La carretera de Tarragona més bonica i de les millors del planeta: 43 corbes, 7,4 quilòmetres i les millors vistes de Siurana

Les més conegudes del món són la carretera Austral i la Ruta 66, però el món està ple de camins per recórrer amb cotxe que impressionen pel seu atractiu. Un pensa que sempre estan molt lluny, però algunes són a tocar de casa.

Catalunya, per exemple, té una de les rutes més espectaculars del planeta, una que combina tot el que un desitja: muntanya, geologia i abisme. És al Priorat i no és una ruta de senderisme qualsevol; aquesta es fa amb cotxe.

La carretera que atrau milers de viatgers cada any discorre suspesa sobre el buit. De fet, és una via que uneix dues de les localitats més conegudes i amb més caràcter de l'entorn del Montsant: Cornudella de Montsant i el poble medieval de Siurana. Es tracta de la T-3225.

Aquesta carretera té uns 7,4 quilòmetres i més de 43 corbes, un traçat curt però intens. Tot i que el millor, sens dubte, són les seves vistes.

Per on passa

Riscos calcaris, valls, el pantà als peus, miradors… fins i tot un castell s'hi pot trobar. Pocs llocs al món poden presumir d'aquestes característiques.

El secret està en els abruptes penya-segats de la serra de la Gritella, una formació muntanyosa del Priorat que s'aboca a la vall del riu Siurana de manera constant, encadenant corbes, canvis de rasant i parades gairebé obligatòries per fer fotos.

Boscos de la carretera

La carretera alterna zones de bosc mediterrani amb balcons naturals sobre els precipicis, i això permet contemplar el reflex de l'aigua de l'embassament entre pins, alzines i roques calcàries.

També té un component sensorial molt marcat. Viatjar amb la finestra baixada, especialment a la primavera o a la tardor, permet percebre les aromes de la vegetació de muntanya i el romaní que cobreix els marges de la T-3225.

Tot i que el més important aquí no són les olors ni les corbes, sinó les seves vistes i les seves possibilitats. Recorreguent aquesta carretera es pot fer parada en alguns dels miradors naturals més bonics de la província de Tarragona.

Per aquí s'accedeix visualment a les parets que són un temple mundial de l'escalada en roca, enclavaments molt populars de la zona, coneguts per la seva verticalitat i la seva bellesa salvatge.

Els paisatges de la ruta

No són els únics. A l'entorn que puja cap a l'altiplà, el paisatge continua sent plenament muntanyós i apareixen altres conegudes formacions geològiques com l'emblemàtic Salt de la Reina Mora, un risc llegendari amb una caiguda lliure vertical impressionant.

Finalment, i abans d'arribar al nucli urbà de Siurana, destaquen els punts panoràmics que mostren el pantà de Siurana en tota la seva extensió, un mirall d'aigua turquesa que serveix de colofó final per a un recorregut de gran impacte paisatgístic.

Miradors i castell

No cal descendir fins a l'aigua si un no vol. Durant tot el trajecte, en diverses de les 43 corbes de la carretera, hi ha petits apartadors o punts panoràmics on aparcar el cotxe i fer fotografies dels valls del Priorat i els perfils de la serra del Montsant.

Tot comença, a més, des de la plana: a Cornudella de Montsant. Aquest poble vitivinícola, que destaca per la seva activitat agrícola i la seva vinculació al Parc Natural de la Serra de Montsant, serveix com a punt de partida del viatge.

Celler modernista

Abans de marxar, això sí, es pot visitar el seu celler cooperatiu d'estil modernista, construït per Cèsar Martinell, per conèixer la tradició del vi de la zona.

Tampoc pot faltar un passeig pel seu nucli antic, on es troben des de restaurants tradicionals fins a comerços locals vinculats a l'oli i el vi amb Denominació d'Origen.

Què veure a Siurana

I d'allà, a la carretera: no apta per a qui es mareja amb facilitat, però perfecta per als amants dels grans paisatges d'alçada. Fins i tot de la fotografia.

Al final del recorregut, al viatger l'esperen el conjunt històric de Siurana, les ruïnes del seu castell àrab —l'últim reducte de la reconquesta a Catalunya— i l'església romànica de Santa Maria, del segle XII. I si es vol una mica de misticisme després de tanta bellesa, n'hi ha prou amb passejar al capvespre pels seus carrers empedrats, quan el poble s'endinsa en un silenci absolut que evoca el seu passat medieval a més de 700 metres d'altitud.