El refugi de Marc Ribas: 15 platges, 7 torres i un castell medieval que van conquerir Hollywood i Chagall

Marc Ribas ha tornat a les pantalles de TV3 amb una nova edició de Joc de Cartes i ha tornat a arrasar. En poc temps, el cuiner s'ha convertit en una de les cares més populars de la televisió pública catalana i tot el que fa és sinònim d'èxit.

Però, com tota persona exitosa, el xef també té dret al descans i al seu refugi on estar tranquil, i el seu és a la Costa Brava.

No és cap novetat que la burgesia catalana i altres persones que gaudeixen d'una bona salut econòmica escullin el litoral de Girona per viure allunyades del brogit mundà. Necessiten un espai on res recordi a les obligacions i, a més, s'ho poden permetre.

Marc Ribas ho ha aconseguit amb la suor del seu front i per això ara es refugia a Tossa de Mar sempre que pot. Una ciutat coneguda per atreure les estrelles del Hollywood clàssic i pel seu skyline, definit per un castell medieval i la muralla de l'antiga vila original.

Mediterrani i història

Però Tossa és molt més que això. Tossa és la seva cuina marinera, les seves 15 platges i cales d'aigües braves i cristal·lines i les seves set torres de defensa que l'han protegit al llarg dels segles. Elles i la citada muralla.

Els murs que recorren la Vila Vella expliquen bona part de la personalitat del municipi i dels seus veïns: s'estimen el seu poble i el defensaran a capa i espasa dels seus invasors, siguin pirates o turistes incívics.

La muralla de Tossa

Les muralles són només la part física i visible d'aquest esperit i, més enllà de la poètica que un li vulgui posar, protegeixen l'antic nucli medieval, seguint fins a la vessant que domina la badia.

En el seu recorregut, s'aixequen set torres. Són les que queden d'aquells temps, però continuen imposant tant com abans.

Aquestes construccions van ser aixecades per reforçar les defenses de la població i controlar tant l'accés per terra com el trànsit marítim. I així va ser.

D'entre elles destaca la Torre d'en Joanàs, situada en un dels punts més elevats i amb domini visual sobre la badia. O la Torre de les Hores, que rep el seu nom perquè allà hi havia el rellotge de la ciutat.

Les torres

La Torre d'es Codolar, coneguda també com a Torre de l'Homenatge, es troba al costat de la zona que condueix cap a la cala del mateix nom i forma part del perfil més reconeixible de la Vila Vella.

Aquesta infraestructura defensiva ara té una nova vida i funció. Ara és l'edifici que allotja el Museu Municipal.

Defensa contra pirates

Totes aquestes construccions no són només el passat, tenen veu. Parlen d'aquelles èpoques en què Tossa es va veure obligada a reforçar les defenses dels seus veïns davant les incursions de pirates i corsaris que volien fer-se amb la localitat.

Per aquestes mateixes raons es va edificar un majestuós castell medieval que dominava el conjunt. Avui gairebé només en queden alguns vestigis d'aquesta fortalesa, però n'hi ha prou per imprimir caràcter a la ciutat.

Però Tossa és molt més que defensa. Encara queden les restes de l'antiga església de Sant Vicenç, construïda al segle XV en estil gòtic tardà. I, més enrere, els assentaments prehistòrics i també vestigis d'època romana.

Un dels espais més importants és la Vil·la Romana dels Ametllers, construïda entorn del segle I aC. Es tractava d'una explotació agrícola vinculada a l'antiga Turissa, l'assentament romà que ocupava aquest territori.

L'arribada de l'Ava

Però no tot és història clàssica. Fa no tant, la història de Tossa va ser part de la història del cinema. Era 1950, quan el cineasta Albert Lewin va decidir traslladar aquí el rodatge de Pandora i el holandès errant i utilitzar els veïns del lloc com a extres.

Tots ells van treballar al costat de Ava Gardner, a qui el poble va estimar tant que li van dedicar una estàtua de bronze que encara avui observa la ciutat des de la muralla.

Les platges

Tot i que si per alguna cosa és coneguda avui Tossa és pel seu atractiu turístic i la costa. El municipi compta amb un total de 15 platges i cales, de totes les mides i per a tots els gustos.

La més coneguda i de fàcil accés és la Platja Gran. El seu arenal de 370 metres de llarg es troba just davant del nucli urbà i està presidit per la silueta de la Vila Vella.

Uns passos més enllà, a l'altra banda de la muralla i encaixonada sota el recinte medieval, es troba la Cala Es Codolar. Molt més petita, també és una de les més apreciades per aquells que busquen aigües tranquil·les.

Cap al nord apareix la Cala Pola. Envoltada de vegetació i penya-segats, és una de les més conegudes fora del municipi. També és coneguda per la seva forma de mitja lluna Cala Giverola, envoltada d'un entorn boscós que es creua pel Camí de Ronda.

Què va enamorar Marc Ribas

Després hi ha Cala Futadera, Cala Salions, Cala Llevadó, Cala Bona o Cala Figuera, molt més petites i amb menys serveis, però igual de encantadores.

És això el que enamora Marc Ribas o la cuina marinera feta amb el peix i marisc fresc que cada dia porten els pescadors a les seves platges? O potser la història del lloc?

Lloc d'inspiració

Sigui com sigui, ell no és l'únic que ha caigut rendit als seus encants. El mateix Chagall va trobar inspiració aquí per dibuixar un dels seus famosos quadres, El violinista celeste.

En qualsevol cas, el presentador ho té clar: aquest és el seu lloc. Viu o mort. I és que, en ser preguntat en una entrevista on aniria quan morís, si al cel o a l'infern, Ribas no va dubtar a respondre: “A Tossa. Per mi és el cel”.