El parador espanyol amb aire espiritual més espectacular: un convent del segle XVIII amb 53 habitacions i alta cuina

Cada vegada és més habitual dormir en un convent a Espanya, però pocs tenen els luxes d'un dels paradors més espectaculars de Catalunya.

Es troba al bell mig de Lleida i és una joia arquitectònica que combina història, cultura i gastronomia: el Convent del Roser.

Es tracta de la particular transformació d'un antic convent dominicà que ara fa les delícies dels viatgers més sibarites. Tot i que aquest no ha estat, ni de bon tros, el seu únic canvi d'ús.

Des de la seva inauguració com a convent, en ple segle XVIII, aquest edifici ha passat per etapes molt diverses.

Records del passat

Ha estat refugi espiritual i residència de clergues, museu, universitat i fins i tot biblioteca. I, malgrat tot, manté bona part de la seva estructura original, ara reconvertida en parador.

El nou establiment hoteler ha sabut conjugar les antigues parets de l'edifici amb serveis moderns, com sales de reunions per a esdeveniments, gimnàs i fins i tot la cuina d'un exquisit restaurant.

Les reformes

La transformació ha estat un procés singular i, per a molts veïns de Lleida, fins i tot xocant. Alguns encara recorden l'edifici com el lloc on van cursar els seus estudis universitaris, ja que el convent també va funcionar com a centre educatiu.

El mateix director del Parador de Lleida, Miquel López Llena, reconeix que li resulta “fascinant veure l'emoció als rostres d'aquells que tornen com a hostes, recordant els seus dies de joventut aquí”.

Però no tot en la seva història és tan agradable de recordar. L'aleshores convent de Sant Domènec, pertanyent a l'Orde de Predicadors, va quedar marcat per la tragèdia només unes dècades després de la seva construcció.

Va ser durant la Guerra de Successió. En ple setge de Lleida, el convent va cremar i hi van morir més de 700 persones que s'hi refugiaven a l'interior. Posteriorment, entre 1723 i 1752, es va dur a terme la seva reconstrucció.

Facultat i bé patrimonial

Poc més d'un segle després, un altre episodi històric va tornar a canviar el destí de l'edifici. La desamortització de Mendizábal va provocar que l'antic convent deixés de tenir ús religiós per convertir-se en un espai civil. El primer d'aquests usos va ser el de Facultat de Dret de Lleida, ja al segle XIX.

Amb el pas del temps també va ser seu de la Facultat de Lletres, museu i biblioteca. Més endavant, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local i, el 2003, va passar a mans de Paradores de España per iniciar la seva gran transformació.

El canvi a hotel

Les pors inicials sobre una possible pèrdua d'identitat arquitectònica van desaparèixer aviat. El Convent del Roser va tornar a brillar gràcies a una rehabilitació meticulosa que va combinar la solemnitat de la seva arquitectura original amb les comoditats modernes d'un allotjament de luxe.

La restauració, que es va allargar més de 15 anys, va respectar l'estructura original del convent. Es van conservar tant l'església com el claustre, adaptant-los a les necessitats contemporànies.

El resultat és un parador amb 53 habitacions espaioses i lluminoses, una acollidora cafeteria i diverses sales de reunions, tot plegat organitzat al voltant del claustre cobert, convertit ara en un elegant pati central.

Però no tot és història i descans per als hostes. Com tot bon allotjament de luxe, el Parador de Lleida també destaca per la seva proposta gastronòmica.

Com és l'hotel

A l'antic espai de l'església es troben no només la recepció de l'hotel, sinó també el menjador del restaurant L’Aplec, separats únicament per una delicada gelosia de fusta que harmonitza amb l'entorn històric.

I si hi ha alguna cosa que defineix la seva cuina és l'aposta per l'alta gastronomia. Al capdavant dels fogons hi ha el reconegut xef Paco Vidal.

Què menjar

El cuiner proposa plats que reivindiquen la riquesa de la cuina catalana, des d'escalivades i xatonades fins a peixos frescos del Mediterrani i carns selectes, sense oblidar els tradicionals cargols a la llauna.

A més, l'experiència gastronòmica adquireix una altra dimensió quan es gaudeix a la nau principal d'una antiga església medieval.

El menjador resulta especialment impressionant. Els absis i les capelles funcionen com a reservats, mentre que l'antiga sagristia, decorada amb frescos originals, acull el bufet d'esmorzars.

Finalment, cal destacar que el convent manté part del llegat cultural que sempre l'ha acompanyat. Els seus murs s'adornen amb cartons de la Reial Fàbrica de Tapissos, una decoració que aporta un caràcter artístic únic al conjunt.

Com arribar-hi

Arribar fins aquí és, a més, molt senzill. Des de Barcelona i Tarragona es triga menys d'una hora i mitja per l'A-2, i encara menys en tren.

Lleida compta amb connexions d'operades per diferents companyies ferroviàries, amb trajectes que ronden una hora o fins i tot menys, depenent de l'origen.