Els viatgers coincideixen: el poble pesquer espanyol de 7.400 habitants, fortalesa del segle XVIII i 16 quilòmetres de costa

Espanya té més de 7.650 km de costa, d'aquí la seva tradició pesquera i la seva rica gastronomia marinera. Això, i els seus preciosos pobles costaners.

Altea, Calella, Cudillero, Nerja… Hi ha on triar i són prou coneguts. Però els viatgers, i fins i tot la premsa especialitzada, tenen clar quin escollir quan el que busquen és calma: l’Ametlla de Mar (Tarragona).

Aquí no hi ha discoteques, ni molts turistes low cost. Els protagonistes són les tonyines, les seves caletes discretes, el paisatge marítim i el ritme pausat de la vida als seus carrers: un refugi per a qui busca tranquil·litat al costat del Mediterrani. Malgrat la seva mida continguda i que encara no figura entre els enclavaments més massificats de la costa catalana, cada vegada són més els visitants que s'hi acosten, cosa a la qual també han ajudat els articles que li ha dedicat National Geographic.

Com bé destaca la revista de viatges, bona part del seu atractiu resideix en la varietat del seu litoral. L’Ametlla de Mar reuneix més de trenta platges, cales i badies, amb escenaris que van des d'arenals amplis fins a petites ensenades d'aspecte més salvatge.

Els encants del lloc

La combinació d'aigües transparents, relleu retallat i vegetació mediterrània reforça la imatge d'un lloc encara lligat a una relació íntima amb la costa.

D'entre els seus arenals, alguns s'han fet especialment populars per la seva adaptació a diferents perfils de visitant.

Les platges

Hi ha platges que admeten mascotes en temporada alta, com Cala del Bon Caponet i Cala del Cementiri, cosa que amplia les possibilitats per a qui viatja amb animals.

També destaca Estany Podrit, un enclavament verge envoltat de vegetació marina que forma una petita llacuna d'aigua clara i que s'ha convertit en una opció apreciada pels propietaris de gossos al final del dia.

Per la seva banda, Torrent del Pi és una de les referències per a qui busca un entorn naturista, mentre que Cala Forn i Cala Vidre es presenten com una alternativa adequada per a famílies.

L'oferta de paisatge es completa amb racons de forta personalitat, com la platja de Sant Jordi i Cala Pepo, que solen cridar l'atenció pel seu entorn més agrest.

Com és el poble

La proximitat entre diverses d'aquestes cales permet recórrer part de la costa en una mateixa jornada, especialment a la zona del castell de Sant Jordi d’Alfama, una fortalesa del segle XVIII que afegeix un component històric al recorregut litoral.

El nucli antic també forma part essencial de l'experiència. Passejar pel centre permet entendre millor la relació històrica entre el municipi i el mar, una connexió que no es limita al paisatge sinó que ha modelat la seva identitat durant generacions.

Terra de pescadors

El municipi conserva una identitat clarament marinera. El seu passat pesquer continua molt present en el teixit urbà, en l'activitat portuària i en la gastronomia local.

Les barquetes de pescadors s'acumulen al port, amb els seus màstils que semblen sortits d'una estampa mediterrània, formant una part fonamental del paisatge. I d'elles surt el producte que es consumeix.

Els arrossos i les fideuàs formen part del repertori habitual dels seus restaurants, on la cuina es basa en el producte de l'entorn i en receptes molt vinculades al Mediterrani.

L'entorn

Després hi ha l'entorn de l’Ametlla de Mar, amb localitats com El Perelló, Calafat, les Tres Cales o l'àrea de Cap de Santes Creus, que completen un territori de gran diversitat paisatgística.

Tot i que, sobretot, hi ha les cales que es troben pel camí de ronda. Allà un es troba amb diverses, però la platja de l’Illot s'emporta la palma. National Geographic en diu que “sembla treta d'una pel·lícula de pirates”, per les seves aigües transparents i la vegetació que l'envolta. Sembla que amagui un tresor, però la joia és el mateix arenal.

Com arribar-hi

La connexió amb altres punts de Catalunya també afavoreix la seva accessibilitat. Des de Barcelona, el trajecte per carretera ronda l'hora i 45 minuts, i des de Tarragona, una hora menys.

Les carreteres a agafar en ambdós casos són les mateixes, l'AP-7. La sortida cap a l’Ametlla està perfectament indicada.