La platja d'anunci on juguen Pedri i Iniesta abans del Mundial: casetes de pescadors, club de luxe i aigües clares

A menys d'una setmana perquè comenci el Mundial, els aficionats de la Roja ja estan preparats per al campionat. També la publicitat.

Des de fa prop d'un mes, una coneguda firma de roba esportiva dóna el seu suport a la Selecció Espanyola amb dues figures clau d'aquesta: Andrés Iniesta i Pedri. L'ahir i l'avui del FC Barcelona i de l'equip nacional.

Ho fan des de Catalunya, concretament des d'una platja no gaire coneguda, d'aires venecians i amb un club exclusiu amb dret d'admissió: la platja del Garraf.

A menys de mitja hora de Barcelona, aquesta cala, situada entre Sitges i Castelldefels, al mig de penya-segats, és un petit oasi pel qual gairebé no passa el tren. En canvi, és d'una bellesa i una importància que pocs coneixen.

Un lloc especial

En estar sota un penya-segat, les roques s'endinsen al mar i converteixen el lloc en un refugi ideal per a peixos i un altre tipus de fauna marina. No debades, molts hi acudeixen per practicar busseig.

Per les esmentades característiques de la zona, la platja sol ser un lloc tranquil, on el vent no bufa amb tanta força. Això permet llargues passejades, tranquil·litat i aigües calmades.

Com és la platja

L'anomenada platja de les casetes té aigües cristal·lines, sorra blanca, fa 380 metres de llarg i uns 28 metres d'ample. Allà s'hi ubiquen tres restaurants i dos xiringuitos.

També es poden llogar caiacs, patinets de pedals i taules de paddle surf. Finalment, i com a bona platja urbana, disposa de tot tipus de serveis: dutxes, socorristes i rampes d'accés.

És clar que, si alguna cosa destaca, és l'exclusiu i recuperat hotel privat, gestionat pel grup Soho Club. Un hotel que va cridar l'atenció de National Geographic.

Té només 17 habitacions, està obert a socis i no socis i respira despreocupació, bohèmia i glamur. L'empresa va restaurar un hotel dels anys cinquanta i n'ha mantingut l'essència i aire retro amb tots els luxes dels hotels de la cadena, inclosos tres restaurants: un de cobert, un altre a la terrassa i un a la terrassa superior.

El Soho Club

En qualsevol cas, si alguna cosa destaca en aquesta cala són les seves casetes: 33 casetes de pescadors, pintades de blanc i verd, que li donen un aspecte entre pintoresc i nostàlgic. En qualsevol cas, inconfusible.

La seva fotogènia les ha convertit en un plató ideal per a espots de televisió o escenes de pel·lícules. I això que ja tenen més d'un segle d'història, un factor que les ha portat a ser declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.

Per què les casetes

El perquè de la ubicació d'aquestes casetes allà és, encara avui, un misteri. Uns diuen que van ser instal·lades pels primers banyistes.

Una altra versió sosté que eren espais utilitzats pels pescadors. Finalment, no es descarta que en realitat fossin per als treballadors del ferrocarril, perquè sí, el tren arriba fins allà.

En qualsevol cas, aquestes casetes, o almenys les primeres, daten de 1923. Eren fetes de fusta i el clima i les onades les feien caure amb facilitat.

No va ser fins al 1931 quan Domingo Sorribas, amb permís de la Comandància de Marina, va construir la primera caseta sobre pilars. L'aprovació va despertar l'interès de molts veïns i ja el 1934 hi havia 33 casetes.

Imatge de 'marca'

Des de llavors han passat moltes coses. El 1946, el Ministeri d'Obres Públiques (MOPU) es va convertir en el propietari de les casetes i responsable de fer les concessions.

A més, va fixar que totes havien de ser iguals i estar pintades de blanc i verd. Una estètica que encara es manté.

Com és el poble

A partir dels anys 50, les casetes van ser amenaçades per l'ampliació del poble, la construcció del port esportiu i l'arribada del turisme. Però sempre es van mantenir dretes gràcies a la lluita veïnal, els membres de la qual van tenir un paper clau.

El 1984, la Associació de Veïns de la Platja de les Casetes de Garraf es va organitzar per conservar-les, però ara estan en mans privades. La majoria pertanyen als hereus dels seus constructors.

Més enllà de la platja, Garraf bé mereix una visita. És un dels pobles més joves de Catalunya: va ser fundat el 1901, quan encara era una colònia de pescadors i treballadors de la pedrera de La Falconera, situada a les proximitats, i del port, propietat del comte Güell.

La seva ubicació privilegiada el va convertir en un lloc atractiu i, a la segona dècada del segle XX, ja tenia més habitants que Castelldefels.

Edifici de Gaudí

L'activitat de la pedrera atreia treballadors i el mateix Eusebi Güell va manar construir una parada, avui convertida en estació. Allà va començar la gran eclosió.

D'aquells temps encara es mantenen drets edificis històrics i d'una arquitectura més que interessant.

El més especial és l'Edifici Gaudí Garraf. El nom ja en dóna pistes. Si allà hi havia el comte Güell, és fàcil deduir que li va demanar al seu arquitecte favorit una casa al lloc.

I Gaudí va erigir aquesta construcció, un celler on ara hi ha un restaurant dissenyat pel referent modernista.

Com arribar-hi

Gràcies a Eusebi Güell, aquest petit municipi compta amb estació pròpia i encara hi arriben trens. La línia R2 Sud de Rodalies para allà i triga menys de mitja hora a arribar des de Barcelona.

Si s'hi accedeix en vehicle privat, cal tenir en compte dues coses. Primer, que hi ha un aparcament públic limitat amb zona blava de juny a setembre. I tot i així, s'omple rapidíssim, igual que el que hi ha al port esportiu. S'hi arriba per les corbes del Garraf o, el que és el mateix, per la C-31.