El secret romànic de Lleida: un poble de 9 habitants, un castell mil·lenari del segle XI i un Bé d'Interès Cultural
La fortalesa, coneguda popularment com la Torre dels Moros, ocupa el punt més alt del nucli
També et pot interessar: El racó més màgic de Banyoles: esquerdes gegants, fòssils mil·lenaris i un bosc de fades
Notícies relacionades
- La cova dels 8.000 anys d'història única a Espanya: art rupestre i Patrimoni de la Humanitat amb figures humanes i animals
- Sembla els Estats Units però és Tarragona: aquesta ciutat costanera es transforma en Miami i acull els Beatles
- La piscina més divertida de Catalunya: 70.000 metres quadrats d'aigua, castells i jocs
És una d'aquelles comarques catalanes que s'estudien als col·legis i que poc s'exploren. Se sap de Cervera i de Guissona, aquesta última molt popular per uns supermercats de Catalunya, però amaga pobles de gran bellesa.
Un dels més desconeguts és Talteüll, un racó de només 9 habitants, situat en un turó sobre la riba esquerra del riu Llobregós.
El nucli, integrat avui al municipi de Massoteres, manté la imatge d'un poble medieval, amb les seves cases de pedra agrupades entorn de la seva antiga fortalesa i de la església romànica de Sant Pere.
La carretera C-451 i una ramificació secundària constitueixen la seva principal via d'accés, en un entorn rural on la continuïtat històrica pesa més que el creixement modern.
On és
El poble s'organitza a recer del turó, amb un traçat que respon a la lògica defensiva i agrària de l'Edat Mitjana.
La documentació històrica situa Talteüll ja al segle XI, en un moment d'avanç de la frontera cristiana per aquest sector de la Segarra.
Un castell mil·lenari
L'any 1024 apareix citat com un dels termes vinculats a Guissona, i el 1065 es documenta una de les primeres mencions del castell.
Des de llavors, el lloc va quedar lligat a l'evolució del feudalisme a la zona, sota el domini de diferents famílies i senyors fins al final de l'Antic Règim.
Panoràmica de Talteüll SOM SEGARRA
El castell de Talteüll, conegut popularment com la Torre dels Moros, ocupa el punt més alt del nucli.
De la fortalesa se'n conserva sobretot la part inferior d'una torre cilíndrica, avui en ruïnes, que encara permet identificar l'estructura original del conjunt.
Com és la fortalesa
L'aparell dels murs, les restes d'una base atalussada i alguns paraments adossats a la roca natural remeten a una construcció de la primera meitat del segle XI.
Als segles posteriors, el castell va passar per mans de diferents cases nobiliàries, entre elles els Pinós i els Erill, dins d'una xarxa de possessions feudals que articulava el territori d'Urgell i Cervera.
L'església medieval
La història del castell queda unida a la de l'església de Sant Pere, una de les peces més singulars del romànic català. Alçada probablement a finals del segle XI, va ser donada pel comte Ermengol IV a la canònica de Solsona i consagrada el 1077.
El temple va romandre vinculat durant segles al bisbat d'Urgell, fins que a finals del segle XIX la parròquia es va traslladar a Massoteres. Des de llavors, Talteüll va quedar com a sufragània.
Església de Talteüll SOM SEGARRA
Sant Pere presenta una estructura poc habitual dins de l'arquitectura llombarda. Té dues naus paral·leles cobertes amb volta de canó, separades per pilars i arcs formers, i rematades per dos absis semicirculars.
A l'exterior, les façanes són sòbries, amb l'ornamentació típica dels absis llombards: lesenes verticals i arcuacions sota el ràfec. A l'interior, l'estructura revela un projecte unitari, encara que executat per equips successius.
Bé d'Interès Cultural
L'importància patrimonial d'aquest conjunt va quedar reforçada a l'octubre de 2019, quan l'església va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric.
La protecció es va estendre a un entorn comú amb el castell, reconeixent així la relació física i històrica entre ambdós elements.
Origen del nom
Talteüll conserva a més altres rastres de la seva evolució històrica. La toponímia ha generat diverses interpretacions, des de l'expressió “tal te vull” fins a hipòtesis vinculades a altres nuclis medievals de nom semblant.
El poble manté, en tot cas, una forta continuïtat entre el relleu, el nucli de cases i el patrimoni que l'envolta. I, als seus voltants, encara es percep el paper que va exercir com a enclavament de control, lloc de pas i petit centre de poder local durant segles.
