A l'estiu, anar a caminar potser no ve molt de gust, però si és per la muntanya pot resultar agradable i fins i tot refrescant.
Si, a més, el recorregut transcorre per entorns fluvials, existeix la possibilitat de remullar-se i fins i tot banyar-se si es troben gorgues d'aigua pel camí.
La Garrotxa té molts d'aquests senders. Un dels més coneguts és el de Can Batlle, al qual s'arriba després d'un passeig de tres quilòmetres que permet endinsar-se en un entorn progressivament més humit i frondós.
A poc a poc, el so de l'aigua es va imposant i acaba convertint-se gairebé en la banda sonora de l'escapada.
Una ruta d'una hora
La caminada no presenta grans dificultats tècniques i es pot completar en poc més d'una hora, encara que el propi caràcter del lloc convida a avançar sense pressa, aturant-se en els canvis de vegetació i en els petits detalls del camí.
L'inici discorre entre camps oberts, un paisatge agrícola que aviat dóna pas a zones de bosc. A mesura que s'apropa a la rierol de Sant Martí, la vegetació de ribera adquireix protagonisme i l'ambient es torna més fresc.
Gorg de Can Batlle
El sender està senyalitzat i ben definit, encara que en determinats punts el terreny pot resultar irregular o relliscós, especialment després d'episodis de pluja, cosa que exigeix certa atenció durant la marxa.
En els primers compassos del recorregut apareix un dels elements singulars de l'itinerari: la coneguda com a Pedra del Diable.
Una roca particular
Es tracta d'una gran roca aïllada vinculada a una llegenda local que atribueix la seva presència a la intervenció del diable, en el marc d'un suposat pacte amb una jove.
El camí continua seguint la vall del rierol de Sant Martí, un curs d'aigua que descendeix de forma esglaonada fins a desembocar al riu Ser.
Piscines naturals
L'acció erosiva de l'aigua ha anat modelant durant segles petites gorgues i desnivells que anticipen el principal atractiu del recorregut.
En aquest tram, la proximitat de l'aigua i la densitat del bosc generen un entorn tancat, on la llum es filtra entre la vegetació i el soroll exterior desapareix gairebé completament.
L'arribada al Salt de Can Batlle es produeix de manera gradual. Abans de descendir cap a la base, el sender permet arribar a un petit pont que creua el rierol per la seva part superior.
Des d'aquest punt elevat s'obté una visió completa del conjunt, amb la cascada integrada en un entorn boscós i encaixada entre formacions rocoses suavitzades per l'erosió.
La cascada
El salt presenta una caiguda d'uns sis metres i s'articula en diversos esglaons que connecten dues gorgues principals.
Aquestes piscines naturals constitueixen un dels elements més característics del lloc, tant per la transparència de l'aigua com per la manera en què s'adapten a la morfologia del terreny.
Quan anar-hi
El cabal varia al llarg de l'any i condiciona la imatge del salt: durant la primavera i després de períodes de pluja, el volum d'aigua incrementa la força visual de la cascada, mentre que a l'estiu el flux pot ser menor, encara que les gorgues mantenen el seu atractiu.
El descens fins a la base de la cascada requereix precaució, ja que el terreny pot ser humit i relliscós.
Salt de Can Batlle
Un cop a baix, l'espai s'obre lleugerament i permet observar el salt des d'una perspectiva més propera, apreciant la textura de la roca i el moviment de l'aigua.
En els dies més càlids d'estiu, les gorgues es converteixen en un punt habitual per al bany, sempre condicionat pel nivell de l'aigua i les condicions de l'entorn.
Com arribar-hi
El bo és que està a prop de Girona, a uns 50 minuts amb cotxe. Cal agafar la C-66 fins enllaçar amb la GI-524, que condueix cap a Santa Pau. Un cop passat el municipi, només cal seguir les indicacions cap a l'aparcament habilitat al costat de l'inici del sender.
Tampoc es triga gaire més des de Barcelona, aproximadament una hora i mitja. En aquest cas cal agafar la C-17 en direcció a Olot i, posteriorment, enllaçar amb la GI-524 cap a Santa Pau.
Notícies relacionades
- La casa modernista que trenca la uniformitat de l'Eixample: 130 anys amb la façana "al revés"
- La cala secreta de la Costa Daurada: aigües cristal·lines i snorkel al costat d'una torre medieval
- La ruta que condueix a una de les cascades més impressionants del Pirineu: 125 metres de caiguda, sis quilòmetres de sender i un bosc de grans avets