Catalunya és tan especial que fins i tot els pobles més turístics tenen racons inspiradors que han enamorat National Geographic.
Això és el que ha passat amb la cala de Santa Cristina, a la concorreguda Lloret de Mar. Fa just un any, la publicació de viatges li va dedicar un article en què desgranava les virtuts d’aquesta platja.
Té un secret per aconseguir-ho: està amagada entre els penya-segats del Jardí Botànic Pinya de Rosa i el pinar que envolta l’ermita de Santa Cristina, lluny del centre urbà.
Per accedir a aquesta cala, els visitants han de creuar la barrera de l’aparcament de pagament o, alternativament, estacionar als voltants i caminar. La ruta val la pena.
La platja
En arribar, un es troba una platja de mida reduïda, amb sorra fina i blanca, envoltada d’una frondosa vegetació mediterrània.
Les seves aigües, d’un turquesa transparent, són ideals per a activitats aquàtiques com el submarinisme o l’snorkel, proporcionant una experiència especialment atractiva per als amants del mar.
Cala amb riu
Un dels aspectes més destacats de la cala és, precisament, el seu entorn natural ben conservat.
Un petit rierol desemboca just allà, i un altar dedicat a Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar, afegeix un component cultural i religiós al paisatge.
Platja de Santa Cristina
A més, en un dels extrems, una roca amb una obertura divideix la platja i dona pas a Cala Treumal. La primera part té uns 500 metres de longitud i s’obre davant del camí que arriba des de l’ermita, travessant la pineda sota l’ombra de l’Hotel Santa Marta, l’únic establiment turístic de la zona.
D’altra banda, Cala Treumal, ja pertanyent a Blanes, és més recollida i íntima, amb uns 200 metres de longitud i un aspecte més salvatge i natural.
Una platja que inspira
El seu atractiu és paisatgístic, esportiu (per la pràctica freqüent de l’snorkel) i fins i tot artístic. Els seus colors van arribar a inspirar el mateix Joaquín Sorolla.
El pintor valencià, expert a capturar la llum en els seus quadres, es va inspirar en aquesta cala catalana per pintar l’obra El pescado.
Origen del quadre
L’obra forma part d’un conjunt de peces que l’artista valencià va realitzar per a Henry Huntington.
L’americà, coneixedor del talent de Sorolla, va encarregar al pintor una sèrie de panells per a una sala de la seva residència de Nova York, i aquest va acceptar el projecte.
El pescado
Com si fos un cronista de viatges, Sorolla va emprendre un recorregut per diferents punts d’Espanya per captar-ne la bellesa i traslladar-la a la Gran Poma.
En total va compondre 14 panells i, encara que en ells no s’indicava el lloc representat, fa poc més de 30 anys es va descobrir que un dels paisatges retratats era a Catalunya.
Com és l’obra
El quadre en qüestió era el desè panell de la sèrie, conegut com El pescado. En ell, Sorolla ja no se centra tant en el blau del mar, que apareix al fons, sinó en l’activitat que es desenvolupa al seu voltant.
En el llenç s’observa un grup de dones (i alguns homes) que semblen vendre el peix acabat de capturar pels mariners.
Més enllà de la llum
Aquí, la llum ressalta el blanc de les robes i brilla especialment sobre les escates dels peixos. D’aquí el títol de l’obra, El pescado.
Un altre dels aspectes més destacats és la àmplia gamma cromàtica amb què treballa el valencià. Les figures situades a l’esquerra apareixen representades amb tons més foscos, gairebé camuflades amb el bosc, mentre que l’escena evoluciona cap al blanc intens de les vestimentes de les dones situades a la dreta.
Platja de Santa Cristina de Lloret de Mar
Al centre hi ha els cistells i els peixos acabats de recollir, epicentre de l’acció que porta la mirada fins al fons, on es distingeixen grans roques i el mar.
Són molts els que queden atrapats per aquestes imatges. La naturalitat de l’escena, el seu cromatisme i la platja del fons funcionen com una finestra oberta a la Costa Brava. Encara que durant molt de temps pocs sabien exactament quin lloc representava.
L’enigma
L’autor mai no va citar explícitament la platja, però Sebastià Ruscalleda va identificar clarament la Platja de Santa Cristina de Lloret de Mar.
Va ser el 1992 quan el català va observar el quadre i va tenir tan clara la relació que va decidir posar-se en contacte amb Blanca Pons Sorolla, besneta del pintor, qui va confirmar la teoria.
Una carta reveladora
La dona li va mostrar una carta que Sorolla havia enviat a la seva esposa i en la qual escrivia: “Santa Cristina és una meravella. Grans pins sobre el turó amb esculls clars de color, sobre una mar meravellosa, de blau i verd. Quelcom grec i estupend”.
Un cop coneguda aquesta informació, l’ajuntament no va dubtar a posar en valor tant l’obra com la platja.
Platja de Santa Cristina de Lloret de Mar
Avui, al camí d’accés a la cala, es pot veure un petit mosaic amb la imatge de l’artista i la cita de la carta. Un al·licient més per acostar-se a una de les platges més amagades de Lloret de Mar.
Com arribar-hi
Arribar a Lloret de Mar és senzill. Es troba a mig camí entre Barcelona i Girona. De fet, el trajecte dura aproximadament una hora des de Barcelona i uns 45 minuts des de Girona.
Des de Girona s’ha de prendre l’AP-7 i enllaçar després amb la C-35 en direcció Vidreres. Des d’allà, es continua per la C-63 fins a Lloret de Mar. Des de Barcelona, la ruta més habitual és per la C-32 en direcció nord.