Sembla Efes, però és Catalunya: les ruïnes medievals que transporten a la Turquia romana
L'aïllament de l'entorn i l'estampa dels murs enderrocats i integrats en el paisatge natural confereixen al lloc aquesta atmosfera romàntica
Més notícies: El poble amb el carrer més estret de Catalunya: 57 centímetres, 1.500 habitants i un Patrimoni Arquitectònic Nacional
Notícies relacionades
- La ruta més espectacular de Beseit: 8 quilòmetres entre passarel·les, gorgs naturals i un canó de 60 metres
- El refugi de Carles Puyol: "Un petit poble dels Pirineus al nord de Catalunya"
- Ni Congost de Mont-rebei ni Pirineus: el mirador més bonic de Lleida amb un banc de fusta suspès sobre l'abisme del canó
L'eco de la pedra antiga sota el cel obert posseeix la capacitat singular d'evocar paratges remots i civilitzacions extintes.
Són molts els conjunts monumentals despullats arreu del món. Les restes de murs i les arcades exposades als elements recorden de seguida grans jaciments com les cèlebres ruïnes clàssiques d'Efes.
Això és el que passa amb la imatge de Santa Maria de Valldaura, les restes de la qual creen un escenari de solemnitat mineral i columnes desproveïdes de coberta que recorden als vestigis de la Turquia grecoromana.
En realitat, no tenen res a veure. Aquesta antiga església catalana forma part d'una època molt més recent. Les seves parets formen part del patrimoni medieval català.
Un monestir especial
No en queda gaire, tot just un antic cenobi el devenir històric del qual difereix notablement del d'altres monestirs de l'època. Tot i així, la rellevància d'aquest enclavament és una altra.
Si bé no és tan famós ni va concentrar tant de poder com Poblet, aquest temple va tenir un paper estratègic durant un episodi determinant de la història. I això que era un monestir femení, quelcom molt denostat i poc comú a l'època.
Llegat cistercenc
La trajectòria del lloc va començar a dibuixar-se a partir d'una dràstica reorganització territorial de l'orde del Cister.
L'origen de la comunitat es trobava originalment al monestir de la Bovera, un establiment situat a les proximitats de Guimerà.
Monestir de Vallsanta WIKIPEDIA
Les dures condicions climàtiques i geogràfiques d'aquell emplaçament primitiu comprometien la subsistència i el creixement de les religioses, la qual cosa va forçar a prendre la decisió d'abandonar el recinte a principis del segle XIII.
L'any 1231 es va materialitzar la partició de la comunitat en dos grups diferenciats amb la finalitat d'assegurar-ne la viabilitat.
Refugi de monges
Mentre una de les faccions romania a les terres de la vall esperant l'edificació d'un nou assentament definitiu, l'altra part de les monges es va traslladar cap al nord, establint-se de manera provisional a les terres de Santa Maria de Valldaura.
Aquest trasllat va convertir l'auster edifici en un refugi indispensable i en l'eix d'una transició institucional que canviaria el mapa monàstic de la regió. Va ser un període breu, però decisiu.
Autorització papal
El monestir va funcionar com un santuari temporal mentre es gestionaven i avançaven les obres d'una seu definitiva a l'Urgell, que rebria el nom de Vallsanta.
Els treballs de construcció d'aquest nou nucli van començar cap a l'any 1235 i, al cap de poc temps, la comunitat va obtenir la pertinent autorització papal per unificar-se de nou al nou edifici.
@aolimont84_93 Ruïnes del Monestir de Vallsanta, al costat del poble de Guimerà a la comarca de l'Urgell a Lleida @jye.jeny #djimini3pro #drone #ruta #excursion #familia #artegotico #medieval #catalunya #lleida #llocsabandonats #llocsmagics #fantasia #poblesmagics ♬ Magical Mystery - Mark Fabian & Alexander Smith
D'aquesta manera, l'estada a les terres del nord va concloure gradualment a mesura que les religioses consolidaven la seva presència a Vallsanta, que es va erigir en el veritable motor econòmic i espiritual de l'orde en aquella zona.
Durant els segles següents, el destí de la comunitat lligada a aquest èxode va conèixer tant l'esplendor com la decadència.
Aportacions reials
Als segles XIII i XIV, el nou monestir de Vallsanta va experimentar una etapa de notable prosperitat, arribant a acollir diverses desenes de monges i atraient el patronatge de l'alta noblesa i de la pròpia Corona d'Aragó.
Destaca en els registres històrics l'aportació econòmica efectuada pel rei Jaume I, destinada de manera específica a l'edificació del claustre de la nova seu.
Epidèmies i altres desastres
Tanmateix, la crisi baixmedieval, marcada per severes epidèmies i crisis demogràfiques, va afectar profundament l'estabilitat del cenobi, obligant les religioses a abandonar les instal·lacions temporalment al segle XV.
La despoblació i la paulatina escassetat de vocacions van debilitar l'estructura fins que, el 1589, les últimes monges van ser reubicades definitivament per decret de les autoritats cistercenques.
Monestir de Santa Maria de Vallsanta SOM SEGARRA
La marxa definitiva de la comunitat va submergir l'assentament originari de Santa Maria de Valldaura en un prolongat procés d'abandonament i oblit, quedant eclipsat per les cròniques de les seves seus successores.
Actualment, les estructures supervivents mostren la sobrietat pròpia de l'arquitectura romànica i cistercenca, caracteritzada per naus despullades, arcs de mig punt amb sòlides dovelles i paraments de pedra que resisteixen el pas del temps.
Un record evocador
L'aïllament de l'entorn i l'estampa dels seus murs enderrocats i integrats en el paisatge natural confereixen al lloc aquesta atmosfera romàntica i arqueològica que transporta idealment el viatger als paisatges monumentals de l'antiguitat clàssica.
Els seus murs, els seus arcs, el seu passat semblen no voler marxar. Com la Biblioteca de Celso d'Efes, les seves restes es mantenen fermes, imbatibles, oposant resistència al pas del temps i a l'oblit.
