La ruta pels Pirineus que només pots fer en tren: 65 quilòmetres de via, 19 túnels i més de 600 obres d'enginyeria

No totes les rutes es fan a peu o en bicicleta. Això tampoc implica haver d'agafar el cotxe i contaminar. També hi ha itineraris que val la pena fer en tren i, si convé, baixar a conèixer els diferents llocs per on passa.

Catalunya ho va tenir molt clar des del principi. Diverses línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ofereixen rutes turístiques: el Tren del Ciment, el Tren dels Llacs o el mateix cremallera de Montserrat en són clars exemples.

Però a la xarxa pública catalana li ha sortit competència al Pirineu. Al límit de la frontera entre França i Catalunya, encara que ja a l'altre costat de la serralada, hi ha el famós “tren jaune”.

Aquest ferrocarril groc, com el seu nom indica, recorre un dels paratges més emblemàtics per als catalans: el Canigó.

Per on circula

Tot i així, el trajecte transcorre a França. És clar que ho fa en una regió coneguda com el “Pays Catalan” o país català, un nom que no necessita explicació.

La construcció del primer tram, entre Vilafranca de Conflent i Mont-Louis, es va realitzar entre 1903 i 1910. A aquests set anys s'hi van sumar 17 més per completar la línia fins a Tor de Querol-Enveitg l'any 1927.

Per què es va construir

Des de llavors, aquest tren s'ha guanyat l'afecte dels habitants locals. En part perquè va facilitar la connexió entre els pobles dels Pirineus Orientals i també perquè va impulsar el turisme a la regió.

Atraure visitants, especialment del costat espanyol, va ser un dels objectius clau de la seva construcció. I ho van aconseguir.

Quan circula

Actualment, el tren groc, o “canari”, com l'anomenen, transporta al voltant de 400.000 passatgers a l'any.

I això que no opera durant tot l'any; només circula des de finals de maig fins al pont de la Constitució, sempre que les condicions climàtiques ho permetin.

Per on passa

El clima i la geografia del trajecte fan especial el recorregut d'aquest ferrocarril. Compta amb més de 650 obres d'enginyeria, entre les quals 19 túnels i dues estructures impressionants: el viaducte de Séjourné i el pont penjant de Gisclard, que s'eleva a uns 65 metres d'alçada. Amb els paisatges nevats de l'hivern, les vistes al llarg dels seus gairebé 65 quilòmetres semblen postals.

Hi ha temps suficient per capturar fotografies. Aquest tren no és ràpid; amb prou feines arriba als 55 km/h, però ha d'ascendir des dels 427 metres sobre el nivell del mar fins als 1.592 metres d'altitud a La Bolquera, el punt més elevat de qualsevol línia ferroviària francesa.

Un tren marcat per la guerra

Viatjar en aquest tren és, d'alguna manera, recórrer la història compartida entre Catalunya i França, encara que també està estretament vinculada a Espanya.

Molts ciutadans espanyols van fugir per aquestes rutes durant la Guerra Civil i altres europeus van escapar del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. A més, el recorregut travessa l'entorn de l'imponent Canigó, una muntanya que els catalans veneren des de fa segles.

Durant la Renaixença, el poeta Jacint Verdaguer va convertir aquest cim dels Pirineus en un símbol gairebé sagrat. L'any 1886, l'escriptor va narrar al seu poema èpic “Canigó” la història d'un cavaller vinculat a la lluita contra els musulmans durant la Reconquesta.

Així, les tradicions culturals que unien la gent d'ambdós costats de la frontera van adquirir una nova dimensió simbòlica.

La llegenda del Canigó

L'any 1955, en ple franquisme, la llegenda del Canigó va rebre un nou impuls.

Inspirat pel poema de Verdaguer, Francesc Pujades, veí d'Arles de Tec, va idear encendre focs al cim de la muntanya la vigília de Sant Joan i distribuir la flama per unir les poblacions que compartien la cultura catalana.

Tradició en tren

Aquesta tradició es va repetir any rere any al voltant de la festivitat de Sant Joan i va arribar a estendre's fins a Vic l'any 1966.

Durant la dictadura franquista, molts van veure en aquest ritual un símbol de resistència davant els intents de suprimir la cultura catalana. Des de llavors, cada any es fa la baixada de la Flama del Canigó i qui ho desitgi la pot acompanyar en un viatge a bord del tren groc.