El poble encantat dels Pirineus: té 1.600 habitants, volcans, fagedes, aigües cristal·lines i una misteriosa llegenda

Si un parla de volcans i Pirineus, la vista es dirigeix cap a la Garrotxa, una comarca que sovint s'associa de seguida amb els volcans d'Olot, la fageda d'en Jordà o alguns pobles medievals de l'interior com Besalú o Castellfollit de la Roca.

Tanmateix, hi ha altres punts menys coneguts, com Sant Feliu de Pallerols. És igual de bonic i es troba al mig d'una vall fluvial de relleu volcànic, envoltat de densos boscos.

El nucli urbà no difereix gaire del de les antigues viles de muntanya. Manté les cases de pedra, el traçat de carrers estrets i les places recollides. I, com tota vila medieval, l'església s'alça al centre.

L'important, en qualsevol cas, és una altra cosa: el riu Brugent. Aquest curs d'aigua travessa el municipi i articula bona part del seu paisatge.

Poble de muntanya envoltat d'aigua

Abans d'arribar al poble, les seves aigües formen gorgs, petites cascades i racons ombrívols als quals acudeixen veïns i visitants durant els mesos d'estiu per refrescar-se. Tot plegat, connectat per diferents senders que recorren la zona.

Entre tant bosc frondós, camins i piscines naturals també corre una llegenda vinculada al riu i protagonitzada per una dona: la Dama del Brugent.

Una llegenda que perdura

La història parla d'una jove pastora que vivia a les muntanyes i esperava un noi que havia de creuar el riu per veure-la. Una tempesta sobtada el va sorprendre pel camí i mai va tornar.

Des de llavors, segons la tradició oral, l'ànima de la jove volta vora l'aigua, pentinant-se els cabells amb una pinta de plata mentre segueix esperant qui li va prometre tornar. Es diu que ho fa sobretot a la tardor, quan el bosc canvia de color i la boira apareix amb més freqüència.

Però el poble compta amb molts altres encants. Sant Feliu de Pallerols és una de les portes d'entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un espai on es troben volcans com el de Santa Margarida, amb una església al seu interior, o el Croscat.

Els senders aquí es compten per desenes, fins a acostar-se al centenar. Un dels més coneguts és la Via Verda del Carrilet, que segueix l'antic traçat ferroviari que unia Girona amb Olot.

Senders, natura i castells

El recorregut aprofita túnels, ponts i antics trams de via per enllaçar valls i poblacions amb una lectura pausada del territori. S'ha convertit en una ruta molt freqüentada per ciclistes i senderistes, i Sant Feliu de Pallerols és una de les seves etapes més reconegudes.

No és l'única. La pujada al castell d'Hostoles és una altra ruta que combina paisatge, patrimoni natural i història. Passat i present es donen la mà en un entorn que mira al paisatge i al futur.

Com arribar-hi

Val la pena acostar-s'hi. I a més és fàcil. Des de Barcelona hi ha aproximadament una hora i mitja de viatge. S'hi va per la C-33 i la C-17 fins a enllaçar amb la C-37 i la C-63, després de travessar el túnel de Bracons.

Des de Girona, el trajecte és més breu, d'uns 45 minuts. En aquest cas, s'hi pot anar per la N-141e o per la C-63.