El castell espanyol on van viure els simiotes, unes temudes criatures: una fortalesa del segle X a una hora de Girona

Hi ha fortaleses que guarden misteris de tot tipus. El de Cardona, per exemple, té una habitació maleïda i, a la frontera espanyola amb França, n'hi ha un altre que alberga estranyes criatures o, almenys, això es diu.

Es troba als afores de La Jonquera (Girona) i, malgrat que només en queden ruïnes, aquestes llueixen amenaçadores sobre una imponent i escarpada muntanya granítica.

Té sentit. Aquesta fortificació, com totes les estructures medievals d'aquest tipus, tenia un caràcter defensiu. Però hi ha més raons per les quals, encara avui, no molts s'hi acosten.

El castell de Rocabertí és només una silueta retallada contra el cel de l'Empordà, però custodia una de les tradicions orals més singulars de la regió: la llegenda dels simiotes.

Què són els simiotes

Aquestes criatures fantàstiques són descrites com a éssers híbrids entre humans i animals. Els seus cossos estan coberts de pèl, a excepció dels ulls i les dents, i formen part del misticisme que envolta l'edificació.

Segons el folklore local, aquestes figures habitaven la fortalesa i protagonitzaven relats de caràcter moral. El més conegut és el del viatger expulsat pels seus suposats poders.

Què diu la llegenda

L'home va arribar-hi mort de fred i es va escalfar els dits bufant-los. Els simiotes, allà presents, no donaven crèdit. Tot i així, el van acollir, però quan van veure que l'humà, amb un altre buf, refredava la sopa, el van acusar de bruixot i el van fer fora.

Aquesta pàtina mitològica, que inclou també històries de fades filadores i ànimes en pena, ha atorgat al castell una aura de misteri. Van existir tots aquests éssers? No se sap, encara que sí es coneix la seva història real.

On és

El castell de Rocabertí va ser una peça clau en el control del territori. La seva primera menció documental data de l'any 948, encara que els vestigis suggereixen una antiguitat més gran. Durant segles, va ser el centre neuràlgic del vescomtat de Rocabertí, una de les estirps més influents de la zona, clau per a la defensa.

Des de la seva talaia es dominaven els passos de Le Perthus i de Panissars, rutes naturals i comercials de vital importància entre la península ibèrica i la resta d'Europa.

Imbatible

El curiós és que, malgrat la seva importància, mai va ser conquerit mitjançant un assalt militar directe que doblegués les seves defenses de forma definitiva. És, doncs, una fortalesa inexpugnable? Això es diu.

Hi ha raons que ho expliquen. En estar construït sobre un cingle de granit pràcticament vertical, l'accés és extremadament complex per a qualsevol exèrcit.

Com era el castell

L'única entrada possible se situava al flanc est, on el desnivell era lleugerament menor, obligant els atacants a ascendir per una escala tallada directament a la roca, cosa que els deixava exposats als defensors. Tot això en dificultava la conquesta.

Més enllà d'això, el disseny arquitectònic, de dimensions reduïdes, també sorprèn. La fortalesa va haver de ser compacta i eficient.

La fortalesa en la batalla

L'estructura comptava amb una cisterna excavada en el propi granit, cosa que garantia el subministrament d'aigua durant setges prolongats, evitant que la set rendís la guarnició abans que les armes.

Fins i tot en moments de màxima tensió, com durant la invasió francesa de 1288 al servei de Jaume II de Mallorca, l'ocupació va ser descrita com a fugaç, cosa que reforça la idea que és inexpugnable.

Tot i així, va arribar el declivi. No van ser les armes les que el van destruir, sinó el pas del temps i els canvis polítics els que van acabar amb el castell de Rocabertí.

Moment d'abandonament

Després del Tractat dels Pirineus el 1659, la frontera es va estabilitzar a la cresta de l'Albera i el castell va començar a perdre la seva rellevància defensiva. El seu ús va ser cada cop menor, fins al seu abandonament.

Avui, d'aquesta fortalesa de principis del segle XI en queden només les restes de la seva torre triangular i, al seu costat, els murs de la capella de Sant Romà, altres testimonis muts d'aquest passat d'esplendor.

Com arribar

Tot i així, el castell de Rocabertí està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Això ajuda a atreure curiosos i amants de la història. Arribar-hi no és difícil.

Està a 45 minuts de Girona i a una hora més des de Barcelona. El camí és el mateix: es va per l'AP-7, es pren la sortida cap a La Jonquera i se segueixen les indicacions. Encara que no s'hi pot accedir.