La ruta secreta més bonica de la província de Barcelona: 10 quilòmetres entre dues piscines naturals, una ermita romànica i el silenci del bosc

No cal anar gaire lluny per gaudir de la natura més exuberant. Les piscines naturals no només es troben als Pirineus o a Girona, també n'hi ha a Barcelona sense necessitat d'anar al Montseny.

A la mateixa província de Barcelona, als voltants de Sant Feliu de Codines, hi ha una ruta que porta a un bosc on l'aigua i l'arquitectura es donen la mà. I no perquè hi hagi un embassament.

En aquest itinerari es passa per dues gorgues diferents i per una ermita d'estil romànic, mentre es gaudeix del silenci de la natura. I tot en una ruta circular de poc més de deu quilòmetres.

És una excursió on l'aigua encaixada a la roca és la protagonista i la història emergeix en plena natura.

Lloc de sortida

Es surt de Sant Feliu de Codines i ràpidament el sender s'endinsa en terreny forestal seguint el traçat del GR-5. La transició és immediata: el soroll del poble desapareix i el camí s'estreny entre pins i alzines.

A poc a poc, el terreny descendeix cap al fons de les rieres i el paisatge de muntanya s'imposa, sense canvis bruscos, amb pendents suaus que ajuden a avançar sense pressa.

Primera piscina

La primera parada és a l'entorn del torrent del Sot de la Roca. Aquí el sender s'acosta al Gorg Negre, una gorga formada a la riera de Gallifa on l'aigua s'acumula entre parets de roca i vegetació de ribera.

L'espai aquí ja és tancat, gairebé introvertit. No fa por, però l'ambient ombrívol contrasta amb l'obertura del bosc circumdant.

No és un lloc ampli ni lluminós, sinó un punt on l'aigua sembla quedar-se aturada abans de continuar el seu curs. Això ofereix una certa intimitat per a un primer bany i per seguir la marxa.

Després d'aquest primer contacte amb la riera, la ruta canvia de caràcter. El sender abandona el fons més humit de la vall i comença a guanyar alçada de forma progressiva, obrint-se pas entre trams de bosc més sec.

Sorpresa a la ruta

És en aquest punt on el recorregut introdueix el seu element més inesperat, gairebé sense avís. L'ermita de Santa Maria del Grau apareix de sobte entre els arbres.

Aïllada, sense construccions al voltant ni referències visuals que anticipin la seva presència, aquesta església romànica del segle XII està documentada des de 1227.

Arquitectura romànica

Va ser restaurada a principis dels anys 2000 i manté la sobrietat pròpia d'aquest tipus d'arquitectura rural. La seva aparició trenca completament la lògica de l'aigua que domina la primera part de la ruta.

Aquí no hi ha riera ni humitat immediata, sinó pedra, silenci i una sensació de permanència que contrasta amb la mobilitat de l'aigua vista poc abans.

Aquest punt actua com a frontissa del recorregut. No només divideix físicament la ruta, sinó també la seva lectura.

El que fins ara era un itinerari marcat pel descens cap a la riera es converteix en una transició cap a un altre tram on l'aigua torna a ser protagonista, però des d'una altra perspectiva.

Gorga final

A partir de l'ermita, el sender torna a baixar suaument fins a retrobar-se amb l'entorn de la riera, on apareix el Gorg de les Elies.

A diferència del Gorg Negre, aquí l'espai es percep una mica més obert, tot i que manté el caràcter humit i tancat propi d'aquestes formacions.

Camí de tornada

La gorga pren el seu nom d'una masia propera i marca el retorn de l'aigua com a element dominant del paisatge, tancant el cicle iniciat a l'inici de l'excursió.

Des del Gorg de les Elies, la ruta inicia el retorn cap a Sant Feliu de Codines per camins forestals que enllacen de nou amb el traçat d'anada a l'alçada del cementiri. En qualsevol cas, la tornada permet reconèixer el recorregut des d'una altra perspectiva.