L'estiu és temps de festes majors i fires diverses, i a les muntanyes de Barcelona n'hi ha una que brilla per la seva originalitat.
Per les fotografies sembla una fira medieval més, però ja el nom indica el contrari. I és que sota el domini del castell de Gualba, i fins al 3 d'agost, se celebra la XII Fira Vall de Fetilleres.
El nom sembla enigmàtic, com ho és aquesta fira en si. Aquí no només es torna a l'Edat Mitjana, sinó que es busca a les bruixes que en el seu dia recorrien el poble. No per cremar-les, sinó per reivindicar-les.
El lloc, Gualba, no pot ser més idoni per a això. Boscos centenaris, boires persistents i rieres d'aigües cristal·lines conformen l'entorn perfecte per a aquests éssers que, segons la tradició, sempre han habitat aquest lloc.
Què hi ha a Gualba
Motius per amagar-se aquí n'hi ha diversos. La bassa més coneguda té un nom fosc, Gorg Negre; el seu castell, originari del segle XI, està en ruïnes, i el seu traçat medieval ofereix espais suficients per amagar-se.
Per això, cada estiu, aquest racó del parc natural celebra i recupera aquest passat llegendari amb un gran mercat medieval i temàtic.
Quan és
Aquest 2026, la XII Fira Vall de Fetilleres torna a convertir el poble en l'epicentre de la màgia popular catalana fins al 3 d'agost.
Relats de dones que coneixien els secrets de les plantes, conjurs contra la calamarsa i trobades a mitjanit al costat de basses d'aigües fosques és el que espera a aquells que visitin Gualba durant aquests dies.
Fira Medieval de Gualba
El municipi torna a convocar els seus esperits més cèlebres amb la XII Fira Vall de Fetilleres. En aquesta edició ho fa sota el lema "Del mite a la realitat", una declaració d'intencions amb la qual pretén desmuntar segles de prejudicis al voltant de les anomenades bruixes catalanes.
El que sí està garantit és que la localitat tornarà a omplir-se d'espectacles, recreacions històriques, tallers, música i un gran mercat d'inspiració medieval que convertirà els seus carrers en un viatge al passat.
Bruixes no tan dolentes
Si durant anys les bruixes van ser representades com a personatges malèfics, ara l'objectiu és molt diferent.
Les curanderes, llevadores i herbolàries, conegudes al Montseny com a fetilleres, van ser perseguides pels seus coneixements, però des de fa uns anys Gualba busca reivindicar la seva figura.
Canvi de nom
Aquest canvi va començar fins i tot pel nom de l'esdeveniment. L'antiga Fira de les Bruixes va passar a denominar-se Fira Vall de Fetilleres, apostant per recuperar la memòria històrica d'aquelles dones que la Inquisició i la superstició popular van acabar demonitzant.
L'organització insisteix que la fira no és únicament una proposta lúdica. També pretén explicar que bona part de la suposada "bruixeria" catalana no era altra cosa que medicina popular, coneixements sobre plantes i una forma de resistència femenina en una època dominada per la por.
I tot aquest relat troba el seu escenari perfecte a Gualba. A un costat apareixen les ruïnes de l'antic castell medieval; a l'altre, els espessos boscos del Montseny. Entre ambdós s'amaga el lloc que millor resumeix tota aquesta tradició: el Gorg Negre.
Oculta entre la vegetació i coronada per un espectacular salt d'aigua, aquesta bassa d'aigües fosques és coneguda des de fa segles com el lloc on, segons la tradició, es reunien les bruixes del Montseny.
La llegenda del Gorg Negre
Conta la llegenda que, abans de les grans tempestes, l'aigua començava a bullir i una espessa boira sorgia del seu interior. Els veïns van interpretar aquell estrany fenomen com una senyal de pactes demoníacs i van decidir actuar.
Un dia van acudir en processó fins al lloc, van beneir les seves aigües, van clavar tres creus de ferro sobre la roca i van realitzar un exorcisme per expulsar el suposat mal.
Gorg Negre
La història va arribar fins i tot a inspirar Eugeni d'Ors, que la va immortalitzar el 1915 en la seva obra Gualba, la de mil veus.
Llegir el llibre és una opció per conèixer tots els misteris del lloc. Una altra forma més pràctica és acudir a la Vall de Fetilleres fins al 3 d'agost.
Com arribar
Arribar a Gualba és senzill. Té connexió en tren. Rodalies té parada al barri de l'Estació, des d'on parteix un servei regular d'autobús que connecta amb el nucli urbà, on se celebra la fira. El trajecte des de Barcelona ronda els 45-50 minuts.
En cotxe són només cinc minuts més. N'hi ha prou amb agafar l'AP-7 i sortir cap a Sant Celoni-Gualba. Des d'allà, la carretera BV-5115 condueix directament al municipi.
Notícies relacionades
- El refugi de Lamine Yamal: un castell medieval, un monestir gòtic, els forns del modernisme i masies del segle XVI
- Sembla un paisatge de 'El Señor de los Anillos' i està a Espanya: una ruta entre cascades, túnels i ponts de pedra
- La carretera del Pirineu més bonica i de les millors del planeta: té 20 quilòmetres, 60 corbes i una de les millors vistes a 2.106 metres d'altitud
