La ruta més vertiginosa d'Espanya: penya-segats de 500 metres d'alt, passarel·les de 35m. de llarg i més de 290 esglaons

Penya-segats de 500 metres d'altura, desnivells de més de 290 esglaons, passarel·les de 35 metres de longitud, una cova i milers de litres d'aigua. Podria semblar la descripció d'algun paratge remot, però aquest lloc es troba a Lleida.

En aquesta província s'amaga una de les meravelles geològiques més espectaculars del sud d'Europa, capaç de posar a prova a aquells que pateixen vertigen: el Congost de Mont-rebei.

Aquest congost salvatge fa de frontera natural entre Catalunya i Aragó.

El seu espectacular canó ofereix una de les rutes de senderisme més impressionants del territori.

D'on beu

Durant milers d'anys, el cabalós riu Noguera Ribagorçana ha anat erosionant la imponent serra del Montsec.

El resultat és una gola colossal que divideix físicament el territori mitjançant un tall gairebé perfecte.

Les xifres

Les dimensions d'aquest paratge, conegut oficialment com Congost de Mont-rebei, deixen sense alè els visitants.

Els seus enormes penya-segats de roca viva superen els 500 metres d'altura, creant un immens corredor de pedra.

Per poder travessar aquesta zona inaccessible, als anys 80 es va construir una obra d'enginyeria que permet recórrer part del congost.

Es tracta d'un sender excavat directament a la paret de la muntanya, a la vessant catalana de la serra.

Ajudes per al camí

Caminar per aquest estret balcó de pedra és una experiència que imposa respecte.

Encara que el traçat és segur i compta amb cables passamans, la sensació de buit és constant.

Els perills del penya-segat

A mesura que s'avança per la ruta, les parets del congost comencen a estrènyer-se.

En els seus punts més estrets, la distància entre ambdós penya-segats amb prou feines supera els 20 metres.

Sota els peus dels senderistes resplendeix el gran protagonista del paisatge.

L'aigua del riu llueix un color turquesa brillant que contrasta amb els tons grisacis de la roca.

Pont penjant

L'aventura puja de nivell quan el sender obliga a abandonar momentàniament la vessant muntanyosa.

Per continuar el recorregut és necessari creuar un pont penjant metàl·lic suspès sobre el riu.

Un sender, dues comunitats

Aquesta estructura de 35 metres de longitud marca la frontera geogràfica exacta. Després de travessar-la, els visitants deixen enrere Lleida i entren a la província d'Osca.

Ja al costat aragonès, la ruta enllaça amb un dels trams més coneguts de les xarxes socials.

Es tracta de les passarel·les de Montfalcó, ancorades a la paret vertical del precipici.

Aquestes escales de fusta zigzaguegen per la roca i ofereixen un ascens exigent, especialment per a aquells que tenen vertigen.

Els 291 esglaons

Superar els seus 291 esglaons suposa el colofó d'aquesta immersió en la natura salvatge.

El punt de partida més habitual es troba al costat català. L'aparcament de La Masieta ofereix un accés directe a l'inici del recorregut.

Com anar-hi

Degut a l'elevada afluència de visitants, l'accés està regulat.

És imprescindible reservar plaça per internet amb antelació per garantir l'estacionament i protegir l'entorn natural.

El silenci que regna a les altures només es trenca pel vent i el cant de les aus rapinyaires.

Aquest enclavament és un refugi on nidifiquen espècies com el trencalòs o l'àguila cuabarrada.

Els habitants del Congost

A més de mirar al terra, convé alçar la vista cap al cel. El vol d'aquestes aus sobre la gola afegeix valor a l'experiència.

Per a aquells que busquin una altra perspectiva, el canó també pot explorar-se des de l'aigua.

Què fer

Navegar en caiac pel riu permet contemplar les parets del congost des d'una visió completament diferent.

Sia quina sia l'opció escollida, aquesta excursió queda gravada en la memòria.