El poble espanyol al qual no cal anar amb maleta: té 20 habitants, banys de fang, piscina i res de roba

Un dels malsons d'alguns viatgers és la maleta. No tant pel que es pot portar, sinó pel que s'hi ha de posar. Mai no està clar si cal incloure alguna cosa “més d'abric” o no, “per si refresca”.

És clar que hi ha un destí per al qual no cal pensar-s'ho gaire. No hi ha gaire maleta que valgui: un hi va… com hi va. Tal qual. De fet, fins i tot resulta més còmode. I tant és quan llegeixis això.

El castell espanyol on van viure els simiotes, unes temudes criatures: una fortalesa del segle X a una hora de Girona

A Espanya existeix un petit poble d'uns escassos 20 habitants on la maleta no és un problema; ho és la roba. Aquí està directament prohibida.

Alguns habitants de Catalunya ja el coneixen: es tracta d'un racó de la Conca de Barberà (Tarragona) on l'escàndol no existeix, només està als ulls no habituats a la naturalitat del cos humà. El seu nom és El Fonoll.

Una iniciativa particular

En aquest lloc apartat de les convencions, el naturisme és una forma de vida, no només una proposta turística. Els seus habitants caminen i fan vida normal completament despullats, sense roba.

Ho fan enmig d'un nucli medieval abandonat que va ser recuperat a finals dels anys 90 i que avui funciona com una comunitat orientada al respecte per la natura, la sostenibilitat i la convivència sense roba com a norma habitual.

Quan neix la idea

L'origen del projecte es remunta a 1998, quan Emili Vives i Núria Espinal van adquirir una finca en ruïnes amb la intenció de restaurar el lloc i donar-li un nou ús. A partir d'aquesta compra, l'antic poble va ser rehabilitat a poc a poc fins a convertir-se en un petit enclavament naturista, un dels més coneguts d'Espanya.

La transformació no només va afectar les cases i els camins, també la manera d'habitar l'espai. La filosofia és clara: el naturisme, la senzillesa i el contacte directe amb l'entorn imperen.

Cases d'El Fonoll FACEBOOK

Això no vol dir que no hi hagi normes; n'hi ha una de molt clara: aquí no està permès ni l'ús del banyador. Per entrar cal treure's la roba. Per entrar i per a tot la resta.

Dins d'El Fonoll, el nudisme forma part de la rutina diària i es viu amb naturalitat als espais comuns, a l'hort, a les zones de passeig o a les activitats socials. No és exhibicionisme, és una filosofia de vida. I cada cop atrau més gent.

Quanta gent hi viu

El poble manté una població estable d'entre 20 i 25 residents durant tot l'any; tanmateix, a l'estiu la xifra augmenta de manera notable i pot arribar a unes 150 persones, en la seva majoria naturistes procedents de diferents països.

Aquí no hi ha lloc per a aglomeracions ni faltes de respecte. Qui no accepti la naturalitat de la vida, l'entorn i els cossos és expulsat immediatament. El poble és petit, però les normes s'han de complir.

Normes de convivència

La vida quotidiana a El Fonoll està marcada per normatives estrictes de convivència, com a qualsevol societat. No es permet fumar ni caçar, tampoc l'entrada de predicadors, i s'exigeix respecte absolut cap a les idees polítiques i religioses dels altres.

Les fotografies estan restringides i l'ús de banyador no encaixa amb l'esperit del lloc, llevat d'excepcions molt concretes lligades a la salut o al clima.

Els cuiners coincideixen: "El truc per aconseguir uns calamars cruixents és passar-los, primer, per aigua abans d'arrebossar-los"

La serra i l'entorn aïllat ho permeten. A més, l'allunyen dels curiosos. A això s'hi sumen la resta de possibilitats: els passeigs per senders, el contacte amb el bosc, la piscina i els banys de fang.

L'organització de l'espai també respon a un plantejament ecològic, sostenible i autosuficient. El Fonoll compta amb horts ecològics, energia procedent de turbines de vent i plaques solars, a més d'un sistema de reciclatge propi.

Com és El Fonoll

En aquesta línia, el poble ha desenvolupat instal·lacions pensades per a una estada prolongada o flexible, amb apartaments, cabanes, un alberg i una zona d'acampada per a caravanes.

També disposa d'una botiga de productes ecològics i artesans, una biblioteca, una sauna solar i diversos espais esportius. Tot pensat per entrar-hi a viure. I, entre les activitats més conegudes, destaquen els banys de fang i la piscina.

Què fer

A això s'hi suma un programa de rutes pels camins de la finca, que sumen uns 20 quilòmetres i permeten recórrer una vall boscosa travessada per un riu. En alguns trajectes hi apareixen referències patrimonials com un antic molí fariner, l'església romànica del segle XI o el poble abandonat de Savella.

I és que la proposta d'El Fonoll va molt més enllà del naturisme. Amb el pas dels anys ha anat guanyant pes com a exemple de recuperació del patrimoni rural en un context de despoblament.

La rehabilitació del nucli ha retornat activitat a un espai abans abandonat i ha generat un model econòmic lligat al turisme alternatiu i a la vida comunitària. Un lloc que a molts sorprèn, però per les raons més superficials: la desnuesa, obviant l'exemple de sostenibilitat que ofereix.