Publicada

No cal anar a Nova Zelanda per sentir que un està entre la Comarca i Bree, n'hi ha prou amb acostar-se als boscos de Tarragona. Allí es troba el Barranc de la Mina de les Nines, un espai natural poc conegut que guarda vestigis d'un passat més que curiós.

Ponts de pedra que creuen barrancs secs, aqüeductes que desafien la gravetat i túnels excavats en la roca per canalitzar l'aigua són només alguns dels elements que allí es troben.

Fer una ruta per allí és gairebé endinsar-se en una mena de bosc tret de El Señor de los Anillos. Aquí no hi ha perills, només vegetació.

Sendaris ombrejats per pins i alzines, amb un microclima fresc que contrasta amb la plana mediterrània, converteixen aquesta ruta en una experiència que, a més, connecta amb la història d'aquest racó de Catalunya.

Cascades i vegetació

A això cal afegir que la vegetació i els llocs amb els quals un es troba són dels més instagramejables. El millor de tot és que és poc conegut.

Després de les pluges, es formen petites cascades i basses temporals. Així mateix, els seus marges alts, coberts de pins blancs, alzines i arbustos de ribera, creen una galeria verda que filtra la llum i manté la humitat

Un antic canal

També es troben liquens i molses colonitzant les roques, que aporten textures i colors que canvien amb l'estació: verds intensos a la primavera, ocres a la tardor. D'aquí que una visita en qualsevol època de l'any sigui una experiència diferent.

I a la natura se li uneix la història. Un antic canal, excavat en la roca per transportar aigua agrícola, no és només l'eix de la ruta; en el seu dia va ser un motor per al desenvolupament de la zona.

En l'exploració del barranc i seguint les seves aigües, apareixen túnels, murs de contenció i comportes. Tots ells estan ara inactius, però formen part de la memòria i la història del lloc.

Es diu que aquestes infraestructures i la gent que en elles treballava van donar peu al seu nom actual. "Les Nines", es diu, evoca possiblement a antigues treballadores o, qui sap, si va ser un topònim local.

Ponts i aqüeductes

A prop d'aquests primers túnels, l'explorador es troba amb l'aqüeducte sobre la Rasa del Santu, amb els seus arcs baixos de pedra local elevats uns metres per creuar el llit.

Aquest tipus d'obra, comú al Mediterrani interior, salvava pendents i evitava pèrdues per evaporació. Pel camí, es veu també el pont de la Mina de les Nines: un pas empedrat que uneix ambdues ribes i facilita l'accés a la mina.

Possibilitats de la ruta

Junts, aquests elements formen un patrimoni hidràulic coherent, testimoni de com les comunitats rurals adaptaven el paisatge a les seves necessitats sense maquinària moderna.

La ruta principal és circular i d'uns 5 km. Una variant connecta amb l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, afegint entre 2 i 3 km i vistes panoràmiques de l'entorn. En total, són entre 3 i 4 hores de marxa a ritme tranquil, amb parades per explorar restes i gaudir del silenci.

El barranc enllaça amb Mont-roig del Camp, terra modernista vinculada a Gaudí. L'itinerari s'integra en xarxes locals com el GR-92 i altres camins històrics, permetent extensions cap als roquissars de l’Areny o el riu Francolí.

La ruta pot iniciar-se a prop del Centre Miró, on l'artista va trobar inspiració, o a l'Ermita de Sant Ramon de Penyafort, afegint capes culturals.

Lluny dels turistes

I el millor de tot és la absència de massificació, que preserva l'entorn. Per això es convida a explorar-lo amb un turisme responsable.

A més, l'aparcament als afores de Mont-roig del Camp facilita l'accés, amb panells informatius en punts clau.

Com arribar

Arribar fins allí és bastant senzill i directe. Està a només mitja hora des de Tarragona i a menys d'una hora i mitja des de Barcelona, seguint pràcticament les mateixes carreteres.

Per anar, s'ha de prendre l'AP-7 fins a la sortida 38 cap a Mont-roig del Camp i continuar per la T-314 fins al municipi. Un cop allí, n'hi ha prou amb seguir la senyalització local cap al nucli urbà i els accessos al Barranc de la Mina de les Nines.

Notícies relacionades