Publicada

La Garrotxa (Girona) és coneguda per ser terra volcànica. Fa milers d'anys que els seus cons volcànics estan adormits, però els seus paisatges i els seus pobles continuen vius.

Olot, que n'és la capital, i Castellfollit de la Roca, construït sobre un cingle, són els racons més coneguts de la zona, juntament amb Les Planes d’Hostoles i la Fageda d’en Jordà. Però hi ha molt més.

Un d'aquests pobles per descobrir és Sant Joan les Fonts, que reuneix en un mateix paisatge algunes de les senyes d'identitat més reconeixibles d'aquesta terra: volcans de fins a 600.000 anys, un monestir romànic, un pont medieval i un entorn fluvial que ha anat esculpint la roca durant segles.

El municipi conserva un patrimoni medieval notable, amb dos elements especialment visibles. El primer és el monestir de Sant Joan les Fonts, un temple romànic els orígens del qual es remunten al segle XI i l'església actual del qual va ser consagrada l'any 1117.

Connexió francesa

La seva història és particular. Neix com a priorat benedictí vinculat a la poderosa abadia de Sant Víctor de Marsella. Aquest fet va fer que durant segles el cenobi fos clau en l'organització religiosa d'aquesta zona.

A nivell arquitectònic, el temple és reflex de l'estil romànic de l'època, amb una particularitat: bona part està realitzada amb la mateixa pedra volcànica que va formar les colades de lava visibles al municipi.

Espai protegit

Amb ella es van fer les tres naus del temple, on s'allotja una pica baptismal romànica del segle XII i diversos capitells esculpits que permeten apreciar la qualitat artística de l'època.

El seu valor és tal que, des de fa dècades, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i això, Sant Joan les Fonts ofereix molt més.

Més enllà d'això, el nucli urbà conserva l'escala d'un poble en què la vida diària segueix molt vinculada a l'entorn, tot i que sense grans monuments. Amb una excepció.

El pont medieval sobre el Fluvià és una altra de les imatges més reconeixibles del municipi. D'origen gòtic i aixecat sobre una estructura anterior, ha servit durant segles per comunicar les dues ribes de la vall.

Una lava mil·lenària

La veritat és que el gran atractiu geològic del poble es troba una mica als afores, a les Tres Colades de Lava, un espai on es poden observar tres fluxos volcànics superposats.

La colada més antiga es remunta a fa uns 600.000 anys, la segona a uns 150.000 i la tercera a uns 120.000, cosa que converteix el lloc en una mena d'arxiu natural de l'evolució volcànica de la comarca.

Ruta circular

Aquesta superposició de materials va anar modificant el terreny al llarg de centenars de milers d'anys, fins a donar lloc a aquest paisatge.

Una ruta circular recorre aquest entorn durant més de sis quilòmetres i sol completar-se en unes tres hores i mitja, amb un nivell accessible per a la majoria de visitants.

El riu Fluvià és una altra clau del paisatge de Sant Joan les Fonts. Més enllà del pont, la seva acció erosiva sobre les colades de lava ha creat salts espectaculars.

També hi apareixen remansos i racons on el curs es barreja amb la roca basàltica, generant alguns dels espais més reconeixibles del municipi.

Molí Fondo

Un altre dels punts més coneguts de l'itinerari és el Molí Fondo, un antic molí situat al costat d'una paret de columnes basàltiques.

Aquestes estructures geomètriques es van formar pel refredament de la lava i constitueixen una de les imatges més cridaneres de Sant Joan les Fonts.

Boscarró

L'espai del Boscarró completa aquesta lectura geològica. Allà s'aprecia amb claredat com es refreda la lava i quines formes adopta en solidificar-se, cosa que converteix la zona en un punt molt útil per entendre el vulcanisme de la Garrotxa.

Notícies relacionades