El refugi de Franco a Catalunya: un castell medieval abandonat envoltat per milers d'hectàrees de vinyes, símbol de la burgesia catalana

Catalunya va ser una de les comunitats autònomes que més va patir la dictadura de Franco. El colpista va prohibir el català un cop va arrabassar el poder al Govern legítim de la II República i va perseguir els seus defensors, a més d'anarquistes, comunistes i tots els opositors al règim.

El curiós és que el dictador va trobar aquí el seu refugi durant la Guerra Civil. Quan les seves tropes van creuar la plana de Lleida, coneguda per ser l'horta d'Europa, va trobar un castell abandonat que li va servir d'estada improvisada.

Avui, aquest punt de la geografia lleidatana s'ha convertit en quelcom molt més gran: un majestuós enclavament pertanyent a una de les famílies més aristocràtiques de Catalunya, on se celebren esdeveniments de tota mena: el castell de Raimat.

Abans d'aquesta transformació, cal viatjar una mica en el temps per veure com es van produir aquests canvis de mans.

Una primera recuperació

Tot comença el 1914, quan l'aleshores responsable de Codorniu, Manuel Raventós Domènech, va voler traslladar-se a la Plana.

Va trobar un castell parcialment enderrocat, envoltat de grans hectàrees ideals per plantar vinya. No ho va dubtar i se'n va fer amb ell.

Reconstrucció de la zona

El noble català es va quedar no només amb l'immoble, també amb les 3.200 hectàrees que l'envolten i es va posar mans a l'obra.

A les més de 100 sèquies que va construir, hi va afegir l'asfaltatge de carreteres i els serveis d'aigua i llum que eren necessaris. Això sense comptar amb les reformes del que havia de ser la seva fortalesa.

El primer encarregat de convertir-lo en un espai de luxe va ser Rafael Masó, que el 1932 va refer la torre, va elevar la zona residencial a quatre plantes i hi va ubicar deu suites. Però va arribar la guerra.

Les tropes de Franco van entrar a Catalunya i van veure en aquella fortalesa una talaia perfecta per controlar la situació. Des d'allà va dirigir la cruenta batalla de l'Ebre.

Residència (temporal) de Franco

D'aquella època en queden el record de les víctimes i el llit de la seva habitació, el mateix que allotja una trapa que la connecta amb el saló principal.

Per sort, la guerra va acabar, igual que la terrible dictadura. El castell ara és propietat de la presidenta de la Fundació Comunitària Raimat-Lleida, Elena de Carandini.

Terra amb denominació d'origen

Va ser ella qui va lluitar el 1986 per la denominació d'origen Costers del Segre, aprofitant que els Raventós van convertir aquella terra en una gran extensió de vinyes que van anar guanyant terreny.

Totes elles es poden visitar, juntament amb el castell, que s'ha convertit en un espai ideal i de luxe per a la celebració d'esdeveniments culturals i empresarials. La condició és respectar l'entorn i el castell.

En les seves parets i estances es palpen les històries de les diferents famílies que l'han habitat. A la façana, s'hi deixa veure el pas del temps i l'aridesa de la terra que l'envolta.

En les rajoles blaves del saló principal, la tradició vinícola hi és gravada i dibuixada en forma de mans i raïms.

Símbol de la burgesia catalana

El castell de Raimat es manté com a símbol de la cultura i la burgesia catalanes. Una fortalesa envoltada pel treball de la terra que, des de fa dos anys, acull el Raimat Arts Festival.

Però no només s'obre al públic per aquest esdeveniment. Aquest castell està disponible per a tot tipus de celebracions, on a més de gaudir d'un lloc carregat d'història, es pot contemplar un paisatge que al capvespre es vesteix de daurat i taronja.

Com arribar-hi

Gaudir-ne és qüestió d'un moment si es parteix des de Lleida. Aquesta fortalesa convertida en residència està a poc més de 20 minuts de la ciutat. N'hi ha prou amb agafar la carretera LV-9224 en direcció al nucli de Raimat i seguir les indicacions corresponents.

Des de Barcelona, el viatge requereix una mica més de temps: una hora i mitja. La ruta més ràpida és l'A-2 i, poc abans d'arribar a la capital del Segrià, desviar-se cap a Raimat seguint la senyalització local.