La ruta dels molins oblidats única a Espanya: recorregut circular de 3 quilòmetres entre senders, boscos i cases de pedra que estan entre el somni i el conte
És a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i reuneix tot allò que un imagina en pensar en un poble pirinenc
També et pot interessar: El poble medieval on es va refugiar Gaudí: amb un temple romà del segle II, un famós mercat i molta cultura
Notícies relacionades
- La cala perduda del Delta de l'Ebre: aigües turqueses, escales de pedra i un refugi lluny del món
- El poble medieval de muntanya perfecte per a una escapada: té 166 habitants, amaga cascades esglaonades i un dels racons més bonics d'Espanya
- El poble medieval que busca nous veïns: paisatges increïbles, més de 200 llacs, ofertes de feina i lloguer barat
El seu nom ja convida al somni i el seu emplaçament sembla tret d'un conte. És el que tenen els paisatges del Pallars Sobirà, a Lleida.
Aquí, els Pirineus dominen el paisatge i ofereixen espectacles naturals que es poden descobrir a través de nombrosos senders, cadascun amb la seva particularitat.
Un que barreja història i paisatge és el conegut com la ruta dels Molins de la Son. Es troba a les Valls d’Àneu, una zona coneguda per un festival de música i per la seva proximitat amb el Vall d’Aran.
Aquí també es troba aquest itinerari que té com a principals protagonistes dos antics molins hidràulics: el Molí de la Closa i el Molí de la Roca, situats a l'entorn de Son, un nucli de muntanya pertanyent al municipi d'Alt Àneu.
On és
El poble, el nom del qual sembla remetre al somni. I amb raó. És a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i reuneix tot allò que un imagina en pensar en un poble pirinenc.
Aquí les cases són de pedra, amb cobertes de pissarra i balcons de fusta, mentre l'entorn verd i bucòlic convida a passejar sense pressa.
El camí
El sender discorre entre prats, petites masses boscoses i trams humits per on circula l'aigua. El so dels torrents, que acompanya el camí durant bona part del recorregut, serveix de guia.
La presència de l'aigua resulta visible des de l'inici, tant en els canals com en els petits cursos que alimentaven els antics enginys. També afavoreix el creixement d'una vegetació frondosa.
Moli de la Son EMPORDÀ TURISME
Allí, enmig del paisatge, apareixen els molins que donen nom a la ruta. Són infraestructures antigues i tradicionals que aprofitaven la força hidràulica per moldre cereal.
Durant segles, aquests edificis van exercir un paper essencial en la vida dels habitants de la zona, que depenien del blat, el sègol i altres cultius de subsistència.
El molí principal
El Molí de la Closa és el conjunt més conegut i vistós de la ruta. També el millor conservat.
La seva estructura manté murs de pedra, elements de fusta i part de l'organització interna que permet entendre el funcionament del sistema hidràulic.
El Molí de la Roca
A través de canals i conduccions, l'aigua arribava fins al mecanisme de mòlta, convertint l'energia del torrent en força de treball.
L'edifici conserva l'aspecte de l'arquitectura popular del Pallars, amb una construcció sòbria i adaptada a les necessitats de l'entorn.
Més endavant apareix el Molí de la Roca, ubicat en un tram més abrupte del vall. La seva situació respon a la necessitat de disposar d'un desnivell suficient per aprofitar l'impuls de l'aigua.
L'entorn en què es troba conserva un caràcter més aïllat, amb grans roques, humitat permanent i vegetació que envolta parcialment la construcció.
Ruta canviant
La ruta, a més, canvia al llarg de l'any. A la primavera, el desglaç augmenta el cabal dels torrents i intensifica el color del paisatge. A la tardor, els boscos de l'entorn incorporen tons ocres i vermellosos que transformen la percepció del camí.
A l'hivern, la neu pot cobrir part del terreny i reforçar la sensació d'aïllament pròpia de l'alta muntanya. Però hi ha un element constant en totes les estacions: la relació entre l'aigua i el relleu al llarg de tot el recorregut.
Poc turístic
Hi ha un altre avantatge. Aquest itinerari no és dels més coneguts. Els visitants solen dirigir-se a Aigüestortes, per la qual cosa aquí no hi ha grans fluxos de senderistes ni turistes.
El recorregut té afegits que van més enllà de la natura i el distingeixen d'altres rutes. Els molins permeten comprendre com s'organitzava la vida en aquests petits nuclis de muntanya al voltant de l'aigua, sosteniment de l'economia de subsistència del lloc.
Vistes de Son PALLARS SOBIRÀ TURISME
El poble
La visita als molins es pot completar amb un passeig per Son. El nucli conserva carrers estrets i un conjunt de cases de pedra fosca que mantenen la tipologia habitual dels pobles d'alta muntanya del Pirineu.
Destaca també la església de Sant Just i Pastor, un dels edificis més rellevants del lloc. El temple, d'origen medieval, compta amb un campanar d'estil llombard i forma part del patrimoni romànic de les Valls d’Àneu.
Què fer
L'entorn immediat de Son ofereix a més altres elements històrics i naturals que ajuden a contextualitzar la ruta.
En pocs quilòmetres apareixen bordes, ermites, camins tradicionals i miradors naturals sobre el vall. Són diferents de la ruta dels Molins de la Son, però igual d'atractius.
Com arribar
L'únic inconvenient és que queda lluny. El més proper és Vielha i, entre les capitals catalanes, Lleida, encara que el trajecte continua sent d'unes dues hores i mitja en cotxe. Es va per la C-13 en direcció a Sort i es continua cap a Esterri d’Àneu, on apareix el desviament cap a Son.
Des de Barcelona, el viatge supera les tres hores i mitja. Es pot anar per la C-16 cap al túnel del Cadí o per l'A-2 i la C-13, passant per Balaguer i Tremp.
