El poble de la ceràmica negra ideal per visitar a l'estiu: té 800 habitants, castell del segle XI, vins de prestigi i una tradició única
Els antics camins que condueixen al municipi i l'entramat medieval del nucli permeten localitzar les petjades dels tallers que van sostenir aquesta producció
Altres notícies: La cala més desconeguda de la Costa Brava: aigües cristal·lines, cases històriques i un vaixell
Notícies relacionades
- L'hotel de Barcelona que amaga una peça exclusiva de Gaudí: "Un detall únic i ocult a la ciutat"
- L'aldea oculta a les coves més grans de Catalunya: “Una experiència única i inoblidable”
- El festival de globus aerostàtics més famós d'Espanya és a Catalunya: tallers per a nens, concerts i focs artificials
Hi ha pobles on la identitat no es reconeix només en els seus edificis o en el seu paisatge, sinó en un material concret que ha acompanyat els seus habitants durant segles.
A Verdú (Lleida), aquesta matèria és el fang: treballat, cuit i transformat fins a convertir-se en una ceràmica negra que ha donat nom i caràcter al municipi.
Al seu voltant s'articula un conjunt d'elements que reforcen aquesta personalitat pròpia: un castell que domina el nucli històric, vins de prestigi lligats a la terra i una tradició artesanal única que ha sobreviscut al pas del temps.
La història de Verdú s'inscriu en un territori marcat per l'antiga organització comtal i per la transformació de la frontera medieval.
Una conquesta
Fa gairebé mil anys, aquestes terres van passar a mans cristianes després de la conquesta impulsada per Ramon Berenguer I, integrant-se en l'estructura feudal que va configurar bona part de l'interior català.
Des de llavors, el nucli ha mantingut un perfil clarament medieval, amb carrers estrets, places i edificis que remeten a aquella època de consolidació.
Com està la fortalesa
El castell actua com a referència visual i simbòlica. La torre, alta i esvelta, es distingeix des de la distància i orienta l'arribada al poble.
Des de la plaça Major, l'arc del Portal de Guimerà —antiga entrada al recinte emmurallat— condueix cap al carrer de Sant Pere Claver, figura nascuda a Verdú i vinculada a la història religiosa del país.
Plaça de Verdú
A partir d'aquest eix s'arriba a la fortalesa, la conservació de la qual s'explica en part pel seu ús continuat: primer com a residència dels senyors feudals, després com a casa abacial dependent del monestir de Poblet i més tard com a conjunt d'habitatges privats després de la desamortització.
La pujada a la torre permet percebre aquesta superposició d'èpoques. Després de travessar la petita porta de fusta, el recorregut per l'interior mostra espais que en el seu dia van tenir funcions molt diferents, des de zones de reclusió fins a estances residencials.
Què més hi ha
Des de dalt, les vistes s'obren sobre els camps que envolten Verdú, sobre les teulades del nucli i sobre la església de Santa Maria, que s'alça amb una sobrietat d'acord amb l'arquitectura religiosa de la zona.
El paisatge que envolta el poble està marcat per la vinya. A un costat i a l'altre del riu Cercavins es succeeixen turons coberts de vinyes, configurant un mosaic geomètric que s'inscriu en la denominació d'origen Costers del Segre.
Terra de vi
Els vins elaborats a les bodegues locals han anat guanyant reconeixement i s'han convertit en un element central de la imatge del territori, estenent la seva influència cap a la vall del riu Corb.
Aquesta relació entre cultiu, paisatge i producte situa Verdú dins d'una comarca on la viticultura és un component essencial de l'economia i de la identitat.
Verdú
La dimensió que distingeix de manera més clara Verdú és, però, la seva tradició ceramista. El fang ha estat durant segles un material quotidià, utilitzat per elaborar peces d'ús diari i, alhora, objectes que han adquirit un valor simbòlic.
En recórrer els carrers del poble, la presència de la ceràmica es fa evident en murals que decoren façanes de comerços, en intervencions artístiques i en detalls com els “pica-timbres”: petites figures humanes de ceràmica que adornen les entrades de moltes cases i converteixen el passeig en una cerca d'aquestes peces singulars.
Una ceràmica especial
Verdú està reconeguda com a Zona d'Interès Artesanal de Catalunya, en gran part pel seu paper en la conservació de la ceràmica negra.
Aquesta tècnica, amb arrels mil·lenàries, es basa en una cocció en atmosfera reduïda, és a dir, amb absència d'oxigen dins del forn a temperatures properes als 900 graus.
Per a què s'utilitza
El procés provoca canvis químics en el fang i genera un efecte fumat que enfosqueix la peça, amb taques grisoses als punts de contacte. El resultat són objectes de gran duresa, baixa porositat i tonalitat característica.
La ceràmica negra de Verdú s'ha materialitzat històricament en peces com els sillons i els càntirs o botiges tradicionals, que s'han convertit en emblemes del municipi dins de l'àmbit artesanal.
Ceràmica Roca Caus Verdú
Verdú és avui un dels pocs llocs de la Península on aquesta tècnica es manté activa, juntament amb algunes localitats de Catalunya i Astúries.
Un ofici que es perd
Els antics camins que condueixen al poble i l'entramat medieval del nucli permeten localitzar les petjades dels tallers que van sostenir aquesta producció.
Actualment són pocs els que continuen l'ofici i només un d'ells, el taller de Roca Caus, compta amb relleu generacional.
