El poble on es viu dins d'un castell medieval: 15 cases, 18 habitants i muralles de gairebé 1.000 anys

Dormir en un castell medieval és una experiència que s'ofereix en alguns llocs d'Espanya. Tanmateix, pocs poden dir que viuen, directament, dins d'una fortalesa de l'Edat Mitjana.

En realitat, només ho poden fer 18 persones, els 18 veïns que des de fa dècades viuen a Montfalcó Murallat, un dels nuclis més singulars del país.

Aquí la vida és la típica del segle XXI. Potser no hi ha cinema, però, per la resta, viuen amb totes les comoditats. Només que ho fan dins de les muralles mil·lenàries d'una fortificació de la Segarra (Lleida).

Aquest nucli urbà, pertanyent a Les Oluges, fa temps que desperta la curiositat de les publicacions de viatges. La mateixa National Geographic li va dedicar un article, però no és per menys.

Origen del castell

En aquesta vila d'origen medieval hi habiten 18 persones dins d'un castell del segle XI que, com dictaven les lleis de la defensa, s'erigeix sobre un turó des d'on es domina la vall del riu Sió.

Va ser en plena Reconquesta quan Montfalcó Murallat va començar a aparèixer esmentat en els documents de l'època.

Patrimoni reconegut

Els cristians van començar a erigir les muralles de defensa d'una fortalesa avui declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, una categoria que obté gràcies a mantenir intactes les muralles que protegien la població.

El curiós és que, si normalment aquestes poblacions van créixer extramurs, aquí no hi ha cap edificació més enllà de les muralles. Es viu dins de l'antic castell.

Per sort, no cal demanar permís a cap noble per poder entrar, però sí que s'hi accedeix per un enorme portal. En realitat, aquesta és l'única porta situada al costat sud, formada per una doble porta d'arcs dovellats.

En creuar aquest llindar, els visitants queden encara més fascinats. Els carrers porticats que encara es conserven a Montfalcó Murallat semblen gairebé intactes.

Només 15 habitatges

En ells es troben les úniques quinze cases, robustes i adossades, que, utilitzant la pròpia muralla com a paret del darrere, encara es mantenen dretes i donen aixopluc a 18 habitants.

Alguns d'ells es reuneixen a l'única plaça del lloc. La seva peculiaritat és que al mig hi ha una cisterna que encara avui emmagatzema aigua per a la població.

Un forn especial

Dos carrers principals emergeixen d'aquesta plaça: un porta a l'església, mentre que l'altre recorre l'interior de la muralla.

En aquest darrer, al sector de ponent, es troba l'antic forn comunal, una resta on s'elaborava el pa sota una volta protectora.

Pel que fa a l'església, és un altre dels tresors de la vila i està dedicada a Sant Pere. El temple va aprofitar una torre circular de defensa, però ha patit molts canvis.

D'origen romànic, ja entre els segles XVII i XVIII la construcció va començar a experimentar una transformació significativa d'estil gòtic amb la construcció de la torre del campanar.

L'església

D'aquells temps, l'església encara conserva l'absis i la porta d'entrada del primitiu temple romànic, mentre que la resta ha estat adaptada a l'estil renaixentista.

Avui, l'església de Sant Pere de Montfalcó concentra una amalgama d'estils arquitectònics diversos, però això també forma part del seu encant.

La llegenda del poble

Però, més enllà de la seva arquitectura i d'estar construït dins d'un castell, el poble està envoltat de llegendes que encara li donen un halo més misteriós.

Un dels mites populars narra que Montfalcó va resistir nombrosos assalts gràcies al coratge dels seus habitants, que, quan els seus enemics van voler matar-los de gana, no van poder vèncer-los.

Els assaltants van llançar un missatge lligat a una barra de pa, burxant-se de la seva situació, però els veïns no es van rendir. Van respondre enviant un peix fresc, demostrant que tenien accés a recursos.

Un miracle? No. Segons la llegenda, això es devia a una mina secreta que connectava Montfalcó amb Les Oluges, permetent el subministrament d'aliments.

Com arribar-hi

Per anar-ho a comprovar o, simplement, veure com viuen 18 veïns en 15 cases construïdes dins d'un castell n'hi ha prou amb un viatge en cotxe. Des de Lleida s'hi arriba en 50 minuts i des de Barcelona, en una hora i quart.

En ambdós casos es va per l'A-2 fins a la sortida de Cervera, on es segueix per la N-141f fins al desviament cap a Montfalcó Murallat. Això sí, el vehicle es queda extramurs.