Igual que va passar en el seu dia amb la cultura de club, amb la qual DJ i discoteques van començar a ser reconeguts, a poc a poc la cultura de xiringuito comença a ser considerada.
Els habitants de la costa espanyola saben perfectament que alguns d'ells són molt més que un bareto de platja on menjar una paella de qualitat dubtosa. Alguns formen part de l'essència del lloc.
Un d'ells és el xiringuito Rocapins, a Calella, que és molt més que un establiment vora el mar: és un Bé d'Interès Cultural. O gairebé.
Situat a la platja de les Roques, entre la carretera N-II i la Mediterrània, aquesta construcció és un emblema de la costa catalana.
Imatge de Calella
Ho és gràcies a la seva ubicació i a la seva història. La seva imatge forma part del paisatge emocional de Calella. Així mateix, explica una part essencial de la transformació de la costa del Maresme al llarg del segle XX.
Però què fa especial el xiringuito Rocapins? Precisament això: la seva capacitat de concentrar història, identitat i paisatge en un sol lloc.
Gairebé 100 anys d'història
No és només una construcció amb encant davant del mar. És sota la carretera i entre roques, en un entorn on moltes edificacions vinculades a la primera línia de costa han desaparegut o s'han anat transformant. Rocapins, en canvi, ha resistit.
La seva història es remunta a principis dels anys trenta, quan l'edifici ja apareix documentat sobre les roques. L'any 1936, la construcció va ser adquirida per la família Pujalt, que inicialment la va destinar a habitatge unifamiliar.
Xiringuito Rocapins
Aquell primer ús residencial reflectia encara una època en què el litoral conservava un caràcter més domèstic i menys orientat a l'activitat turística. El canvi arribaria a partir de la dècada de 1950, amb l'arribada dels primers turistes a Calella.
El poble va començar a transformar-se i, amb ell, la seva economia i el xiringuito. En aquell nou context, la propietat va reconvertir l'espai de platja per donar servei als visitants.
On és
Aquesta evolució, d'habitatge familiar a establiment vinculat a l'oci i al turisme, és una de les grans claus del seu valor patrimonial. Rocapins explica, per si mateix, una part molt clara de la història moderna de Calella: el pas d'una vila costanera tradicional a un destí turístic de referència.
Aquesta trajectòria és el que ha convertit el xiringuito Rocapins en una peça gairebé única. De fet, és actualment l'única construcció que queda dempeus i en funcionament de les que es van aixecar a les platges de Calella.
Què explica
És una mena de memòria construïda del litoral que reflecteix una manera de viure la costa que, si no fos per aquest xiringuito, es donaria per desapareguda.
Però Rocapins és també un element identificatiu del paisatge calellenc. La seva presència, encaixada entre el mar i la carretera, li atorga una força visual molt potent i una gran capacitat evocadora.
Per a molts veïns i visitants, és una imatge inseparable de Calella. I, en un sentit més ampli, és també un icona del Maresme: condensa la relació amb el mar, la pressió urbanística i la petjada del turisme.
L'Ajuntament de la ciutat també ho ha vist així. El ple municipal d'aquest mes d'abril va aprovar iniciar els tràmits per declarar el xiringuito Rocapins com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El pas fet per l'Ajuntament
La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables del govern (Junts i PSC), així com d'ERC, Estimem Calella i el Partit Popular, i amb els vots en contra de Calella en Comú Podem i la CUP.
La protecció se centrarà en els elements construïts que conformen l'edifici, mentre que quedaran exclosos els elements auxiliars, els tancaments de terrasses i les estructures lleugeres metàl·liques.
El futur de Rocapins
Els informes tècnics que avalen la proposta remarquen la rellevància patrimonial del conjunt i el seu valor com a element identificatiu del paisatge de Calella. També subratllen el seu paper com a testimoni de l'evolució del turisme a la ciutat, una condició que el converteix en una peça especialment valuosa.
Abans de fer-se efectiva la declaració de BCIL, encara serà necessari sol·licitar informes al Servei Territorial de Carreteres de Barcelona, a la Direcció General de Polítiques del Litoral del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a la Demarcació de Costes de Catalunya i al Departament de Cultura.