El refugi de Candela Peña: té 11.000 habitants, platges de pedra volcànica, aigües turqueses i Reserva de la Unesco

Candela Peña porta amb molt d'orgull ser una catalana xarnega i, sobretot, ser filla del responsable del bar que estava just davant de l'únic cinema de Gavà. Allà va començar la seva relació amb el cinema.

Es podria dir que des de llavors no ha parat, però la veritat és que, com ella mateixa admet, la seva carrera està marcada pels alts i baixos. Això sí, pot presumir de tenir tres premis Goya.

No només s'ha endut això, també l'afecte del públic i un nou refugi allunyat de Gavà, Barcelona i Madrid. El va descobrir, a més, treballant.

Va ser durant el rodatge de la sèrie que té el nom del lloc, Hierro. Allà, en una de les illes menys conegudes de Canàries, Peña va trobar el seu lloc.

Una illa particular

El que va començar com un projecte professional va acabar convertint-se en una relació personal amb el territori. Allà la va enganxar la pandèmia i va decidir quedar-s'hi i, sempre que pot, tornar-hi.

No és per menys. La catalana és fan de la tranquil·litat i aquesta illa és ideal. Està lluny del turisme massiu d'altres zones de l'arxipèlag, però compta amb tants o més atractius que la resta: platges de roca volcànica, natura exòtica i una Reserva de la Biosfera de la Unesco des de l'any 2000.

Dimensions

No importa que els seus escassos 269 quilòmetres quadrats i els seus més de 11.000 habitants la converteixin en l'illa més petita (i occidental) de l'arxipèlag. Malgrat la seva mida, concentra una diversitat de paisatges fora del comú.

Els cuiden. El Hierro és una referència internacional en sostenibilitat per a territoris aïllats.

L'any 2014 es va posar en marxa la central hidroeòlica de Gorona del Viento, un sistema que combina energia eòlica i hidràulica per abastir l'illa, que li permet assolir nivells molt elevats d'autosuficiència energètica.

Però el seu atractiu no és la sostenibilitat, sinó el paisatge. Com a bona illa canària, el seu caràcter volcànic és el que li dona forma i color. Volcans, camps de lava, penya-segats de vertigen, platges de sorra negra i piscines naturals la defineixen.

Els paisatges

Un dels llocs més coneguts és el vall d'El Golfo, que sembla un gran amfiteatre natural gràcies als penya-segats que li donen aquesta forma tan particular.

Però no tot és el blau turquesa del mar. A les zones més altes apareixen els boscos de laurisilva i una vegetació relicta que es remunta a l'Era Terciària, que avui només es conserva en punts concrets de Canàries com El Hierro.

Natura volcànica

Un altre dels seus llocs més coneguts és el Sabinar de La Dehesa. Aquí el vent ha modelat les savines fins a adquirir formes retorçades molt genuïnes que s'han convertit en un dels símbols visuals de l'illa.

A prop d'allà hi ha el Garoé, conegut com l'Arbre Sant, lligat a la tradició dels antics pobladors, els bimbaches, que hi trobaven una font d'aigua.

Les platges

Però, sens dubte, si la gent hi va és per les seves cales. Té fins i tot un Monument Natural de Les Platges, amb penya-segats en semicercle i el volcànic Roque de la Bonanza de fons.

Més particular és la Platja del Verodal. Aquí la sorra canvia el negre volcànic per una sorra de tonalitats vermelloses poc habituals fins i tot en una illa com El Hierro. El contrast amb el blau intens de l'oceà és de postal.

La capital

També són molts els aficionats al submarinisme que fan fotos de la Reserva Marina de La Restinga-Mar de las Calmas. Es troba al sud de l'illa i té uns fons volcànics i unes aigües tan clares que faciliten la contemplació de la biodiversitat marina.

No cal oblidar tampoc la capital de l'illa, si bé pocs li presten atenció per estar lluny de la costa. Valverde es troba en altitud i conserva una bellesa poc corrent gràcies als seus carrers empedrats i a l'arquitectura tradicional del lloc.

No és el més bonic, però sí un recomanable punt de partida per explorar aquesta illa que s'ha convertit en el refugi de Candela Peña.