El barri més espectacular de la Costa Daurada: un passeig per Galícia, Andalusia i la Mediterrània sense sortir de Catalunya i amb un arc romà de 2.000 anys

Hi ha barris tan grans que semblen pobles, però pocs són tan espectaculars com el que es troba en un petit municipi de la Costa Daurada.

Si un no ho sap, pot pensar que és un poble en si mateix, especialment per la seva bellesa i les seves característiques.

En realitat, és la zona marítima de Roda de Berà, un dels municipis de Catalunya que sovint queda fora del radar turístic.

Situat a menys d'una hora de Barcelona, aquest municipi del litoral tarragoní amaga un dels conjunts urbans més peculiars del país.

Un arc mil·lenari

La primera pista que aquí passa alguna cosa especial apareix només arribar: un petit arc romà que sorprèn el visitant i anticipa un llegat històric poc comú.

Com a vestigi de la Via Augusta, que unia l'antiga Tarraco amb Barcino, Empúries i Roma, al mig de la N-340 s'alça un petit arc de triomf datat al segle I aC.

Qui el va fer

Aquest monument, erigit per ordre de Luci Licini Sura en honor a l'emperador August, s'ha convertit amb el pas del temps en la carta de presentació de Roda de Berà.

Avui actua com a porta simbòlica d'entrada al municipi i com a recordatori que val la pena aturar-se i explorar els seus voltants.

Més enllà del llegat romà, un dels grans atractius de Roda de Berà és el seu barri marítim: el Roc de Sant Gaietà.

Es tracta d'un enclavament singular de la Costa Daurada, aixecat entre 1964 i 1976, que destaca per la seva arquitectura heterogènia i la seva integració en el paisatge.

Qui ho va idear

El projecte va ser impulsat pel promotor Gaietà Bori Tallada i executat pel constructor José María Fortuny Rodríguez, amb un objectiu molt concret.

El promotor volia crear un conjunt residencial en què convisquessin diferents estils arquitectònics inspirats en diferents regions d'Espanya.

Passeig per Espanya

Recórrer els seus carrers és una experiència sorprenent. Malgrat la seva mida reduïda, la barreja d'estils és notable i cada racó evoca paisatges i tradicions de diferents parts del país, creant un recorregut visual tan divers com inesperat.

Al Roc de Sant Gaietà s'hi poden trobar edificis d'estil arabesc, un claustre romànic o un pati d'inspiració andalusa.

Entre els elements més destacats hi ha la Porta Mora, de clara influència mudèjar, que dona accés al conjunt, i diversos habitatges que recorden als hórreos gallecs o asturians.

Connexió radiofònica

Menció a part mereix el Club Marítim, que acull un espai dedicat a l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, així com el Museu de la Ràdio Luis del Olmo. I és que el periodista fa molts anys que hi va trobar el seu refugi.

En aquest espai, inaugurat el 2012, acull una àmplia col·lecció privada cedida pel periodista lleonès a l'ajuntament, amb més de 500 aparells radiofònics i nombrosos premis obtinguts al llarg de la seva trajectòria professional.

Un poble difícil de construir

Fins i tot per a aquells que no senten especial interès per l'arquitectura, el Roc de Sant Gaietà justifica la visita pel seu emplaçament privilegiat i per enclavaments naturals com la Roca Foradada, una curiosa formació rocosa que dibuixa una silueta inconfusible visible des del mar, situada a la Punta Guineu.

En qualsevol cas, la construcció del Roc de Sant Gaietà no va ser senzilla. Es va aixecar directament sobre les roques, donant lloc a un barri marítim assentat sobre un penya-segat, un tret que el converteix en un espai veritablement singular i molt atractiu, en tots els sentits.

L'experiència es pot completar amb una parada gastronòmica. A Roda de Berà es troba el restaurant Txoique, situat als afores de la urbanització, una opció molt valorada pels visitants.

També és recomanable fer una parada a la Gelateria Cal Sisquet, que presumeix del títol de subcampiona del món en la categoria de gelats.

Com arribar-hi

La forma més còmoda d'arribar a Roda de Berà és amb cotxe. El municipi es troba a uns 20 minuts de Tarragona i a poc més d'una hora de Barcelona, mentre que les opcions de transport públic són més limitades.

Pel que fa a l'aparcament, just abans d'accedir al Roc de Sant Gaietà hi ha un ampli aparcament de terra on sol ser fàcil trobar lloc. Excepte els caps de setmana de juliol i agost, també és habitual disposar de places als carrers propers. Cal tenir en compte que la urbanització és completament per a vianants, per la qual cosa deixar el cotxe en aquesta zona és l'opció més pràctica.