El castillo y la iglesia de Marmellar
Viatges

El poble maleït amb un castell misteriós: dos crims sense resoldre, rituals i la llegenda de la dona de blanc entre unes ruïnes

Els veïns expliquen que en acostar-se a la fortalesa el cel s'enfosqueix i fins i tot s'escolten trons

Altres notícies: El mercat ambulant ideal per visitar cada dimecres: 300 llocs de roba i calçat en una ciutat amb 5 quilòmetres de platja refugi de Messi

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Tota regió té les seves llegendes, gairebé cada poble les té, però poques són tan fosques com les que envolten Marmellar.

Aquest racó de Tarragona no és un poble en realitat, sinó un antic nucli poblacional de la serra de El Montmell, que pertany al municipi de nom homònim.

Aquí, les parets derruïdes de les cases i del castell que protegeix la zona expliquen una història de crims sense resoldre, suposats rituals satànics i llegendes d'aparicions. Uns relats que atrauen cada any a desenes de curiosos.

La història del poble ve de lluny, però la seva llegenda comença al segle XX, quan Marmellar va quedar despoblat. El difícil accés al lloc i l'entorn muntanyós van deixar de ser del grat dels seus veïns.

Un poble abandonat

L'abandonament va fer que la vegetació recuperés els carrers i les antigues vivendes i, a mesura que la malesa habitava les cases, creixien també les llegendes.

Van començar a circular històries sobre reunions nocturnes, pràctiques d'espiritisme i rituals celebrats entre les cases buides i fins i tot al castell. Fins que el lloc es va convertir en un icona per als amants del misteri.

El primer crim

A principis dels anys 90, Marmellar ja tenia fama de lloc misteriós. I, de sobte, dos successos criminals van acabar per canviar per sempre la imatge de l'antic poble.

Corria l'any 1993. A principis de juliol, una parella de caçadors va trobar a l'església de l'antic poble el cos calcinat d'una dona d'entre 20 i 30 anys.

La víctima no va poder ser identificada i presentava evidents signes de violència. Portava diversos dies morta quan va ser localitzada. Un escenari macabre que va contribuir a convertir el crim en una història de misteri.

Davant de l'entrada de l'església van aparèixer les restes de dues grans fogueres i a les parets exteriors hi havia pintades de caràcter satànic.

Primeres hipòtesis

El cas mai va arribar a resoldre's i tampoc va quedar demostrat que la dona hagués estat assassinada a Marmellar.

Una de les hipòtesis que van manejar els investigadors va ser que el cadàver hagués estat traslladat fins allà precisament per aprofitar la mala fama que ja tenia el lloc.

Crim sense resoldre

El pitjor és que, arran d'aquest succés, van començar a circular versions molt més macabres. Algunes parlaven d'una festa de la nit de Sant Joan que hauria acabat en violència, mentre altres asseguraven que la jove havia estat segrestada i víctima d'un ritual de màgia negra.

Res d'això s'ha demostrat mai, però la coincidència entre el cadàver, les fogueres i les pintades va convertir el succés real en l'origen d'una llegenda que encara acompanya a Marmellar.

Però el que podia haver-se quedat en una anècdota tràgica va adquirir un altre caire quan en 1996 Marmellar va ser testimoni d'una altra tràgica mort.

El 14 de febrer d'aquell any, una jove de 19 anys anomenada Ana María Barba, empleada d'una gasolinera de l'Arboç del Penedès, va ser víctima d'un atracament. Els autors es van emportar al voltant de 40.000 pessetes i van obligar la jove a pujar a un vehicle.

Segon assassinat

Posteriorment, la dona va aparèixer morta i semidespullada sota unes fustes a la urbanització Talaia del Mediterrani, una promoció abandonada situada a les proximitats de Marmellar.

L'assassinat tampoc va quedar aclarit. La investigació va plantejar que la jove podia haver estat assassinada per evitar que identifiqués a qui havien comès l'atracament, encara que també es van considerar altres possibilitats relacionades amb una agressió sexual.

Història negra

Amb l'aparició d'aquest segon cadàver femení a l'entorn, la reputació sinistra de Marmellar es va acabar de consolidar gairebé per sempre.

Dues dones mortes amb només tres anys de diferència i dues investigacions sense una resolució definitiva van fer que les històries que ja circulaven sobre l'antic poble adquirissin una nova dimensió.

Cases abandonades de Marmellar

Cases abandonades de Marmellar AJUNTAMENT DEL MONTMELL

Des de llavors, Marmellar va quedar associat a la crònica negra catalana i es va convertir en un lloc habitual per a aficionats al misteri i als fenòmens paranormals.

Però els crims no són les úniques històries que envolten a Marmellar. Amb el pas dels anys van aparèixer nombrosos relats sobre suposats fenòmens estranys a les ruïnes.

La dona de blanc

Entre ells es troba el d'una dona vestida de blanc que apareixeria a les immediacions de l'antic cementiri.

També s'han difós relats sobre llums que apareixen durant la nit, grups de persones encaputxades caminant pels voltants de l'església i estranyes comitives de vehicles que arribarien fins a les ruïnes.

Pintades estranyes

Altres versions parlen de persones que acudien a l'antic poble per realitzar sessions de ouija, espiritisme o suposats rituals satànics.

La presència de pintades amb simbologia esotèrica al castell i algunes de les construccions de la zona ha contribuït a reforçar aquestes històries, encara que en realitat res permet demostrar qui les va realitzar ni amb quina finalitat.

Un altre dels elements que més impressionen a qui coneix Marmellar és l'antic cementiri situat al costat de l'església de Sant Miquel.

Les fileres de nínxols buits han alimentat durant anys la imatge d'un cementiri abandonat i associat a les llegendes del poble. No obstant això, en aquest cas existeix una explicació molt menys misteriosa.

Escenari del misteri

Quan Marmellar va quedar abandonat, les restes de les persones enterrades allà van ser traslladades al cementiri de El Vendrell, per la qual cosa els nínxols buits que avui es poden observar no són conseqüència de desaparicions ni de cap fenomen sobrenatural.

La imatge, no obstant això, ha acabat formant part inseparable de l'estètica de Marmellar: una església en ruïnes, un cementiri buit, cases devorades per la vegetació i un lloc que durant dècades ha estat escenari d'històries sobre rituals i aparicions.

Un castell ple de llegendes

A això cal sumar-hi la llegenda del castell. Si bé la fortalesa està elevada, no està en un turó que domina la serra del Montmell, sinó en un de bastant petit, enclavat en un vall.

Són molts els que veuen estranya aquesta ubicació, però encara és més curiós el que diuen que succeeix quan un s'hi acosta. Quan un camina pel sender, tant fa el temps que faci, que, en acostar-se el curiós al lloc, el cel sembla cobrir-se i fins i tot hi ha qui escolta trons. Ho sabrà això Iker Jiménez?