La església medieval millor guardada de l’Empordà: romànica, fortificada i amb més de 700 anys d’història

Existeix un Empordà que no fa olor de sal ni entén de cales massificades. Un Empordà d’interior, proper a la Costa Brava, però on els camps d’oliveres i les carreteres secundàries roben el protagonisme al mar.

És allà, quan la regió comença a guanyar alçada i Catalunya s’acosta a França, on apareix la serra de l’Albera i, a la seva ombra, Darnius.

El poble, no gaire conegut per qui no és de Girona, és un racó que custodia un dels secrets patrimonials més fascinants i discrets del nord de Catalunya: l’església de Santa Maria.

A primera vista, l’edifici confon. Els seus murs són massa alts, els seus finestrals massa estrets i la seva silueta massa robusta fan pensar en una fortalesa més que en una clàssica i pacífica església parroquial rural.

L’església

I és que Santa Maria de Darnius és un temple atípic i, a més, un supervivent que va aprendre a defensar-se en temps de guerra.

El seu origen es remunta a temps de conflicte, en plena Edat Mitjana. Cròniques medievals de l’any 983 parlen de l’existència d’una parròquia en aquest lloc.

Una base passada

Alguna cosa queda d’aquells anys. L’imponent edifici actual pren la seva forma de les reformes que es van executar en aquella mil·lenària església entre els segles XII i XIII. Tot es va fer seguint els cànons del romànic tardà català.

Així, l’església de Darnius presenta una sola nau de carreus granítics, sòbria i rotunda, coberta per una magnífica volta de canó apuntada que convida a alçar la mirada cap a un absis semicircular.

De totes maneres, l’església ja impacta abans d’entrar. El vianant atent trobarà el cor d’aquest període a la seva portalada. Allà, diverses arquivoltes en degradació emmarquen un timpà presidit per un crismó primitiu.

Tanmateix, el detall més evocador s’amaga en tocar la fusta dels seus batents: la ferreria original de ferro forjat, amb les seves formes en espiral i volutes, segueix intacta, resistint l’òxid dels segles com si el temps s’hagués congelat.

Transformació del temple

El que converteix aquest racó en una raresa del patrimoni català és la profunda cicatriu arquitectònica que van deixar els conflictes dels segles XVII i XVIII. La proximitat amb la frontera francesa va transformar el tranquil vall en zona de guerra.

La resposta dels veïns de Darnius va ser tan lògica com desesperada: si l’església era l’edifici més fort del poble, havia de convertir-se en el seu castell. Els murs originals es van sobrealçar per donar aixopluc a un camí de ronda i una galeria de tir.

D’església a fortalesa

Just a sobre de la delicada portalada romànica es va construir un voluminós matacà de pedra proveït d’espitlleres, dissenyat per hostilitzar verticalment qualsevol que intentés enderrocar la porta.

Fins i tot l’antiga i lleugera espadanya on penjaven les campanes va ser enderrocada per aixecar una torre quadrangular massissa, coronada amb una teulada piramidal, que feia de torre de guaita. Va ser gairebé un castell.

El temple sagrat s’havia convertit en un baluard militar. Al voltant de l’església encara es respira aquella disposició de l’antiga sagrera.

Aquest espai, que comprenia 30 passes al voltant del temple, estava protegit pel dret eclesiàstic de l’època. Dins d’aquest radi, la violència feudal estava prohibida i els pagesos podien aixecar els seus graners i cases a recer dels saquejos.

Els secrets del castell

Per sort, aquells temps han passat i caminar avui per Darnius és deambular per aquell perímetre de pau medieval.

Allà, un passadís cobert de pedra connecta els carrerons del nucli antic i convida a una exploració pausada, lliure del turisme de masses que sol saturar la Costa Brava.

Què més veure

Un pot apropar-s’hi, però una altra opció per completar l’escapada a Santa Maria de Darnius és visitar el pantà de Darnius-Boadella, un pol d’activitat recreativa i ideal per al senderisme.

Els més aventurers poden continuar per les pistes forestals que pugen cap a la serra de l’Albera per descobrir els seus monuments megalítics i les ruïnes del proper castell de Mont-roig.

Com arribar-hi

Arribar-hi suposa només 40 minuts en cotxe si es parteix des de Girona. Es pren l’autopista AP-7 i, a l’alçada de Figueres, s’enllaça amb la carretera nacional N-II fins al desviament que puja al municipi.

El viatge des de Barcelona ja ronda l’hora i mitja seguint la mateixa ruta.