Marc Ribas ha tancat el seu restaurant en tan sols un any. Tot i així, continua sent un dels personatges més estimats de l'audiència de TV3.
Aquest estiu, la nova temporada de Joc de Cartes ha arrasat una vegada més. Per sort, estava gravat i ell ha pogut tornar al seu refugi.
El seu lloc de descans està a Tossa de Mar, una població de la Costa Brava que reuneix patrimoni medieval, cales, cuina marinera i una història estretament vinculada al cinema.
Un escenari que, durant dècades, ha atret visitants a la recerca dels seus paisatges i també personalitats de diferents àmbits.
Les paraules de Ribas
La relació de Ribas amb Tossa va més enllà d'una visita ocasional. En una entrevista, el xef va arribar a definir la localitat com el seu cel quan li van preguntar on voldria anar després de morir. "A Tossa. Per a mi és el cel", va respondre.
La imatge més reconeixible de Tossa de Mar és la de la Vila Vella, el recinte emmurallat que s'aixeca al costat del mar i domina bona part de la badia.
Un poble protegit per muralles
Els seus murs i torres formen un dels conjunts medievals més coneguts de la Costa Brava i expliquen la importància defensiva que va tenir la població durant segles.
El recinte conserva set torres de defensa, construïdes per reforçar la protecció del nucli habitat i controlar els accessos per terra i mar.
Tossa de Mar
La seva posició elevada permetia vigilar la costa i advertir de l'arribada de possibles amenaces, especialment en una època en què les incursions de pirates i corsaris constituïen un perill per a les poblacions litorals.
Entre les construccions que formen part del conjunt destaca la Torre d’en Joanàs, situada en un punt elevat des del qual es domina la badia.
Les torres de Tossa
També sobresurt la Torre de les Hores, el nom de la qual està relacionat amb el rellotge que s'hi va instal·lar. Una altra de les torres més conegudes és la Torre d’es Codolar.
També coneguda com a Torre de l'Homenatge, aquesta construcció es troba al costat del camí que condueix cap a la cala del mateix nom i forma part del perfil de la Vila Vella. Actualment, l'edifici acull el Museu Municipal de Tossa de Mar.
Vestigis de l'època medieval
La fortificació es va aixecar per protegir els habitants de Tossa davant les incursions marítimes.
L'antic castell medieval dominava el recinte, tot i que actualment només es conserven alguns vestigis de la fortalesa.
Castell de Tossa
Dins de la Vila Vella també es poden trobar els vestigis de l'antiga església de Sant Vicenç, un temple construït al segle XV en estil gòtic tardà.
Les seves ruïnes formen part del recorregut pel recinte i permeten observar com s'organitzava aquest nucli històric.
Altres ruïnes
La història de Tossa, però, es remunta molt més enrere. Al municipi es conserven restes de diferents èpoques, entre elles les relacionades amb la presència romana.
Un dels jaciments més importants és la Vil·la Romana dels Ametllers, una explotació agrícola construïda al voltant del segle I aC.
Un passat romà
La vil·la estava vinculada a l'antiga Turissa, l'assentament romà que ocupava aquest territori.
Les seves restes permeten conèixer l'activitat econòmica i l'organització d'una població que ja tenia una relació estreta amb el cultiu i la producció agrícola.
El patrimoni històric és un dels principals atractius de Tossa de Mar, però la costa també ocupa un lloc destacat.
El municipi compta amb 15 platges i cales de diferents dimensions, repartides al llarg d'un litoral en què s'alternen arenals, penya-segats i zones de vegetació.
La platja principal
La Platja Gran és la més coneguda i la més accessible des del nucli urbà. Té uns 370 metres de longitud i es troba davant de la Vila Vella, la silueta emmurallada de la qual presideix la platja.
La combinació entre l'arenal i les construccions medievals converteix aquest punt en una de les imatges més característiques de la localitat.
Les cales
Juntament amb el recinte històric es troba la Cala Es Codolar, una petita cala situada sota les muralles i al costat del camí que porta cap a la Torre d’es Codolar.
La seva mida és menor que la de la Platja Gran i la seva ubicació la integra directament en el paisatge de la Vila Vella.
En direcció nord apareixen altres espais del litoral, com Cala Pola i Cala Giverola. La primera està envoltada de vegetació i penya-segats, mentre que la segona destaca per la seva forma de mitja lluna i per l'entorn boscós que l'envolta. Ambdues estan relacionades amb el recorregut del Camí de Ronda.
La llista continua amb Cala Futadera, Cala Salions, Cala Llevadó, Cala Bona i Cala Figuera, entre altres. Algunes disposen de menys serveis i presenten un accés més condicionat pel relleu de la costa, però totes són increïbles.
Una localitat vinculada al cinema
Tossa de Mar també té una relació especial amb la història del cinema. El 1950, el director Albert Lewin va triar la localitat per rodar Pandora i l'holandès errant, una pel·lícula protagonitzada per Ava Gardner i James Mason.
El rodatge va portar l'actriu nord-americana fins a la Costa Brava i va deixar una empremta duradora en la població.
Ava Gardner
Gardner es va convertir en una figura molt vinculada a la història recent de Tossa, fins al punt que el municipi li va dedicar una estàtua de bronze situada al costat de la muralla.
L'escultura recorda la presència de l'actriu a la localitat i s'ha convertit en un dels punts més reconeixibles del recorregut per la Vila Vella.
L'estàtua honorífica d'Ava Gardner
La pel·lícula va contribuir a projectar la imatge de Tossa fora d'Espanya i a reforçar la seva relació amb el món cinematogràfic.
Però el cinema no és l'únic art de Tossa. El pintor Marc Chagall també va trobar inspiració al municipi.
Chagall i Tossa
Durant la seva estada a Tossa va pintar obres relacionades amb el paisatge i l'atmosfera de la localitat, entre elles El violinista celeste.
La combinació de patrimoni, mar i gastronomia explica part de l'atractiu que Tossa de Mar manté per a aquells que busquen passar temps lluny de l'activitat quotidiana.
En el cas de Marc Ribas, la localitat s'ha convertit en un lloc de referència per descansar quan les seves obligacions professionals li ho permeten.
Notícies relacionades
- El refugi de Marc Giró: 131 metres quadrats, una làmpada de 1954 i un E.T. gegant en un dels barris més icònics
- El refugi de Sandra Barneda a Madrid: 3 barris en 1, 2 teatres històrics i un palau modernista
- L'espai natural ideal per a una escapada refrescant de setembre: 2,76 quilòmetres de ruta, una cascada i una piscina natural d'aigües cristal·lines