La secreta platja del Pirineu espanyol: sorra, sol i el cel blau a més de 1.000 metres d'altura

Això que Lleida és l'única província de Catalunya sense platja és només una frase feta buida de contingut i mancada de veritat. És cert que no té mar, però platja sí que en té.

Es troba en un poble al bell mig dels Pirineus, a tocar de França, en el camí d'un dels creus històrics. Una localitat coneguda per alguns visitants de Barcelona que hi tenen la seva segona residència, però amb una bellesa que captiva.

A l'hivern, moltes vegades aquest racó de muntanya queda cobert de neu i, a l'estiu, la temperatura pot fer molt dures les vacances. Potser per això han creat la seva pròpia platja.

Aprofitant la riba del Ter, els veïns de Setcases hi tenen la seva pròpia cala, amb tanta sorra que poden estendre-hi les tovalloles. Un lloc tan peculiar com necessari quan arriben les onades de calor.

Una platja als Pirineus

Els locals ho coneixen de sobres. La Platgeta de Setcases és el seu refugi estival i un dels llocs més fascinants i menys coneguts de Catalunya. En aquesta platja no hi ha sal: les aigües baixen carregades dels minerals que porta el desgel. I encara que no hi ha xiringuitos, la recompensa és més gran: aigua cristal·lina d'origen glacial.

Una llengua de sorra acuradament condicionada recrea la platja més alta de Catalunya, en un entorn que sembla tret d'una postal alpina. Una franja de natura domesticada que ofereix frescor i estiu a més de 1.000 metres d'altura.

On es troba

Setcases es troba a Camprodon, un poble de pedra i fusta que conserva intacta la seva arquitectura tradicional pirinenca. De totes maneres, la platja no és al nucli urbà. Cal sortir del nucli per arribar a la Platgeta, però són només 10 minuts.

La platja més alta de Catalunya es troba en un tram de riu suaument adaptat per al bany, on l'ajuntament hi estén sorra, para-sols i hamaques durant els mesos més càlids. El resultat no és una atracció turística massificada, per la qual cosa els veïns la poden gaudir quan arriba la calor.

El riu Ter, nascut tot just uns quilòmetres més amunt, ofereix una sensació similar a la del mar, encara que aquí l'aigua és molt més neta, salvatge i gèlida. Les temperatures rarament superen els 15 °C, fins i tot al juliol i a l'agost. Però això no impedeix als més valents submergir-se entre rialles i crits curts, típics d'un bany que electrifica els sentits.

Tot i que el que fa única aquesta platja és el seu entorn. Aquí no hi ha construccions permanents, ni formigó ni plàstic. A la Platgeta només hi ha sorra, sol, el riu blau, avets i natura. I mentre un es banya o es mulla els peus al Ter, pot observar els cims de Costabona i el Bastiments.

Només per a l'estiu

L'esment a l'entorn no és menor. Tot i que aquesta platja és fruit de la intervenció humana, els seus responsables intenten que, en acabar l'estiu, tot torni al seu estat natural. La filosofia és clara: preservar l'equilibri amb l'ecosistema fluvial sense renunciar a la possibilitat de viure'l. I ho aconsegueixen.

La presència de vegetació de ribera, d'ocells que beuen a la vora i de peixos que solquen el fons pedregós fa que el bany sigui gairebé de conte de fades. Una imatge digna de postal.

Com arribar-hi

Qui vulgui gaudir-ne haurà d'agafar el cotxe. Des de Barcelona, n'hi ha prou amb agafar la C-17 fins a Ripoll i, des d'allà, seguir per la carretera que puja a la Vall de Camprodon. El trajecte dura aproximadament dues hores.

Mitja hora menys es triga des de Girona. S'hi accedeix per la C-66 fins a Olot i després es continua en direcció a Sant Pau de Segúries i Camprodon. En una hora i mitja s'arriba a Camprodon i, des d'allà, fins a Setcases són deu minuts més per la GIV-5264.