El poble amb la frontera més estranya de Catalunya: una vorera està al Tarragonès i la d'enfront, al Barcelonès

Catalunya fa frontera amb dos països, França i Andorra, i amb dues comunitats autònomes, Aragó i la Comunitat Valenciana.

Allà passen moltes coses estranyes, però també a les zones d'interior. Sense anar més lluny, hi ha un municipi on un mateix carrer pertany a dues províncies diferents: Bellvei.

En teoria, el poble pertany a Tarragona, però en un dels seus carrers una vorera és d'aquesta província i la d'enfront, de Barcelona. És més, el costat barceloní és, tècnicament, una altra localitat: Castellet i la Gornal.

Davant d'aquesta situació, els municipis van ser clars. Aquest vial és conegut com Carrer de les Dues Províncies, és a dir, el carrer de les províncies.

Què implica

I és que, si bé a Barcelona, per exemple, un carrer separa la capital catalana de L’Hospitalet, a Bellvei, a més, es canvia de província.

Aquesta divisió, que sembla un simple caprici burocràtic, en realitat té conseqüències reals que impliquen diferències en serveis públics com la sanitat (amb diferent àrea de referència sanitària), l’educació o fins i tot el pagament d’alguns impostos i taxes locals.

Situacions que s'han viscut

Un clar exemple d’això va passar en temps del Covid. En aquella època, la vida de tots els pobles d’Espanya i bona part del món es va complicar a causa dels confinaments i restriccions de mobilitat, i això va afectar molt Bellvei.

Mentre tothom parlava de tancaments perimetrals i controls a carreteres, ells tenien la frontera literalment a la seva pròpia porta.

El carrer de les Dues Províncies es va convertir en un símbol involuntari de l’absurda rigidesa administrativa. Veïns d’un mateix carrer no podien desplaçar-se a la vorera d’enfront.

Durant aquelles setmanes, els veïns d’aquest vial van viure situacions tan rocambolesques com no poder creuar la vorera per comprar el pa, recollir un paquet a Correus o visitar un familiar que vivia tot just a tres metres de distància. Tot per aquesta línia imaginària que marcava la frontera provincial.

Què en pensen els alcaldes

La situació va arribar a tal extrem que l’aleshores alcalde de Bellvei, Gerard Colet, va admetre que la situació era totalment “absurda” i va demanar “sentit comú” en l’aplicació de les restriccions.

El seu homòleg de Castellet i la Gornal va expressar també la seva preocupació davant una normativa que no contemplava la realitat de la vida local: veïns que comparteixen amistats, comerços i serveis, de cop, van quedar oficialment “separats” per un límit administratiu.

Una altra vorera fronterera a Bellvei

No obstant això, en la pràctica diària, la vida flueix d’un costat a l’altre del carrer amb naturalitat. Famílies senceres tenen membres a ambdós costats i les amistats no entenen de fronteres, encara que l’administració sí.

Una cosa semblant passa també en un altre punt de Bellvei. Tot i que el cas allà no és tan extrem. El terme municipal s’estén força més enllà del nucli urbà i arriba a tocar amb El Vendrell.

Allà, a la capital del Baix Penedès, hi ha una urbanització anomenada Oasis Park. Doncs bé, aquesta zona també està dividida en dos.

Uns escassos 30 metres separen un poble de l’altre. La distància que va del carrer Joaquim Sunyer a la seva paral·lela, Xavier Noguès. Aquesta vegada, però, tots dos pertanyen a la mateixa província.

El poble, més enllà dels seus carrers

Però bé, aquestes no són les úniques característiques que fan únic Bellvei. Sense anar més lluny, aquest municipi de 2.417 habitants conserva un nucli antic que encara manté el traçat medieval en alguns carrers.

Algunes cases de pedra i un castell del qual ara només en queden les restes són alguns dels elements arquitectònics que revelen la seva història. Sense anar més lluny, la fortalesa esmentada és la que avui dóna nom al lloc.

Hi ha documentació de l’any 1037 que parla del Castellum bellivicini, és a dir, el castell de la “bella vista”, en referència als paisatges del Penedès que l’envoltaven i el segueixen envoltant; d’aquí Bellvei.

Tot i que gairebé no en queda res d’aquest castell, sí que hi ha construccions notables com l’església parroquial de Santa Maria, la Torre de Bellvei o l’antic Mas de la Muga, del qual també es conserven restes de torres del segle XI.

Com arribar-hi

De tota manera, si es vol visitar, és fàcil arribar-hi. Des de Barcelona es triga tot just 45 minuts, especialment si es pren l’AP-7. Si es va per la C-32 fins a les sortides d’El Vendrell o Calafell, s’enllaça amb la N-340 i el trajecte arriba a l’hora de viatge.

Si es parteix des de Tarragona, el recorregut és igualment còmode: es pot agafar l’AP-7 cap al nord o la N-340 directament, amb un desviament senyalitzat a l’alçada d’El Vendrell.